En 2012 s’estrenava un dels últims films en el que aquest actor suprem anomenat Philip Seymour Hoffman deixava constància de la seua grandesa interpretativa. Acompanyat per un altre tità de la gran pantalla, com el camaleònic Christopher Walken i per una Catherine Keener elegant, i al costat d’un gairebé desconegut Mark Ivanir, donaven vida als membres d’un quartet de corda que porten més de 20 anys actuant junts. El último concierto és el títol d’aquesta pel·lícula intimista dirigida per Yaron Ziberman, un film que narra una trista història, com és la desintegració d’aquest cèlebre quartet. Encara que, en realitat, Ziberman va més enllà retratant també el declivi físic d’un dels seus components que, afligit de Parkinson, veu com el seu do s’esfuma davant la seua impotent mirada. I no content amb això, el director dedica part de la història a una altra ruptura, la matrimonial, fruit de la desconfiança, la fatiga d’una relació repleta d’alts i baixos i de sacrificis varis. ‘El último concierto’ és una cinta intimista, talentosa i veraç, un retrat atractiu que desvetlla o intueix aquesta eterna lluita d’egos que en certs ensembles o agrupacions solen donar-se; disputes que, a la llarga, condueixen inexorablement a una separació, oblidant el fet que un dia van decidir unir els seus camins per transmetre la bellesa i el sentiment de la música.

No sé si en els més de 40 anys de carrera el Prazak Quartet ha viscut aquestes situacions de tensió i enfrontament entre els seus membres. Sí sé que en els més de 40 anys de carrera han aconseguit guanyar-se el favor de tot un país com la República Txeca gràcies a un virtuosisme musical que han exportat als escenaris musicals més importants de tot el món. Des de 1972 no han deixat de visitar ciutats com París, Amsterdam, Brussel·les, Milà, Madrid, Londres, Berlín, Munich…, col·laborant amb artistes de rellevància, a més de registrar prop d’una trentena d’àlbums amb el segell Harmonia Mundi a Praga. En l’actualitat són un dels quartets més experimentats, donant a entendre que les seues actuacions són sempre sinònim de qualitat i de gaudir.

La formació actual compta amb una cara nova des de fa poc més d’un any, la de Jana Vonaskova, que s’ha unit al grup com a primer violí succeint a Pavel Hula. Graduada per la Royal College of Music de Londres, Vonaskova va ser membre durant gairebé una dècada d’un altre conjunt conegut, el Trio Smetana. La seua transició a un quartet sembla haver estat total i absolutament natural a la vista de les bones crítiques que han collit en les seues últimes aparicions, la qual cosa diu molt d’aquest conjunt que es completa amb la presència de Vlastimil Holek i Josef Kluson, segon violí i viola, i membres fundadors, i el cellista Michal Kanka, que va començar la seua participació el 1986.

EN CASTELLÓ // Dins de la programació cultural d’aquest trimestre destaca la presència del quartet de Praga a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló. Dimecres, 16 de març, a partir de les 19.30 hores, Vonaskova, Holek, Kluson i Kanka interpretaran el Quartet de corda núm 66 en sol major H III: 81 op 77 nº 1, de Joseph Haydn, el “pare” del quartet de corda; el Quartet de corda núm 10, Op.51, d’Antonin Dvorak, peça anomenada en ocasions com “el quartet eslau” i el Quartet nº 8 op. 5, núm 2, de Ludwig van Beethoven.

Darrere de l’aparent simplicitat de totes i cadascuna d’aquestes partitures, s’amaga un lirisme subtil que necessita de la destresa tècnica i l’emoció d’uns intèrprets que, en aquest cas, han demostrat que mereixen els aplaudiments més entusiastes, com ja van demostrar el passat 2009 en la seua última aparició en l’Auditori de la capital de la Plana.

Igual que els personatges de Ziberman, els membres del Prazak Quartet són uns músics excel·lents, éssers que, tot i viure en un ambient tan civilitzat com culte, són transparentment humans.