«L’art satisfà els cinc sentits», em comentava Yvonne Bacas durant la xerrada que vam mantenir aquesta mateixa setmana amb motiu de la propera celebració de la Nit de l’Art. Certament, l’art satisfà els nostres cinc sentits i crec, fins i tot, que desperta algun més del qual no som conscients.

El 19 de maig la ciutat de Castelló patirà una d’aquestes transformacions excitants, que inunan d’esplendorosa llum la nit, aquesta Nit de l’Art que celebra aquest any la seua onzena edició i que ha aconseguit convertir-se en una d’aquestes cites que insuflen vida a una ciutat, que l’alimenten. I és que aquesta jornada mística i mítica ens permet «viatjar a través de l’art», com reconeix Bacas, qui es mostra convençuda que «els ciutadans necessiten nits com aquesta, necessiten un Castelló obert, dialogant, participatiu, un Castelló que sí dóna suport a la cultura, que s’involucra». Raó, no li falta, és la veritat.

«Si l’oferta cultural d’una ciutat és sòlida, sana, tots anem a més», reflexiona la impulsora de la Nit de l’Art, una persona enèrgica que sempre ha mostrat el seu compromís i, sobretot, il·lusió, per dur a terme aquest somni d’apropar l’art a tots i cada un de nosaltres gràcies a aquesta «societat» que ha creat amb les galeries i institucions participants a la cita.

«Crec que part de l’èxit de la Nit de l’Art és que totes les persones es poden veure reflectides», afirma Bacas, i això és així perquè «l’art serveix per narrar i relatar, per denunciar fins i tot algunes situacions, d’ell neix el discurs que ens permet ser conseqüents». Tot això sense menystenir la necessitat d’experimentar un plaer estètic, sensible o emocional. En altres paraules, un «art que no deixa indiferent, un art sense prejudicis», en les seues pròpies paraules.

LA CURIOSITAT

Un altre apartat fonamental per Yvonne Bacas, i que compartim, és la curiositat. Sense curiositat l’ésser humà mor, se sumeix en la fosca ignorància i així és fàcil deixar-se manipular, ser res, ser ningú. En aquest sentit, entenem la cultura com una construcció, com aquesta eina imprescindible per seguir evolucionant i no deixar-se arrossegar. «Entenc l’art, també, com el material necessari per al respecte, per fomentar el debat i el diàleg», ens explica, i continua: «L’art està de front, no d’esquena a la societat, per això és de vital importància obrir els espais, implicar la societat, perquè el segle XXI és un període de col·laboració i participació». Amb això, el que pretén dir-nos Yvonne Bacas és el següent: aquest tipus de propostes, com la Nit de l’Art, promouen l’optimisme, fomenten la inquietud, donen alegria —indispensable això últim, més avui dia en què la majoria de nosaltres es mostra pessimista—.

EDICIÓ DE 2017

El 2006, i després de comprovar a Palma de Mallorca que organitzar durant una nit una vetllada artística d’aquestes característiques era possible, Bacas es va decidir a emprendre aquesta aventura que sobrepassa ja la seua primera dècada de vida, elevant el seu nivell en cada edició, augmentant el nombre de propostes i convidant a més espais a unir-se en aquest singular periple que canvia el pensament de tota una ciutat per un dia —tant de bo fossin més—.

El seu objectiu era molt clar: apropar la creació contemporània als ciutadans, a través diferents llenguatges artístics. Alguns potser pensin que organitzar alguna cosa així en una ciutat com Castelló resultaria un fracàs, i com d’equivocats estaven! Des dels seus inicis va obtenir una resposta sorprenent, gràcies, també, a la implicació absoluta de tots i cadascun dels participants, que van veure en la Nit de l’Art una oportunitat per forjar un major esperit crític, no exempt de la gaubança pròpia d’una festa alegre en la que tots, sense excepció, som un.

Més de 50 propostes expositives, un total de 16 performances, tallers, visites guiades, instal·lacions i projecció de documentals, recitals poètics, jocs interactius... La Nit de l’Art es podria definir com una explosió creativa, un esdeveniment en el qual durant unes poques hores la societat viu per i per a la cultura, és conscient d’ella, i conseqüent amb ella també.

Què destacar de la nit del 19 de maig? Tot, és clar. No obstant això, hi ha algunes novetats que val la pena esmentar, com ara el fet que l’activitat començarà a les 19.00 hores, i ho farà en el nou espai cultural de la Plaça Hort dels Corders, el Menador. Un altre singular racó de la ciutat com la Casa dels Caragols s’uneix també a aquesta jornada cultural, amb quatre propostes de dansa —una d’elles, a càrrec de Pepa Cases—, exposicions de ceràmica i de dibuixos i el documental sobre un d’aquests meravellosos projectes que estan sorgint a la província de Castelló, el festival d’intervenció de l’art sobre la natura anomenat Enclave.

Impossible no nomenar d’entre totes les propostes la performance de Pepe Agost, aquesta peculiar processó titulada Rèquiem de taronger que partirà des de l’ermita de Sant Roc de Canet —amb un taronger arrencat d’arrel— fins a la plaça Major, passant per la galeria Cànem i la sala Sant Miquel del carrer Enmig —on s’organitzaran altres tres espectacles performàtics a càrrec d’Ana Higueras o Bartomeu Ferrando—. I impossible no fer-se ressò de les activitats que un any més organitza l’Escola d’Art i Superior de Disseny (EASD), amb tallers de ceràmica, d’estampació o la presentació dels projectes de final de curs dels alumnes del curs passat.

La Bohèmia, el centre cultural del carrer Císcar, amb el seu saló de la il·lustració, el Col·legi Territorial d’Arquitectes de Castelló (CTAC), amb l’exposició fotogràfica de Joan Antoni Vicent Nit i Dia o la instal·lació urbana #Lumos, o l’Hotel Mindoro, amb el seu projecte CompARTE en què els germans Pau i Blas Montoya —Trashformaciones— presentaran el seu Trashart, són altres dels grans atractius d’aquesta nit màgica, aquesta nit d’art i cultura tan enigmàtica com necessària.