+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

PROGRAMACIÓ

Teatre, música i dansa per viure i vibrar durant l’hivern

L’IVC programa més de 80 propostes per aquest primer trimestre de l’any 2018

 

Vicky Peña. La gran actriu protagonitzará ‘La visita de la vella dama’, al Principal. - Marco Borggreve

James Rhodes. El pianista britànic és un altre dels reclams per aquest inici d’any. - Marco Borggreve

Eric Gras
07/01/2018

El filòsof grec Epictet ja sabia que «només l’home culte és lliure». Homes i dones som lliures com més gran siga la consciència del món que tinguem, del seu ordre i caos. La cultura ens fa lliures, ja que és la cultura la que ens permet, prenent les paraules i el pensament del catedràtic d’Ètica de la Universitat Jaume I, Domingo García Marzá, crear un sistema d’idees i de creences que donin sentit al que fem.

Creguin-me si els dic que des de temps immemorial l’ésser humà ha buscat dotar de sentit a la vida, ha necessitat comprendre la seua funció en l’Univers, ha precisat respostes i ha formulat una ingent quantitat de preguntes que originen múltiples plantejaments que no sempre han obtingut el resultat ideat —ja se sap que de la teoria a la pràctica, hi ha un tros—.

Molts d’aquests interrogants s’han arribat a manifestar a través de l’art i del teatre, de la música i la literatura, de la ciència, és clar. Tot serveix d’eina per assolir l’objectiu desitjat, que no és més que un indici de la complexitat del cosmos. Però no desistim en aquest afany per seguir explorant, per aconseguir aquesta anhelada llibertat total de raciocini i llibertat de l’ànima, per, així, estar en pau els uns amb els altres.

Les arts i les lletres fomenten la curiositat, la qual cosa ens porta irremeiablement a algun que un altre maldecap, ja que desxifrar les maneres de comportament que hem desenvolupat al llarg dels anys no és tasca fàcil, i moltes vegades resulta decebedor i trist. No obstant això, si aconseguim completar el trencaclosques, si aconseguim extreure una mica d’enteniment, aquests mals de cap són benvinguts. Hem de pensar, desenvolupar l’intel·lecte per ser més tolerants i bondadosos, per crear un món millor.

Encara que alguns es mostrin reticents, una bona programació cultural provoca un despertar intel·lectual, no exempt de divertiment i alegria. La cultura és un refugi en l’adversitat, com bé deia Diògenes Laerci, i necessitem d’aquest refugi per alimentar el nostre esperit crític, el nostre sentit comú i donar peu, així, a la diversitat i el respecte, a l’amor. En aquest sentit, l’Institut Valencià de Cultura juga un paper importantíssim que no hem d’ignorar.

PRIMER TRIMESTRE DE L’ANY

El responsable de l’IVC, Abel Guarinos, i el delegat de l’IVC a Castelló, Alfonso Ribes, van donar a conèixer l’oferta que es podrà gaudir el primer trimestre d’aquest any 2018 en els espais que gestiona l’entitat dependent de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. Tots dos van coincidir en definir la programació «de qualitat, diversa i equilibrada».

Certament, la presència de Ribes al capdavant de l’IVC a Castelló és d’agrair. A poc a poc va confeccionant una oferta amb un criteri exquisit i amb propostes artístiques que, com ja s’ha pogut comprovar a la tardor i es tornarà a comprovar aquest hivern, satisfà a tot tipus de públic.

En total, són més de 80 propostes de gran interès, amb alguns grans noms de l’escena nacional i internacional, entre els quals podríem destacar a figures de la talla d’Arcadi Volodos, James Rhodes, Vicky Peña o Mario Gas. Si alguna cosa tenen clar en l’IVC és que la línia de la qualitat i professionalitat havia de ser reforçada, i vist el vist, ho estan aconseguint amb escreix.

Què veure? Quines propostes són les imprescindibles? Hem citat ja alguns noms clau, ja que són, sens dubte, i com deia Abel Guarinos, «alguns dels millors artistes de l’escena internacional», tot i que sempre hi ha sorpreses ocultes en una programació tan extensa i que es complementa amb iniciatives tan interessants com En paral·lel..., que neix amb la finalitat d’ampliar l’oferta del Teatre Principal mitjançant trobades amb dramaturgs, crítics i teòrics del món del teatre, i també amb la difusió del treball de grups i associacions la tasca estigui relacionada amb l’argument de l’obra representada. «Amb una clara voluntat didàctica, destinada tant als amants del teatre com també al públic en general, la intenció final és permetre’ns aprendre a gaudir més i millor de les arts escèniques», expliquen des de l’IVC.

En la mateixa línia que el projecte al Principal es trobarien dues de les novetats didàctiques que presenta l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló, com són el taller per a embarassades i, sobretot, el nou espai musical per a nens de tres a set anys, que tindrà lloc en diverses sessions, ideat per oferir-los una experiència musical única, com un lloc d’aproximació a la música d’una forma fàcil i divertida mitjançant jocs, cançons i experiències en grup que promouen el desenvolupament físic-corporal, cognitiu, sensorial i afectiu .

S’OBRE EL TELÓ

Al llarg d’aquests tres propers mesos es desenvoluparan sobre les taules del Teatre Principal catorze propostes escèniques, «amb la presència de dos exitoses produccions de l’Institut Valencià de Cultura», en paraules d’Abel Guarinos. Aquestes produccions són Cuzco, de Víctor Sánchez Rodríguez; el musical Tic-Tac, que compta amb la direcció escènica de Carles Alberola i la direcció musical de Noelia Pérez i Josep Zapater, o l’obra del valencià Chema Cardeña, Shakespeare a Berlín.

A aquestes obres, hem d’esmentar, si o si, La visita de la vella dama, de Friedrich Dürrenmatt, ja que gràcies a ella tindrem oportunitat de gaudir amb una de les grans actrius del nostre temps, l’extraordinària Vicky Peña. La companyia Farrés Brothers i cia adapta aquest clàssic teatral del segle XX en el qual Peña encarna una dona multimilionària que torna al seu poble quaranta anys després amb anhela de venjar-se i fer justícia. No hi falta l’humor negre com a ingredient imprescindible d’aquesta proposta que, al costat del Calígula que dirigeix un altre tità del teatre, com és Mario Gas, és un dels grans reclams del trimestre.

LA MÚSICA, UN PLAER

L’Auditori de Castelló guanya en protagonisme aquest trimestre gràcies a la presència de joves talents i artistes consagrats, és a dir, des del violoncel·lista Guillermo Pastrana al pianista Arcadi Volodos, passant per actuacions de les «nostres» formacions, com l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, la Jove Orquestra de la Generalitat, la Jove Orquestra Simfònica de Castelló i la Simfònica de Castelló.

La presència de Volodos —en març— suposa veure a la sala simfònica de la capital de la Plana a un dels grans pianistes de l’actualitat. Artista de gran personalitat i caràcter complex, Volodos passa per un dels seus millors moments personals i artístics, com segur demostra en el seu concert en el qual interpretarà algunes de les obres essencials del repertori pianístic. I si Volodos pot representar el classicisme, el pianista britànic James Rhodes és una mena de rockstar de la música clàssica avui. La publicació de la seua autobiografia, Instrumental (Blackie Books), el va catapultar a la fama, convertint-lo en un fenomen social que segur sorprèn perquè no és un concertirsta a l’ús. De fet, des dels seus inicis, la cursa de Rhodes ha estat una croada contra els rígids convencionalismes d’una escena que, per a molts, segueix aferrada als codis dels anys 30.

Per l’Auditori també desfilarà un altre pianista de renom, com Iván Martín, que vindrà acompanyat pel Galdós Ensemble. I no ens oblidem de Junior Mckenzie o Miguel Verchili, que actuaran en el cicle Territori Castelló, o de Lidia Pujol i Javier Corcobado, que faran el mateix a Un món de músiques, entre altres.

ART D’AHIR I AVUI

En el pla artístic, al Museu de Belles Arts encara es poden veure les mostres De paisatges, passejos i paisans: Porcar, Lahuerta, Varela, La formació de la imatge fotogràfica. Instal·lació del Procés fotogràfic i El retrat a la col·lecció fotogràfica de Rafael Marañón. I a l’Espai d’Art Contemporani (EACC), després de concloure l’exposició de Manuel Sáez, s’inaugurarà el projecte Espais sensibles, de José Antonio Orts, entre altres activitats, com la pròpia performance que Orts oferirà el 20 de març sota el títol de Sortilegis. Performances de llum i so, i tallers didàctics.

Com podran comprovar si es decideixen a anar a alguna d’aquestes més de 80 propostes, al llarg d’aquest hivern podrem viure una infinitat de sensacions i emocions, podrem viure i vibrar amb textos, músiques i danses de gran bellesa. Benvingut sigui l’hivern.