El sistema o model econòmic pel qual es regeix la major part de la societat actual ha demostrat ser fallit malgrat que alguns ho neguin. La sobreexplotació de recursos, la producció en massa, el consum exacerbat, la saturació i immediatesa, no fan sinó limitar la nostra percepció real d’un món que ha de basar-se en el respecte pel medi natural que ens acull i en el respecte mutu entre els habitants d’un planeta que estem col·lapsant. No obstant això, i pel que sembla, no aprenem dels nostres errors, més aviat tot el contrari. Estem viciats i seguim la mateixa senda que uns pocs han dissenyat per a la resta de nosaltres.
Resulta molt difícil abordar els conflictes morals i emocionals produïts per una crisi sanitària com la que ha provocat el coronavirus. Hi ha hagut, o ha d’haver-hi més aviat, un canvi de paradigma en les maneres de funcionar i de fer, d’actuar, de tota la societat en el seu conjunt i de les pròpies institucions i administracions. La cultura, o millor dit el que denominem «indústria cultural», tampoc és aliena a aquests canvis. Ara, més que mai, hem de reflexionar sobre un sector que ha vist minvades les seues forces fins a nivells perillosos, massa perillosos. És temps, per tant, d’analitzar i assumir, o de recordar, quina és la funció de la cultura en aquest segle XXI, i quines són, per exemple, les funcions d’entitats com els museus i centres d’art, aquests espais físics i viscuts en els quals haurien de produir-se les relacions socials entre els espectadors i les obres d’una forma natural, sense mercantilismes.
Els museus i centres d’art necessiten reformular-se una vegada més per a interpretar el món, per a donar a conèixer noves perspectives i valors afegits, per a continuar investigant i comunicant. El desafiament després de l’impacte de la covid-19 és complex, més no impossible de superar. Cal pensar en un museu diferent i caldrà estar atents els esdeveniments que vindran per a saber si aquest canvi, encara que gradual, es produeix o, per contra, tot segueix com fins ara.
Centres oberts i segurs
El que sí és clar avui dia és que s’ha d’extremar la seguretat, un primer pas cap a aquesta «nova realitat» de tots els espais públics i privats. Així, per exemple, els centres a Castelló dependents de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, com el Museu de Belles Arts —la programació del qual gestiona l’Institut Valencià de Cultura (IVC)— o el Museu de la Valltorta, han reprès novament la seua activitat —ho van fer el passat 18 de maig coincidint amb el Dia Internacional del Museus; l’Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC) està previst que ho faci el pròxim 12 de juny— iniciant un protocol de seguretat que, vist el vist, serà una constant durant un període de temps considerable, com és el control de l’aforament, mampares de seguretat, senyalització de distàncies entre el públic, dosificadors de gel hidroalcohòlic en l’entrada i els serveis, màscares per a les persones que no les portin i panells amb informació i consells de seguretat.
I si es parla ara de l’oportunitat de reprendre la que sempre havia estat la missió central dels museus, és a dir, les seues col·leccions, en el Museu de Belles Arts es pot veure de nou l’exposició Històries, mirades, dons. Visions de la diferència, comissariada per Irene Gras, que precisament busca fer una relectura i reinterpretació de la col·lecció sense l’influx patriarcal. Una nova realitat comença.
