Prop de 200 propostes ha programat l’Institut Valencià de Cultura (IVC) a Castelló per a aquesta temporada que aviat s’inicia —tota la informació completa la va publicar aquest mateix diari aquesta setmana i en la web de l’IVC es troba de forma detallada—. Són moltes, ja ho crec, i entre elles apareixen noms destacables, sobretot en l’àmbit de les arts escèniques, seguint la mateixa línia que des de l’arribada d’Alfonso Ribes com a delegat territorial es va proposar. Ningú dubta del pes que el Teatre Principal ostenta avui dia en l’organigrama de l'IVC. Diria que és la seua niña bonita, i als fets em remeto.

Josep Maria Pou, María Pagés, Verónica Forqué o Lluís Homar són algunes de les grans figures que desfilaran per l’escenari de la plaça de la Pau castellonenca, una aposta segura per a completar l’aforament en cada actuació, la qual cosa és sempre una bona notícia per a l’entitat dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport com per a la pròpia ciutadania. Tenir l’oportunitat de veure en viu i en directe a personalitats de l’escena d’aquest calibre enriqueix, com enriqueix comptar amb espais culturals que fomentin una veritable interacció social al mateix temps que sumen esforços per a potenciar la inquietud intel·lectual de les persones. Potser sona a discurs elitista, però res més lluny si l’objectiu de tots i cadascun de nosaltres és millorar, com a persones individuals i com a societat en el seu conjunt.

UN PERÒ...

Deixant a un costat la ja consolidada programació del Principal, continuem trobant a faltar, malgrat aquestes gairebé 200 propostes culturals, saber cap a on es dirigeix realment l’Espai d’art contemporani o si el Museu de Belles Arts de Castelló és o no és un espai viu dins del teixit cultural de la ciutat i província. Sembla que tots dos espais han quedat marginats des de fa algun temps, ja sigui per picabaralles o mala praxi entre diverses institucions —en el cas del Museu, tant el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana com la Diputació Provincial juguen un paper important— o per la incapacitat de dotar d’un discurs coherent o de trobar a la persona o persones indicades per a retornar l’esplendor a un centre que com bé sabem ha albergat obres d’art de referents mundials, en el cas de l’EACC.

Malgrat el que s’ha dit anteriorment, sí que és cert que el IVC s’ha preocupat de revitalitzar tots dos centres mitjançant la posada en marxa de tallers didàctics, si bé no acaba de quallar aquesta proposta entre una ciutadania que encara veu aquests dos espais com a ens aliens. Potser, i dic només potser, part de la culpa la tenim els mitjans de comunicació al no saber promocionar o valorar la col·lecció que alberga el Museu de Belles Arts o les últimes exposicions col·lectives que ha acollit l’EACC. No obstant això, diria que el problema, o circumstància, ve des de lluny i té molt a veure amb l’auge d’un conservadorisme que en res ens beneficia, perquè resulta curt de mires i advoca per menysprear el que no entén. Queda molt treball per fer encara.

Sense voler entrar en debats filosòfics o de caràcter polític, i centrant-nos novament en les activitats previstes aquesta temporada, l’Auditori i Palau de Congressos també ha donat un viratge cap a un plantejament més popular amb els tan benvolguts concerts simfònics —la Societat Filharmònica i tots els seus socis imagino que estaran contents—, en detriment d’altres propostes més íntimes —el jazz, per exemple, ha perdut pes—, si bé existeixen concerts que desperten el nostre interès, com els que protagonitzin conjunts com Manel o Bebel Gilberto, entre altres.

A DESTACAR ARA

Què destacaríem en aquest trimestre de tardor? L’estrena general de Fronteras, de María Pagés, una obra flamenca sobre els límits i les limitacions en totes les seues formes, o Viejo amigo Cicerón, amb un Josep Maria Pou que torna a Castelló després del seu Moby Dick, en el Teatre Principal; la nova edició del TROVAM i les actuacions de Khatia Buniatishvili i l'Orquestra de la Comunitat Valenciana, en l’Auditori; Històries a cau d’orella, el segon cicle de contes en el Museu de Belles Arts, on també s’inaugurarà al novembre la mostra Retrats. Col·leccions Fundación Mapfre, amb obres de Robert Adams, Diane Arbus, Joan Colom, Walker Evans, Lee Friedlander, Alberto García-Alix, Emmet Gowin, Helen Levitt, Lisette Model, Robert Frank, Paul Strand i Garry Winogrand, entre altres. I en l’EACC? D’octubre a febrer tindrà lloc l’exposició Insistir en el mateix. Tornar sobre una presència suggerida, comissariada per Ángel Calvo Ulloa.