Pianista inconfusible, vibrant, el mestratge del qual ha conquistat ja mig món. Parlem de la georgiana Khatia Buniatishvili, una intèrpret que ha rebut en la seua curta però intensa carrera tot tipus d’elogis i algun que un altre, per a mi, desencertat apel·latiu —com anomenar-la «la Beyoncé del piano» pel seu atractiu físic—, i que comparen amb l’argentina Martha Argerich per la seua posada en escena i passió al piano.

Naturalitzada francesa, resident a París, la jove ha compartit escenari amb importants agrupacions i orquestres, com la de París, la Filharmònica de Los Angeles, la Simfònica de Viena o la Nacional de França, entre moltes altres. Començar a enumerar les seues virtuts seria una tasca complicada, així que millor ens centrem en el fet que aquest portent del piano visitarà la capital de la Plana en breu, concretament l’1 de novembre en el qual és, sens dubte, un dels concerts de la temporada simfònica.

Buniatishvili acudirà a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló i ho farà per a interpretar les quatre sonates més heroiques de Ludwig van Beethoven, programa que oferirà també a Madrid a penes tres dies abans, el 29. La pianista, que recentment ha gravat un disc amb peces de Schubert, centra la seua mirada ara en el mestre de Bonn i ho fa per a tocar algunes de les seues peces més cèlebres i populars, com l’arxiconegut «Clar de lluna», aquesta Sonata per a piano núm. 14 en do sostingut menor «Quasi una fantasia», Op. 27, núm. 2, amb la qual obrirà el seu concert i a la qual seguirà la Sonata per a piano núm. 17 Op. 31 núm. 2, coneguda com «La tempestat», la Sonata n º 8 en do menor, Op. 13, el sobrenom del qual és «Pathétique» i finalment la Sonata per a piano núm. 23 en fa menor Op. 57, que es coneix com «Appassionata».

En una entrevista recent amb Nacho Castellanos, de la prestigiosa revista Scherzo, Buniatishvili assegura que Beethoven, la seua música, «cerca connectar amb la resta, fer-te sentir partícip de la seva obra. És com si estigués lluitant pels drets humans a través de la seua música, afavorint aquesta unió entre les persones», per a afegir després que el compositor alemany «posseeix aquesta màgia que et permet trobar diferents àpexs d’amor en fragments ínfims de música». Per a «enfrontar-se» a la interpretació d’aquestes quatre sonates, la pianista ha realitzat una immersió total en l’univers musical de Beethoven, i en aquest «viatge», assegura, entrelluca una cosa recurrent que «sembla augurar el futur de la seua obra mestra, i és que en qualsevol fragment de la seva producció podem escoltar els primers ressons de la futura Novena simfonia».

Per a Buniatishvili, Beethoven «és un compositor de contrastos» perquè en la seua producció existeixen peces intimistes «i unes altres en les quals sembla que la força de la naturalesa desencadena una gran tempesta musical». La pròpia pianista és, en aquest sentit, semblant al mestre en la seua manera de situar-se enfront de l’instrument que està lligat a ella des dels tres anys d’edat, quan va començar a rebre classes de sa mare. Buniatishvili és apassionada, la seua interpretació procedeix directament del cor però no per això emmalalteix d’una tècnica magistral, més aviat tot el contrari. «En cada obra que interpreto intento sempre viure aquest precís instant», reconeix, i l’1 de novembre segur que captiva al públic de la sala simfònica.