Una reflexió sobre la crisi migratòria d’Europa escrita a vuit mans per Xavier Puchades, Patrícia Pardo, Begoña Tena i Juli Disla. Això és, a grans trets, Els nostres, una producció que, en paraules del director general de l’Institut València de Cultura, Abel Guarinos, és «la forma escènica que tenim des del IVC d’estendre la pancarta Welcome refugees per dirigir-nos a tota la ciutadania i fer palesa la tragèdia de la migració: la d’ara, la d’ahir, la de sempre i la que no volem pel demà». Guarinos explica que, «se’ns omple la boca quan diem que un dels grans valors del teatre és el de poder ser el mirall de la societat, i aquesta producció pública té al 100% aquesta decidida intenció, avalada —a més— perquè es tracta d’un suport a la creació escènica valenciana, amb professionals valencians en tots els apartats de l’espectacle».
UNA TRISTA REALITAT
Tot i ser notícia constant en els mitjans, el teatre públic valencià gairebé no ha tractat la tragèdia de la migració. Ara, amb més de 60 milions de persones desplaçades a la força arreu del món, quantitat a la qual no s’havia arribat des de la II Guerra Mundial, ha arribat el moment de fer-ho. Avui diumenge, 3 de juny, a les 18.00 hores, el Teatre Principal de Castelló acollirà la representació d’Els nostres, un recorregut pels diferents llocs, al voltant de la mar Mediterrània, on està produint un èxode massiu de persones que fugen de la guerra, la fam i la por.
El muntatge tracta de posar en tensió i treure el màxim profit creatiu de l’escriptura personal de quatre representants de la nostra dramatúrgia contemporània més recent. Així, Els nostres és el producte, com deiem al principi, de l’autoria de Xavier Puchades, Patrícia Pardo, Begoña Tena i Juli Disla, premiats en nombroses ocasions.
RESPONSABILITAT
L’obra conjunta dels quatre dramaturgs mostra aquells que pateixen el conflicte i aquells que el construeixen i el sostenen. Parla de la pèrdua. I d’una Europa benestant i egoista, que mira cap a l’altre costat. Els seus protagonistes són tots els actors de la tragèdia: periodistes, migrants, tripulants de vaixell, traficants de persones i sol·licitants d’asil.
«Pensem que el teatre s’ha d’enfrontar a aquests tipus de reptes i explorar quina és la nostra responsabilitat o, almenys, la dels nostres governs. En aquest treball hem rascat sobre la superfície per trobar, intuir i comprendre les causes i l’origen d’aquestes tragèdies, i ens hem topat amb un vaixell a la deriva, amb nàufrags en totes les ribes, amb una impotència òrfena enmig del desert», expliquen els propis autors.
La peça rastreja les conseqüències de l’actual onada de refugiats. Entre les situacions que denuncia està la de l’ús de mà d’obra barata, la creació de nacions artificials després de la I Guerra Mundial que ha desembocat en estats fracassats amb enfrontaments civils i ètnics i, finalment, el procés d’intervencions militars, degudes a moltes ocasions a negocis energètics, més enllà de les pressions exercides per la indústria d’armament.
Els nostres també parla de les conseqüències, entre d’altres, de la manipulació dels mitjans i dels governs a l’hora de presentar a les persones migrants com a elements desestabilitzadors de l’ordre o del nostre benestar. I per explicar tot això, és Eva Zapico la qual assumeix la direcció d’aquest drama d’esperances ofegades a la Mediterrània. «La responsabilitat de parlar del patiment aliè és inabastable. Perquè sé que és difícil, fins i tot amb la millor intenció, no caure en la condescendència, el delit emocional i l’exhibicionisme», assegura. Zapico dirigeix a un elenc de 10 veterans actors valencians: Lucía Aibar, Carlos Amador, Empar Canet, Rosanna Espinós, Amador Artiga, Cristina Fernández Pintado, Àngel Fígols, Estela Martínez, Toni Misó i Miguel Sweeney. La música és del grup Lluna i Panorama dels Insectes, i Luis Crespo s’encarrega del vestuari, el disseny i la realització de l’escenografia.
