Actriu, directora teatral, dramaturga. La sogorbina Mafalda Bellido és una de les màximes representants avui del teatre castellonenc i valencià, i també, per què no dir-ho, nacional.

Nominada als Premis Max i guanyadora del II Torneig de Dramatúrgia impulsat per Creador.es per la seua obra Chucho, pocs coneixen, potser, la seua faceta interpretativa, si bé ha deixat bona mostra dels seus grans dots sobre l’escenari, com ho demostra també en l’obra Libració de Lluïsa Cunillé i que es representarà el pròxim 27 de febrer dins del cicle Dijous al Principal que impulsa l’Institut Valencià de Cultura (IVC) per a promoure i visibilitzar el talent castellonenc.

Així, el Teatre Principal albergarà la representació d’aquesta peça que dirigeix Lola López i que és una producció de la Companyia Hongaresa de Teatre i La Zafirina. Al costat de Bellido el públic es trobarà amb la també actriu Blanca Martínez en una peça que torna a interpretar-se 25 anys després de la seua estrena.

Elogiada per la crítica quan va aparèixer en 1994 en la cèlebre Sala Beckett de Barcelona, aquesta obra tan valorada en la dramatúrgia contemporània i que no ha tornat a representar-se al nostre país des de la seua estrena ho farà novament a Castelló, la qual cosa és més que digne d’esment i d’elogi.

Aquesta obra ens presenta la trobada de dues dones soles en un parc, a mitjanit, una trobada que es repeteix i amb la sola presència de la lluna com a testimoni i un objecte simbòlic, un balancí que altera el seu moviment cada nit, com la relació de les dues dones que oscil·la com una balança que ambdues lluiten per equilibrar.

En Libració trobem tots els elements que caracteritzen els textos de Cunillé ja des dels seus inicis, una estructura fragmentada, espais poc definits, un temps abstracte i un subtext que flueix sempre sota les paraules, un estil molt personal en el qual és més important el que s’oculta que el que es diu, un teatre plagat de silencis i ambigüitat que enriqueixen a la història des de tots els punts de vista. Ens trobem enfront d’un magnífic text pel qual no ha passat el temps i que ens parla de la solitud i l’anonimat, de la necessitat de l’altre, la lluita per comunicar-se i no estar sol, factors més presents que mai a la (nostra) societat d’ara.