Paula Bonet trencant uns silencis

L’ésser humà és un ésser defectuós, un ésser que plora, que sagna, que dubta constantment, temorós, un ésser que pot arribar a sentir menyspreu cap als seus semblants, cap a si mateix o cap a la pròpia vida. Acceptar aquest fet o no fer-ho és el que pot arribar a definir-nos i diferenciar-nos els uns dels altres. La vida, la natura, és increïblement bella i cruel alhora, és terriblement injusta i sorprenent.

L’estat emocional de cadascú es manté sempre en un constant equilibri, i en massa ocasions cedeix davant de qualsevol adversitat, per petita que aquesta sigui, fins al punt de caure de manera vertiginosa en un profund pou de foscor. Davant aquesta caiguda o descens cap a les tenebres, molts es rendeixen, abandonen, però hi ha altres que lluiten per mantenir-se, que no es tiren enrere i superen la desgràcia. En aquest sentit, crec de vital importància una cosa tan senzilla com és l’acte de parlar, comunicar-se, compartir aquests sentiments que els provoquen el plor, la ràbia o la pena. Compartir sense por de ser jutjat o criticat, amb total llibertat i, sobretot, amb la consciència de saber que no hi ha res dolent en ell o ella, ja que tots som igual de imperfectes, tots.

Malgrat tot això, segueixen existint, com deia al principi, temes que semblen destinats a ser arraconats o exclosos dels temes «convencionals», del nostre dia a dia. L’avortament, insisteixo, és un d’ells, cosa que la vila-realenca Paula Bonet ha volgut «naturalitzar» d’una manera molt personal, demostrant al meu entendre una valentia admirable —des d’aquí, Paula, et dono les gràcies per aquesta força, extreta de qui sap on, a l’hora de narrar les teues dues pèrdues—.

UNA CONFESSIÓ ÍNTIMA

La il·lustradora, artista i, per què no dir-ho, escriptora, acaba de publicar la que és, sens dubte, la seua obra més íntima i profunda Es tracta d’un doble fascicle o volum que es compon d’un petit àlbum titulat Roedores i un diari que va decidir nomenar Cuerpo de embarazada sin embrión, tots dos presenten amb una factura exquisida i editats per Literatura Random House.

A Roedores el que el lector es trobarà és l’animalari que la pròpia Bonet li va dibuixar a la seua filla. Un conjunt d’il·lustracions, petites obres d’art, en què dibuixa diferents espècies i la seua forma de vida. El per què centrar-se en aquestes espècies de rosegadors queda justificat en saber que, de forma afectuosa, deia «ratoncita» a aquesta filla que finalment no va ser, sumint-la, com confessa en aquest dietari demolidor, en un estat emocional delicat.

Així, a Cuerpo de embarazada sin embrión, la vila-realenca comparteix la seua experiència, ens explica sense por, sense embuts, la sensació de quedar-se «òrfena de filla». «Mi ratoncita estaba allí quieta, como una osa silenciosa en hibernación», escriu Bonet al llarg d’unes pàgines en què fa acte de presència la figura d’Anne Sexton i en què confessa obertament que havia imaginat a la seua filla com «un trozo de barro esbozado, como la primera forma que se crea al sujetarlo con las manos, al apretarlo y desplazar fragmentos de materia con el dedo mojado. Una masa perfecta sobre la que después se empezará a buscar el detalle».

Com podrà comprovar el lector, una profunda càrrega emocional desprenen aquestes paraules, les paraules d’una mare als seus dos embrions, d’algú que s’il·lusiona, s’enamora incondicionalment d’aquells éssers als quals, per desgràcia, no veurà crèixer, enfrontant així a un procés de dol que mai ha de ser fàcil, mai.

Poderosa obra aquesta, en què Paula Bonet aborda un tema del qual, insistim, no es vol parlar, tret que sigui en veu baixa o en petits cercles. Una obra que sorgeix del dolor i la pèrdua, però que no és un fi, sinó més aviat una oportunitat de superar-lo, fent que altres dones no se sentin soles o culpables. Això mai.

__________________________

Título: Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión

Autora: Paula Bonet

Editorial: Literatura Random House

Barcelona, 2018.