Amb Chucho anem de sorpresa en sorpresa i d’alegria en alegria. Això és així. És molt difícil que amb una obra i amb un text es donin totes les circumstàncies que s’han donat amb ella. Sóc conscient d’això». Així s’expressa Mafalda Bellido, l’autora d’un text que va ser finalista l’any passat als Premis Max com a millor autoria revelació, a més de nominada als Premis de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) a Millor Text i alçar-se amb el Premi Teatre Autor Exprés de la SGAE, entre altres reconeixements.

«Pel que sigui, hi ha hagut una conjunció de fets que ha contribuït al fet que Chucho hagi anat acumulant candidatures i premis, la qual cosa és un fet que sempre t’impulsa, t’ajuda a pensar que potser, per aquí, hi ha una línia per la qual seguir, o et confirma una mica el que és la teua manera de veure el teatre, i la teua manera d’escriure, i això per a mi és la part més important», ens explica l’actriu i escriptora, i afegeix: «El que més destacaria de Chucho és, deixant a un costat els premis i reconeixements, com surt el públic d’una funció de l’obra, del bé que s’ho passa, veure, quan surts fora, allò que t’explica la gent, la connexió amb el públic que tenim, que sentim. És brutal, i això és el que val la pena. La gran alegria que ha suposat aquesta obra és connectar amb una gran diversitat de públic».

Natural de l’Alt Palància, en 2016 va emprendre una autèntica aventura amb La Zafirina, companyia de teatre que, vist el vist, ja s’ha erigit com un baluard del teatre castellonenc i valencià gràcies a aquesta obra o, també, amb Libració, que fa poc es va representar al Teatre Principal de Castelló gràcies al cicle «Dijous al Principal».

Parlar del que importa

Parlar del que importa «A mi m’agrada eixir del teatre de manera diferent a com he entrat, que ens passen coses», confessa Bellido, qui defineix Chucho com una espècie de «tragicomèdia», encara que, «diria que és més comèdia que tragicomèdia, si bé tenim un fet dramàtic i que hi ha moments en els quals el públic s’emociona realment». Quin fet és aquest? Quin és el detonant de l’acció? Amb què es troba l’espectador?

A aquesta última pregunta, l’actriu i dramaturga castellonenca contesta: «El que es trobarà l’espectador en Chucho és una situació amb la qual les persones es poden veure identificades, des d’un punt en el qual, passat el temps, tot el que al principi ens semblava molt dramàtic ara el podem veure amb comicitat».

«Sempre diem que Chucho o que els importen a aquests personatges que són Toni i Bea», afirma Bellido, per a afegir que «mai cap discussió és trivial, encara que es produeixi de manera fortuïta. Existeix un pòsit darrere. I el que veiem sobre l’escenari és el moment en el qual aquest pòsit aflora després de 20 anys de relació».

El públic acudeix al teatre com a testimoni d’excepció, assisteix a una conversa entre dues persones que es volen però discuteixen. Aquest moment dura una mica més d’una hora, a temps real, ja que «l’acció transcorre sense cap tall temporal, sense cap canvi d’escenari. És una conversa que comença i acaba, i això en si ja és poderós, perquè veus el que els està passant just en aquest precís instant, i veus el pòsit que deixen els anys de relació i les causes que els està portant aquí, a aquesta situació», comenta la responsable de La Zafirina, qui comparteix escenari amb l’actor de Nules Jordi Ballester i que reconeix que, sense la labor de Xavier Puchades, «aquesta obra no seria el que és». I qui és «Chucho»? Un gos, clar, i el detonant de tot. «La pèrdua del gos —confessa Bellido— és una excusa que jo utilitzo perquè es pugui parlar de tot, de tot el que els importa a ells».

Dramatúrgia actual

Dramatúrgia actual En la conversa que mantenim amb Mafalda Bellido és impossible no referir-se al «moment dolç» de la dramatúrgia castellonenca gràcies a la labor d’autores com Sònia Alejo, Begoña Tena o Núria Vizcarro, per citar alguns noms. En aquest sentit, assegura que «circumstancialment s’ha donat la situació que hem arribat a un punt en què la dramatúrgia escrita per dones està tenint més espai. Això és important. Dins de la dramatúrgia valenciana hi ha una veu molt important, que és la femenina, i això és per a estar-ne molt orgullosos. És una veu que estava present però d’una manera molt més tímida i que en aquests últims anys s’ha manifestat, fruit d’un treball de molt de temps».

El 14 de març es representarà Chucho en l’Auditori Municipal Rafael Beltrán Moner de Vila-real, i sabem que el 29 d’aquest mateix mes arribarà a Vinaròs per a, a continuació, viatjar a altres racons. Bon voyage!