The Fourth Wall, projecte que gira al voltant del concepte de l’espai en relació amb els intervals i infraestructures pròpies d’una ciutat, com edificis alts o zones industrials, és la proposta que l’artista torinesa Irina Novarese presenta a la galeria castellonenca Cànem.
Aquesta és una reflexió sobre la planificació i el creixement urbanístic, sobre aquesta ciutat que la italiana concep mitjançant la superposició i manipulació d’unes imatges que crea a través de fotocòpies en blanc i negre i que acompanya amb els seus propis versos.
El present estudi, molt meditat, part del treball de l’arquitecte i geògraf nord-americà Donald Kunze, qui va escriure que «el quart mur és essencial per a la feliç vida domèstica de la fantasia». Aquesta idea o pensament de Kunze ajuda a l’artista a confeccionar tot un discurs visual al seu voltant, ja que Novarese parteix de la premissa de l’arquitecte per evidenciar les tensions que es generen al voltant de la idea del joc que també planteja gràcies a la combinació de diferents espais presents a la sala que contextualitza i descontextualitza.
La present instal·lació que alberga Cànem mostra el resultat de la seua investigació sobre l’espai urbanitzat, habitat o no. Un procés d’observació que ha quedat plasmat en tota la seua sèrie d’imatges mitjançant els gravats, els textos, l’escultura i el llibre d’artista que s’exposen a la sala i que procedeixen, com diem, d’un exercici d’observació i contemplació d’espais construïts, abandonats o abarrotats que Novarese conjuga amb formes negres que crea i superposa, aconseguint que un es pregunti com han arribat a ser el que són i, sobretot, com són utilitzats pels diferents grups de població.
A través d’un collage, la torinesa recopila tant les impressions com els pensaments i visions que ha tingut recorrent ciutats. Així doncs, Novarese pretén iniciar un diàleg amb l’espectador i incitar un seguit de qüestions com, per exemple, de quina manera estan canviant les ciutats? Fins a quin punt està obligada la població a canviar d’entorn causa de la creixent presència d’entitats, l’obsessió de les quals és apropiar-se de les estructures urbanes i els espais visuals? Quin és el paper de la planificació? Serà, potser, tan sols una utopia? Arribarem a ser testimonis de l’anomenada ciutat distòpica, o potser es quedi només en la imaginària de les pel·lícules de ciència ficció? Aquestes i altres preguntes formen part de la proposta que Novarese presenta en el recull de les obres.
PORTA OBERTA
El plantejament exposat aquí deixa la porta oberta a futures investigacions, ja que reflecteix com la ciutat està sempre viva i en moviment. Les urbs creixen i deixen al seu pas grans contrastos que s’aprecien tant en les grans estructures arquitectòniques del centre com en els suburbis. Línies —rectes i curves— i formes —orgàniques i geomètriques— que cobren vida pas a pas amb la mateixa gent que transita la zona. Un fet que revela de primera mà el com es veu, s’entén i es viu/habita l’espai, però, sobretot, subratllar la seua necessitat per viure, que com bé assenyala l’artista, per a molts és gairebé una utopia.
Novarese evidencia una situació amarga que està afectant moltes persones, que actualment no tenen un habitatge digne, és a dir, que no tenen aquest quart mur que pugui portar o ajudar a construir la felicitat d’una llar, i que l’artista plasma d’una forma molt evident amb la construcció d’una estructura de lona de color negre que per a molts s’acosta a aquesta dita de tenir un sostre sobre el qual dormir.
