Pinzellades gruixudes i enèrgiques, color i gestualitat. Són alguns dels trets que caracteritzen l’obra de Rebeca Plana, artista que ja forma part de la ciutat de Castelló gràcies a la seua participació el 2012 a les beques de l’Ajuntament de la capital de la Plana Habitat Artistic.

L’exposició Matalàs. Dit això, l’instint i la intenció de comunicar la porta al món de l’abstracció. Colors potents, però alhora suaus que s’equilibren gràcies al gran format de les peces i de la contraposició i tensió latent entre les línies verticals i horitzontals que es trasllueixen sota les diferents capes. La possible virulència dels seus traços es perd a causa de la gran dimensió de la tela.

Un estil, el de Plana, que recorda a grans figures de la pintura com Hans Hartung, Pierre Soulages, Willem de Kooning o Franz Kline entre d’altres, on el traç, el gest i el color s’executen a l’uníson, al mateix temps que s’alcen com a protagonistes indiscutibles. No importava si eren pintures monocromes o no, tan sols la textura que li atorgaven i el traç que immortalitzaven en cada gest.

En la present mostra el gran i petit format coexisteixen en el mateix espai originant una autèntica explosió de color. Una sensació que resulta agradable a la vista ja que en elles ja no resideix cap signe de violència o agressivitat. Aquesta passió visceral amb la qual l’artista diu pintar s’ha anat perdent fins a desaparèixer per complet en la tela, tan sols s’aprecia la seua empremta, el traç.

L’obra de Rebeca Plana més bé destaca per l’energia i la positivitat que revela causa de la gran combinació de colors, freds i càlids que aconsegueixen captar l’espectador, creant una atmosfera especial on convergeixen tant les emocions del visitant com l’energia de la pròpia artista. Però sens dubte, una de les particularitats de la seua pintura és apreciar com l’artista remarca i subratlla la verticalitat dels seus formats, ja sigui amb l’aplicació i col·locació del matalàs com a suport artístic o per les diferents restes pictòriques que regalimen a través del llenç marcant aquesta verticalitat. Així mateix, les diferents capes de pintura que s’aplica creen una sensació de veladures que denoten la idea o el concepte de palimpsest en el quadre.

UN SOMIER

La visió més avantguardista de Rebeca Plana a l’hora d’utilitzar un somier com a part essencial de l’obra, no rau tant en l’originalitat, ja que no és la primera a servir-se d’això, sinó en l’explicació de l’artista al respecte, ja que ens remet directament al món del banal i quotidià. La seua elecció ve determinada pel seu propi ús: «Perquè aquí naixem, dormim, follem i morim». L’artista abandera i defensa la naturalitat i la sinceritat, prefereix ser directa: «No m’agrada l’ambigüitat. [...] Pinto des de l’estómac, més que des del cor». És a dir, pinta el que sent plasmant en cadascun dels seus traços la seua empremta personal. Estem davant una obra molt personal, en la qual es podria dir que es projecta la mateixa artista. Senzillesa i honestedat en un garbuix de línies, que mitjançant el gest i el traç aconsegueixen alliberar la llum que es tanca en cadascuna de les seues peces.

La mostra, que es pot visitar fins al 22 de desembre a la Casa de Cultura de Castelló, és més que recomanable, ja que és un gran delit visual per als amants de l’art contemporani. Plana, sens dubte, aconsegueix captar l’atenció del visitant i transmetre-li una infinitat d’emocions endinsant-ho i submergint-ho en l’univers de l’abstracció. Aprofundir i analitzar el seu treball, com ella mateixa ho subratlla, és un acte de fe en si mateix, ja que és l’individu qui ha d’assimilar, comprendre i fer seua cadascuna de les obres que conformen aquesta exposició. Una pintura que tanca un misteri que només un pot desvetllar. Un treball veraç i real que convida a la reflexió i a la meditació sobre què és i què significa l’art abstracte en el segle XXI en el context valencià.