La literatura no coneix de gèneres. Almenys, crec que no hauria. La bona literatura, la literatura que ens impregna de veritat, que deixa la seua empremta en nosaltres, és bona pel seu contingut, la seua essència i missatge. És cert que en ocasions no podem separar l’autor o autora de la seua obra, o millor dit, que l’autor o autora siguin part fonamental per entendre certs aspectes socials i culturals d’una època determinada.

D’això, precisament, parlarà el 24 de febrer la catedràtica de Llengua i Literatura Espanyola a la Central Connecticut State University Paloma Lapuerta a la conferència que impartirà dins el cicle de literatura sobre la dona que l’Ateneu de Castelló ha organitzat per aquest final de mes de febrer i principis de març. Sota el títol Nova Anglaterra al segle XIX: semblances literàries d’Emily Dickinson i altres escriptores, Lapuerta, tal com ens va comentar, realitzarà una semblança biogràfica-literària de quatre escriptores d’aquest estat: Harriet Beecher-Stowe, Emily Dickinson, Louisa May Alcott i Edith Wharton. «Totes elles van viure i van escriure durant el segle XIX en aquesta zona dels Estats Units. En la meua conferència parlaré una mica del context familiar, històric i literari en el qual van crear les seues obres més importants», explica.

PER QUÈ SÓN IMPORTANTS // Com bé afirma Lapuerta, «són totes escriptores molt conegudes». Beecher-Stowe és l’autora de La cabaña del tío Tom, «llibre decididament anti esclavista, que va moure les consciències dels ciutadans dels estats del nord i, segons Lincoln, els va influir a donar suport a la causa abolicionista durant la Guerra Civil americana». Per la seua banda, Emily Dickinson «és una de les millors poetes de la llengua anglesa, amb una poesia concisa i difícil que parla dels petits esdeveniments grandiosos de la natura i de l’espectacle del que familiar, però també dels misteris inexplicables de la vida». Louisa May Alcott és l’autora de Mujercitas, novel·la que va influir en moltes dones de l’època «pel feminisme latent del seu protagonista, malgrat les circumstàncies». Com sabem, aquesta obra ha generat múltiples versions en el cinema, algunes molt conegudes, com les protagonitzades per Katharine Hepburn o Winona Ryder. I finalment, Edith Wharton, autora de novel·les com L’edat de la innocència, de la qual també hi ha una excel·lent versió cinematogràfica, «que descriu a l’alta societat de Nova York amb gran agudesa crítica».