+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 
 

ART

Pepe Forner, davant el treball de la seua vida

L’artista de Borriana està immers en la decoració de l’ermita de Santa Bàrbara

 

Un «ermità». Forner va cada dia a l’ermita per seguir treballant en els llenços que vestiran els seus panells. - MANOLO NEBOT

Eric Gras
20/02/2019

Entre cultius de tarongers, per camins sinuosos als quals accedeixen uns pocs agricultors d’una terra que ha vist a generacions i generacions de treballadors, s’erigeix una singular ermita en el terme municipal de Borriana. Es tracta de l’ermita de Santa Bàrbara, un lloc de culte que va ser catalogat com a Bé de Rellevància Local i que es troba situada en la partida de Vinarragell, lloc d’una gran càrrega històrica en la zona (amb jaciments arqueològics que es remunten a l’època dels antics ibers, i eix de comunicació de l’interior de la península seguint el curs del riu Millars).

L’ermita de Santa Bàrbara, si un la contempla per primera vegada, és com una espècie d’oasi entre horts de tarongers, on la vida transcorre a un ritme molt més pausat. La nostra perspectiva de la realitat canvia irremeiablement caminant pels limítrofs d’aquest temple jove, perquè l’ermita actual data del segle XIX, fent-nos veure que aquesta vida accelerada de les ciutats en res ens beneficien. Un té la sensació de poder gaudir, d’impregnar-se d’aquest sentiment del beatus ille que promulgués Horaci, aquesta lloança a la vida retirada.

De l’ermita primitiva es va conservar únicament la imatge de la santa, i va ser Godofredo Ros de Ursinos l’encarregat d’una restauració, seguint les pautes del neogòtic, que finalment no es va poder concretar íntegrament a causa de la falta de fons suficients per a finançar el projecte. Va caldre esperar fins al 2007 perquè finalitzessin els treballs que retornessin part del seu esplendor a aquest temple, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Borriana, la Diputació Provincial de Castelló i la Generalitat Valenciana. No obstant això, continuava incompleta aquesta «recuperació», o almenys, es va arribar a la conclusió que faltava alguna cosa per a «vestir» el seu interior. És aquí, en aquest moment, quan va aparèixer en escena la figura de Pepe Forner.

MÉS QUE UN TREBALL

L’artista borrianenc, conegut per ser un dels millors retratistes de la nostra història recent de l’art castellonenc, va acceptar la proposta de pintar els panells interiors de l’ermita de Santa Bàrbara, doncs per a ell, com ens va reconèixer en la visita que li vam fer aquesta mateixa setmana, «és tot un honor». De fet, Forner reconeix que aquest és «el projecte més important de la meua vida», per tot quant implica en el personal i emocional, com en l’àmbit professional, perquè no hem d’oblidar que és tot un repte, com el que van dur a terme tots aquells artistes els frescos dels quals llueixen en desenes de santuaris i són considerats, avui dia, patrimoni de tots.

A través de cinc panells de 7 metres d’altura i 2,5 metres d’ample, el pintor de Borriana retratarà la infància de la verge, la pubertat, el martiri i la glorificació. Després de finalitzar el primer d’aquests enormes llenços, ara està ja immers en altres dos dels dedicats a Santa Bàrbara, el que presidirà part de l’altar major i un dels laterals, en els quals observem la presència d’alguns personatges il·lustres, com el cardenal Tarancón, per citar un exemple clar i referencial, fill predilecte de Borriana, un panell que, cal dir-ho, patrocina l'empresa borrianenca Satine.

EL PROJECTE

Durant la nostra visita a l’ermitori, contemplant els impressionants teles en les quals treballa Forner —una d’elles ja finalitzada i que es va inaugurar al setembre de 2017 amb una gran compareixença—, ens anava comptant el propi artista el procés d’aquesta magna obra. Així, recorda que va sorgir per mediació del rector Antonio Losas. «Va ser ell qui em va dir de pintar l’església. Per a mi allò va ser com posar-li un mocador roig davant d’un bou», bromejava mentre ens anava mostrant alguns dels detalls d’aquest treball que versa sobre la vida de Santa Bàrbara, si bé existeixen alguns petits canvis o llicències que l’artista ha volgut realitzar per a deixar constància del moment històric en el qual vivim actualment.

Així, en el panell que anirà situat en l’altar major de l’ermita, s’ha substituït la tradicional imatgeria dels sants per un retrat de la família real espanyola. El visitant pot observar, encara sense acabar, un quadre en el qual apareixen SSMM els reis emèrits, els actuals monarques i les princeses Sofia i Leonor. Amb aquest canvi, la imatge clàssica que sol presidir els altars es traslladaran aquí a la llinda de la porta d’entrada al santuari, per a harmonitzar, com ens comenta Forner, «tot l’espai».

El martiri de Santa Bàrbara i la seua glorificació aniran, com ens va indicar l’artista de Borriana, en altres dos dels panells principals de l’estada, que es completaran a poc a poc amb la resta d’obres previstes en la zona de les vidrieres. Un procés gens fàcil i que li portarà temps. De fet, en preguntar-li sobre el procés, el mateix Forner assegura que és «una lluita contínua que mantinc, però és la meua lluita».

Des del passat 1 de desembre de 2016, el pintor viu per i per a aquest projecte tan especial pel seu significat artístic, és clar, però principalment per la relació que Forner manté amb aquest singular racó del terme municipal borrianenc, de la seua horta. «És una relació de tota una vida», ens diu, per a afegir que són incomptables les vegades que ha passejat per aquesta zona, «per la pau i tranquil·litat que transmet. Aquí un pot meditar sobre els seus projectes personals i professionals. Així doncs, puc dir que la relació ha estat de tota una vida sense jo saber que acabaria gairebé d’ermità aquí».

Forner acudeix fidel a la seua cita amb l’ermita de Santa Bàrbara tots els dies, «dissabtes i diumenges inclosos, i també per Nadal!», bromeja, fins al punt d’afirmar, fent ús d’un humor negre: «Si no vinc, em moro». Què vol dir amb això? En veure a l’artista entre les parets de l’ermita de Santa Bàrbara, amb la seua paleta de colors i els seus pinzells, contemplant els llenços que ha de pintar, un entén que aquesta afirmació és fruit d’una veritable passió pel seu art, per aquest compromís que li ha portat a voler formar part de la història del seu poble, al temps que li ofereix al mateix poble un tros del seu art. «Vull plasmar moments de la nostra vida quotidiana que d’aquí 50, 100 o 200 anys reflectirà aquest període que estem vivint», assenyala moments abans d’explicar-nos que la primera fase del projecte li portarà un període de 5 o 6 anys en total.

En una primera fase, Forner es dedicarà a decorar tot l’altar major, i ja en la segona «tractaria de pintar totes les parets al costat de les vidrieres, amb una sèrie d’imatges sobre les gents i tradicions de Borriana, rendint homenatge a la verge». Tot això amb el seu particular estil, que beu dels grans com Velázquez o Tiziano, dels quals parla amb absoluta devoció, amb un color més intens que en la resta de les seues obres, però amb una posada en escena subtil. «No vull que quedi massa barroc i carregat, prefereixo que sigui tot més diàfan», ens comentava, per a acabar dient-nos que aquest any finalitzarà el segon dels panells ja en marxa i que, per descomptat, estem tots convidats el dia de la seua inauguració, com també estem convidats a visitar l’exposició que l’associació Pro-Art Santa Bàrbara duu a terme —tots els dies, de 10.00 a 14.00 hores— exhibint el procés d’aquest projecte en el qual s’han bolcat per complet a la recerca de fons, tant privats com públics (com és el cas de Satine, la Diputació de Castelló i el Rotary Club), perquè l’església parroquial de Santa Bàrbara llueixi l’obra d’un dels grans artistes de Borriana, com és Pepe Forner. 

Temas relacionados