Un pintor apareix mort en el seu estudi de Peníscola, enverinat de la mateixa manera que el Papa Lluna. Aquest és el suggeridor inici de Clave de luna, la nova novel·la del castellonenc David Moreda, editada per 1968 Edicions, que no sols suposa el seu debut en el gènere negre, sinó la primera vegada que tria una ciutat de la província com a escenari literari.
Moreda, que va debutar en el 2005 amb La hoguera de hielo, obra històrica ambientada al Pirineu d’Osca, és un enamorat de l’aventura i dels paisatges exòtics, on ha situat bona part de la seua obra literària fins que va decidir «que era el moment d’idear una trama que transcorreguera en la terreta, i Peníscola sempre m’ha semblat un dels enclavaments més inspiradors de la nostra província i la nostra costa», explica.
Coves i masmorres
L’autor incideix en què la ciutat del Papa Lluna «ho té tot, un paisatge espectacular i una profunditat històrica que obri moltes possibilitats». De fet, considera que «encara hi ha moltes coses que es desconeixen de Peníscola, com la possible existència d’una via de comunicació entre la masmorra del castell i la mar». Moreda assenyala a més que «El Bufador és la cova més famosa, però hi ha moltes més, fins i tot en les meues investigacions vaig descobrir una cova que no apareix ni en els registres espeleològics oficials, situada sota el castell, i això ho he aprofitat en la meua novel·la»
L’escriptor al·ludeix també a «aqueixa peculiar sensació que té la gent de Peníscola quan escolta en els soterranis de les seues cases el so de la mar brava, assemblant-se més el tómbol a una esponja que a una roca».
Moreda ha donat així forma a una trama en la qual tot es va embullant a partir de l’assassinat inicial, sobre el qual arranca una complexa investigació en tant comencen a succeir-se fets estranys al castell de Peníscola, com la troballa de restes d’aquelarres en les masmorres malgrat que no hi ha manera d’accedir a elles.
L’autor explica que ha buscat amb aquesta nova ficció «connectar amb el públic, per això he triat un dels gèneres més populars, i he optat per un estil més directe i fresc que en algun dels meus anteriors treballs».
Això s’aprecia també en la peculiar galeria de personatges que poblen les pàgines de Clave de luna, com un home que afirma ser un detectiu privat encara que això no sembla ser molt clar, una cambrera cubana o artistes establits a Peníscola. L’escriptor reconeix que alguns d’ells estan inspirats en persones reals, com el d’una agent de la Guàrdia Civil que en la novel·la es converteix en la primera dona romanesa encarregada d’una investigació oficial. «Aquest personatge va nàixer per a poder desenvolupar la investigació de la trama i va anar guanyant pes quan vaig decidir basar-ho en una alumna meua que vol ser criminòloga».
I és que Moreda és, al matí, professor de llatí i lletres en un institut, a la vesprada ensenya de manera privada matemàtiques, física, química, ofimàtica i escacs, i a la nit es dedica a donar-li forma al seu món literari. També compta amb una destacada faceta emprenedora, sent artífex de la ja desapareguda plataforma Currantes sin fronteras, que va prestar servei a milers de persones durant la passada crisi econòmica. Fins i tot va ser responsable anys arrere del suplement cultural Quaderns de Mediterráneo.
Futur postapocalíptic
Mentre ara ens convida a resoldre un enigma al mateix temps que recorrem els carrers de la Ciutat en la Mar, Moreda continua buscant editor per a la seua novel·la anterior, la millor al seu judici de la seua actual bibliografia. «Una història postapocalíptica, però sense la foscor habitual del gènere, plantejada més com un renaixement de la naturalesa».
Fins que puguem trobar aquesta proposta en les llibreries, Clave de luna ofereix «una lectura en la qual resulta fàcil entrar, fins i tot per a un públic lector no habitual, i amb un final sorprenent, o almenys això em confessen els qui l’han llegida», va assegurar l’autor.
