Per a mi avui és un dia molt especial. No sols a nivell personal, perquè és el meu aniversari, sinó pel fet de ser dona i celebrar, al costat de milions de dones, unides, una causa comuna. Avui és un moment de celebració, però també de contesa. Un dia en què oferim la nostra opinió, alçant la veu, i escoltant paraules com a drets, igualtat, feminisme, sonoritat, o expressions com: «Si nosaltres parem, es per al món». Avui les etiquetes #YoSíTeCreo; #NiUnaMenos; #NoTengoMiedo; #MeToo; #NoSinNosotras; #BalanceTonPorc; #WeCanDoIt o #Cuéntalo poblen les xarxes socials per a denunciar els abusos, agressions, discriminacions i violacions que sofreixen les dones, així com reivindicar els drets sexuals i reproductius, la llibertat sexual de les dones, a més de demanar una educació afectiu sexual «que inclogui identitats i expressions de gènere sense estereotips».

Avui és un dia per a reclamar i reflexionar sobre la importància de ser dona, per a reconstruir el món des d'una nova mirada, més igualitària i inclusiva, un món en el qual totes i tots tinguem cabuda com a equivalents, en el qual cap de nosaltres sofreixi violència de gènere ni discriminació sexual; un món sense pressions socials, amb llibertat, amb correspondència i cures familiars, sense bretxa salarial, sense sostre de cristall, sense condemnes, sense judicis ni prejudicis. És un dia marcat pel que entenem per «mecanisme d'identificació», en el qual milers de dones surten al carrer perquè han comprès que no estan soles, i que la seua història és també la nostra història.

Avui és un dia per a commemorar i trencar el silenci que engoleix la memòria col·lectiva. Un dia dels 364 restants, en el qual, unides, podem comptar i parlar lliurement sobre la injustícia i el sofriment que pateixen diàriament moltes de nosaltres, ja sigui en l'àmbit personal i/o el professional. Un dia per a narrar i construir aquest relat que ens ha estat robat i silenciat. Un relat que, com diria la periodista i escriptora Cristina Fallarás en el seu assaig Ahora contamos nosotras. #Cuéntalo: una memoria colectiva de la violencia (Anagrama, 2019), hem de construir perquè unes altres reconeguin, ja que la nostra arma és la paraula i amb la nostra paraula contem i vencem.

Avui és un dia de reflexió, però també de celebració perquè gràcies a totes aquestes dones que ens van precedir podem votar, estudiar, treballar, obrir un compte corrent, decidir si volem o no tenir fills, etc., i, sobretot, mobilitzar-nos i sortir al carrer a manifestar-nos. Sense vosaltres no hi hauria un nosaltres i per descomptat no hi haurà un elles en el futur. El 8M significa moltes coses per a mi però, abans de res, simbolitza ser dona. Em sento orgullosa i afortunada perquè he viscut envoltada de dones fortes i valentes que han sobreviscut i han mirat d'enfront de l'adversitat que els ha tocat viure pel simple fet de ser dones. Dones que han lluitat per a treure a la seua família avanci en temps convulsos, de la mateixa manera que han conciliat, com se'ls ha permès, el seu treball amb la cura de la seua família. Dones anònimes, intruses, visionàries, feministes, que lluiten cada dia per canviar aquest món, dones que ens han donat les eines necessàries perquè ens enfrontem al món, com a dones. Dones com la meua mare, que són extraordinàries, i a les quals els dono les gràcies. Felicitats, avui és el vostre dia, el nostre dia.

Brindo perquè juntes som encara més fortes i perquè se sentin les nostres veus —clares i fermes— i no caiguin en l'ostracisme.