Aclaparador, sí, però també fascinant és aquella sensació en què un s’adona que, en realitat, no sap res; o, millor dit, s’adona de tot el que encara li queda per conèixer. No poques vegades sento una mena de frustració a l’hora de reconèixer la meua pròpia ignorància, però aquesta impressió no sol durar gaire temps, ja que en admetre el meu desconeixement estic obrint davant meu un vast camp d’emocions.

Fins fa poc, molt poc, desconeixia que existissin els «fotollibres». Vostès saben què és un fotollibre? No? Com el seu propi nom indica, estem davant d’un llibre de fotos, però no confonguem aquest concepte amb un àlbum d’imatges. Res més lluny. Tampoc és, o això crec, un llibre d’artista. Diguem, per tant, que un fotollibre és «una obra amb entitat pròpia; un llibre en què les fotografies construeixen el relat i responen al desig d’un autor d’expressar-se, d’explicar alguna cosa a través de les fotos», prenent les paraules d’Irene Galícia. Així doncs, estem davant d’un mitjà de lectura basat en imatges, el que suposa una nova narrativa que a mi, he de reconèixer-ho, em suscita un gran, grandíssim interès.

UN NOU MÓN

Per conèixer millor aquest univers, aquesta idea de llegir les imatges, tenim sort de comptar a Castelló amb grans experts, com Lidón Forés, que afirma que «tot i que l’existència del fotollibre és llunyana en el temps, aquí a Espanya es va produir un fenomen o bomba fa relativament poc temps».

Forés ens parla d’obres cimera com les de Cristóbal Hara publicades a la prestigiosa editorial Steidl, i ens endinsa en un món fascinant d’autors i obres que no ens deixen indiferent, com ara Sol (Dalpine), de Ricardo Cases, o SolDiente de chucho. Les dues obres, ens explica, «comparteixen un tipus de fotografia directa, que no necessita recursos narratius externs a la imatge per hipnotitzar-nos», però, prossegueix, «hi ha alguna cosa que comparteixen encara més curiós, que és la desorientació sobre el territori». Així, en el cas de Sol, «la desorientació ve donada d’un trencaclosques visual en què les pàgines es dobleguen i s’obren contínuament, portant-nos per un munt de camins; potser, el que va voler Ricardo va ser que construíssim el nostre propi recorregut». I pel que fa a Diente de chucho, «la desorientació ve donada arran de l’estat de confusió i alerta permanent de l’autor, davant d’un espai que tracta d’investigar a través del visor».

Els treballs de Ricardo Cases o Juan Diego Varela han estat seleccionats per un interès personal, però crec que exemplifiquen a la perfecció aquest camp visual i intel·lectual que a Castelló ha tingut en Julián Barón o Julián BarónJesús Monterde.

És impossible no parlar de Barón i de la importància del seu treball en la fotografia d’avantguarda a nivell nacional i internacional. Treballs com C. E. N. S. U. R. A —amb el que va guanyar un premi Magnum— van marcar un abans i un després al respecte. El sogorbí és un autèntic referent, com també ho és el fotògraf de Benassal Jesús Monterde, el treball del qual Nemini Parco (RM Verlag) va causar un gran impacte. Ah, i tampoc hem d’oblidar-nos del treball del vila-realenc Pascual Arnal, clar que no. Com veuen, Castelló gaudeix de grans artistes visuals que són, a més, puntals dins d’aquest «fenomen fotollibre» de què ens parlava Forés.

PHOTOBOOK CLUB

Si encara persisteixen els dubtes sobre què és un fotollibre, el proper 24 de gener, en el cafè La Bicicleta de la capital de la Plana, se celebrarà el primer Photobook Club Castelló, una iniciativa promoguda per Vicent Tena, fotògraf i ser curiós, qui va sentir la necessitat d’«organitzar aquesta acció per proporcionar un espai en el qual poder parlar de fotografia».

Aquesta primera sessió, que serà oberta a tot aquell interessat, busca crear un diàleg entre artistes, professionals i amants de la fotografia. «La meua intenció és servir de catalitzador, crear un cercle per a totes aquelles persones a les que ens motiva la fotografia», ens explica Tena, que assegura que «pot ser un bon fòrum d’intercanvi i un lloc que fomenti la descoberta de nous autors, noves perspectives i mirades». Des d’ací, gràcies, Vicent.

Els primers participants en aquesta primera jornada són el ja esmentat Jesús Monterde, que parlarà del seu llibre Nemini Parco; Fotolateras (Lola Barcia i Marinela Forcadell), faran el mateix amb la seua obra Japón enlatado; Lidón Forés, versarà sobre l’obra de Larry Sultan i Mike Mandel Evidence; Nacho Rosel, compartirà les seus opinions sobre Dogs d’Elliott Erwitt; Laura Pallarés presentarà per la seua banda Drowning in blue d’Irene Cruz i, finalment, César Viera exposarà l’obra de Javier Corso FI SU. Tots ells ens aproparan diferents treballs, diferents maneres d’entendre la imatge, fent de Castelló un espai reivindicatiu de la cultura visual. Fascinant.