La interacció social ha canviat després de comprovar la fragilitat de l’ésser humà davant l’exposició d’un virus desconegut. Entenem que som éssers socials, que necessitem aquest contacte amb l’altre, que gran part de la nostra manera de vida es basa en les relacions, però resulta sorprenent veure imatges de terrasses de bars i restaurants plenes de gom a gom, així com les platges del litoral espanyol o de macrobotellons en parcs i places, com si res mai hagués passat. O bé som massa inconscients, o potser oblidem massa aviat el que ha succeït. Pensant-ho bé, i tenint en compte que l’economia espanyola es basa en gran part —perquè així s’ha volgut— en el turisme de l’oci, tampoc resulta estrany que sigui així. Però bé, és una opinió personal.
Per més que ho intenti, no acabo d’assimilar aquesta aparent amnèsia col·lectiva, i és per això que considero important reflexionar sobre les «noves» relacions que s’han d’establir en la societat i en el lloc que habitem. Com viure les nostres vides amb els altres a partir d’aquest moment? Aparentment, la resposta és senzilla: viure com fins ara. I sí, crec que és l’opció que ha d’imperar, si bé considero que han augmentat els nivells d’ansietat, amb efectes immediats en la nostra salut mental, la qual cosa hem de tenir en compte i que no hem de prendre’ns a la lleugera. Aquest sentiment constant d’alerta i amenaça que hem sofert tots, d’una manera o un altre, o en major o menor grau, ens ha afectat íntimament i ha afectat en la forma en què ens relacionem. D’aquí ve que la incertesa que assola a la programació i organització dels espais i centres culturals sigui considerable.
Les mesures i protocols de seguretat que ja s’han activat en aquests espais, com mantenir una distància de seguretat prudencial entre els assistents i espectadors, són algunes de les accions que estan transformant la nostra manera de viure i experimentar els actes culturals. En plena fase 3 del període del desconfinament, sabem que l’aforament permès per a acudir a aquests llocs s’ha elevat fins a un 75%, una gran notícia, però amb tot, continuen existint dubtes que estan més relacionades amb la manera de gaudir aquesta experiència o interrelació entre el públic i una obra teatral, o el públic i una agrupació musical, o el públic davant una peça artística. I és que l’intercanvi no serà el mateix, no de moment, a pesar que, com ens va comptar José Luis Cuevas, de la promotora castellonenca Born! Music, a principis del període d’aïllament decretat pel govern, «la cultura és social».
Igual que vam fer amb Cuevas, preguntàrem a molts altres professionals del sector cultural castellonenc sobre aquesta possible nova realitat entorn dels espectacles i propostes en directe, en comprovar que cada vegada més el social es trasllada al virtual. La resposta, gairebé íntegrament, va ser unànime: no hem de perdre el contacte real amb el nostre entorn, ni cultural ni ambiental.
Així, encara que el meu discurs pugui semblar una miqueta tremendista, més propi d’algú que creu que en la vida social un viu insegur, desprotegit i dependent del comportament capritxós dels altres, convido a que s’enforteixin les mesures perquè tots puguem gaudir de la cultura en directe, perquè és una cosa necessària. I sí, tenim certa por en el cos encara, però em resulta curiós que sigui major quan parlem d’assistir a un concert, veure un museu o acudir a una representació teatral, i menor quan ens prendrem una canya per aquí. Fa pensar.
