+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 
 

CINEMA

Potenciar el setè art dins i fora de les nostres fronteres

L’Institut Valencià de Cultura ofereix el seu suport a diversos cicles cinematogràfics

 

‘La propera pell’. La pel·lícula d’Isaki Lacuesta va inaugurar el cicle ‘Nou Cinema’. - MEDITERRÁNEO

‘Solo en el fin del mundo’. Gaspard Ulliel és un dels protagonistes del film de X. Dolan. - MEDITERRÁNEO

Jordi Arnau
26/03/2017

En preguntar-li a Vicente Benet, professor d’Història del Cinema Espanyol de la Universitat Jaume I de Castelló, sobre quin grau d’importància, dins de la història del segle XX, li podíem atorgar al cinema, ens va contestar: «Les pel·lícules poden convertir-se, per l’historiador, en documents a través dels quals entendre les mentalitats, les tensions, els valors, les fantasies i els temors que defineixen a un grup social en un moment històric. El cinema és un fenomen fonamental del segle XX que no pot ser ignorat per cap historiador, ja que ha estat l’espectacle de masses més important almenys fins a l’arribada de la televisió. Per entendre el segle passat i el present dels historiadors hauran d’ocupar-sistemàticament de les produccions audiovisuals».

El cinema va néixer com a espectacle i diversió, i a poc a poc es va anar convertint en un mitjà expressiu d’alt impacte al poder combinar moltes arts, com l’art dramàtic, la música, la posada en escena o fotografia, la literatura... És, dit d’una altra manera, un complex fenomen que pot donar com a resultat estils artístics molt diversos però molt representatius al mateix temps.

CICLE ‘NOU CINEMA’

Tal és la importància avui dia del cinema en les nostres vides, que no és d’estranyar que les administracions hagin buscat, d’alguna manera, potenciar-lo. Així, caldria destacar la tasca que l’Institut Valencià de Cultura està duent a terme amb la promoció i també subvenció de cicles com el Nou Cinema que organitza la Universitat Jaume I i que en aquest primer trimestre de l’any va començar amb un thriller excel·lent de doble autoria, La propera pell, signada per Isaki Lacuesta i Isa Campo. La confrontació dels diferents punts de vista dels autors aporta un gran nivell d’exigència al film, que proposa un desafiament a l’espectador, obligat a estar sempre alerta, amb l’alè suspès fins al final de la història. D’aquesta pel·lícula, que es va projectar al mes de gener, cal destacar la magnífica interpretació d’Emma Suarez i Àlex Monner, guardonats en diversos festivals, com ara els Premis Gaudí —a la millor pel·lícula, millor guió i millor actriu per a Emma Suárez, que també va rebre el Goya a la millor actriu de repartiment—.

Aquest cicle, que podem gaudir al Paranimf de l’UJI, ha acostat, com deiem, títols del millor cinema independent d’avantguarda als espectadors de les comarques de Castelló. No podem obviar La mort de Louis XIV, d’Albert Serra, que va néixer a partir d’un encàrrec del Centre Georges Pompidou com una instal·lació que finalment no es va dur a terme, en la que del sostre s’havia de penjar una vitrina on Jean-Pierre Léaud interpretaría l’agonia del rei durant quinze dies. Tot i no dur-se a terme aquesta performance, el projecte va seguir endavant fins materialitzar-se en un film protagonitzat pel mateix Jean-Pierre Léaud que va ser presentada en la Secció Oficial del Festival de Cannes però fora de competició, és un treball minuciós i humanista, com un llenç laboriós del monarca més poderós.

També vam poder gaudir del treball del reconegut director Corneliu Porumboiu amb El tesoro, el seu setè llargmetratge, on torna a mostrar la precària situació de Romania. En aquesta ocasió es tracta d’una rondalla del nostre temps divertida i trista alhora. Una comèdia lúcida i delicada sobre la crisi actual, premiada en la secció Un Certain Regard de Cannes 2016.

ALTRES TÍTOLS

Xavier Dolan també va obtindre el Gran Premi del Jurat del Festival de Cannes amb el seu últim treball Solo el fin del mundo, amb la interpretació d’actors i actrius tan reconeguts com Léa Seydoux, Vincent Cassel i Marion Cotillard, entre d’altres, i que a principis de març es va projectar al Paranimf.

Amb tan sols 19 anys, la seua pel·lícula J’ai tué ma mere va rebre tres guardons en el citat festival, encastellant a Dolan, qui actualment, amb tan sols 27 anys, i gràcies a la seua excèntrica trajectòria, és considerat l’enfant terrible del cinema francès i europeu. Aquest últim film projectat gràcies a la participació de l’Institut Valencià de Cultura és, sens dubte, el seu treball més extrem, ambiciós, i el més desconcertant.

L’IVC projectarà els dies 1 i 2 d’abril, a les 19.30 hores, la darrera pel·lícula del cicle Nou Cinema al Paranimf de la Jaume I. El film escollit és el més recent de la directora alemanya Maren Ade, la irresisible comèdia Toni Erdmann. Aquesta pel·lícula que està arrasant en nombrosos festivals internacionals —cinc Premis del Cinema Europeu 2016; millor pel·lícula del Festival de Cannes 2016; Premi FIPRESCI 2016 a la millor pel·lícula de l’Any, etc.— té la capacitat de combinar l’extravagant to de la seua farsa amb una intel·ligència insòlita, de manera que les escenes hilarants es complementen amb moments veritablement commovedors gràcies a uns personatges entranyables en els quals cada espectador pot trobar la seua semblança. El sempre polèmic crític de cinema Carlos Boyero diu d’ella que és: «Una comèdia insòlita en el millor sentit, habitada per gags esplèndids i situacions que provoquen riure (...) barrejant realisme i surrealisme, esperpent i soterrada tendresa».

APOSTA PEL CINEMA

A més de donar suport a aquesta sèrie de cicles cinematogràfics, últimament la Generalitat Valenciana està realitzant un seguit d’iniciatives per potenciar l’audiovisual valencià, democratizar l’accés al mateix i afavorir la creació d’un sector i un mercat potent, segons el director general de l’IVC, Abel Guarinos. Per això, està oberta fins el 5 d’abril la convocatòria del programa Curts 2017, l’objectiu del qual és la promoció i distribució del curtmetratge valencià per festivals de cinema de tot el món, així com la seua difusió en l’àmbit autonòmic, nacional i internacional —una selecció que permetrà nodrir de títols a la programació del «Circuit Cultural Valencià»—. Les bases es poden consultar a la pàgina de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport —www.ceice.gva.es— i tal i com han informat, el catàleg definitu serà presentat a la sala Berlanga de la Filmoteca. Així mateix, cal recordar que cada curtmetratge del catàleg estarà en la seua versió original, tenint, a més, subtítols en valencià, castellà, anglès i francès, amb excepció de l’idioma de la versió original. Com a novetat respecte a altres edicions, la promoció i difusió dels curtmetratges en festivals es realitzarà fonamentalment amb el subministrament de claus d’accés per al visionat en línia.

ALTRES AJUDES

El passat mes de febrer, l’Institut Valencià de Cultura va participar al festival de cinema espanyol La película de Praga amb una selecció de nou pel·lícules de producció valenciana que es van poder veure als cinemes Svetozor, si bé aquest certamen també compta amb projeccions en altres ciutats del país com Ostrava, Brno i Hradec Králové.

Així, en la seUa dotzena edició, aquest festival va dedicar una secció especial al cinema valencià en què es van poder gaudir dels llargmetratges Donde el olor del mar no llega (2010, Lilian Rosado González); Kanimambo (2012, Adán Aliaga, Carla Subirana, Abdelatif Hwidar); La noche que mi madre mató a mi padre (2016, Inés París); Fin (2012, Jorge Torregrossa); La Madre (2016, Alberto Morais); La vida inesperada (2014, Jorge Torregrossa); El arca de Noé (2014, Adán Aliaga, David Valero); Orson West (2012, Fran Ruvira); i Wilaya (2014, Pedro Pérez Rosado). Dins de la secció de cinema espanyol també va estar present La distancia más larga (2012) de la directora veneçolana Claudia Pinto que resideix i treballa a València.

La participació de l’Institut Valencià de Cultura en aquest festival cinematogràfic de la República Txeca s’emmarcà dins les activitats del Pla Valencià d’Internacionalització de les Indústries culturals i creatives, que forma part del Pla Estratègic Fes Cultura, i que té com a principal objectiu fer visible la creativitat cultural valenciana en festivals i altres espais de trobada internacional, cosa que podem i hem d’aplaudir perquè, malgrat qui pesi, en els temps que corren és de gran ajuda el paper que puguin exercir les Institucions i administracions.

Dansa, poesia, literatura, arquitectura, escultura i pintura, música... Per alguna cosa diuen al cinema el setè art i per això cal preservar-lo i fomentar el cinema de qualitat amb iniciatives com aquestes.