Hi ha iniciatives relacionades amb l’àmbit acadèmic que moltes vegades se’ns escapen, bé per desconeixement o perquè fins avui resulta impossible ser omnipresent. Una d’elles és la que va tenir lloc del 2 al 5 de desembre en el Menador, Espai Cultural i en la localitat de Sogorb. Ens referim al Congrés Internacional Cultura i Exili 1939-2019 que van organitzar la Universitat Jaume I i altres institucions com la Fundació Max Aub, amb el patrocini de la Generalitat valenciana.

Aquesta ha estat una «una activitat interinstitucional, acadèmica i pública, en el marc dels congressos plurals Ochenta años después, i dins el camp de treball interdisciplinari de l’Europa actual: l’àmbit en què cal entendre la cultura, la recerca i la societat del Castelló actual», tal i com ens assenyala el catedràtic de la Universitat Jaume I Lluís Meseguer, que va formar part del comité organitzador.

Les sessions es van estructurar en un programa científic de tres àmbits temàtics: la història general i els processos i tendències vinculats a les crisis socials del segle XX, com a marc de la Segona República, el colp d’estat i la guerra del 1936-39, i la dictadura i l’exili espanyols de les dècades següents; la comunicació, i la creació cultural, artística i literària en l’època anterior i posterior de la Segona Guerra Mundial; i la situació, les perspectives i les realitzacions dels col·lectius i les personalitats de l’exili científic i cultural de la Segona República, especialment de l’àmbit valencià, i la seua projecció a Europa i l’Amèrica Llatina; amb atenció a les vinculacions de Max Aub.

80 años después

80 años después La Comissió Interministerial per a la Commemoració del 80è aniversari de l’exili republicà espanyol ha coordinat al llarg de tot l’any 2019 una sèrie de projectes amb els quals es persegueix un triple objectiu: realitzar un reconeixement oficial als milers d’exiliats i exiliades espanyoles que van fugir en finalitzar la Guerra Civil, rendir tribut als seus països d’acolliment i obrir al gran públic la realitat de l’exili.

En aquest sentit, el congrés dut a terme aquesta setmana entre Castelló i Sogorb representa la participació valenciana universitària, acadèmica i social a aquesta iniciativa, amb la participació del Departament de Filologia i Cultures; Història, Geografia i Art; Ciències de la Comunicació i Pedagogia i Didàctica de les Ciències Socials, la Llengua i la Literatura. I també institucions com la Càtedra Interuniversitària de Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana, la Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau o la Fundació Càtedra Enric Soler i Godes. A més, va comptar amb la sinergia del Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló de la Plana; i, com dèiem al principi, la Fundació Max Aub, i la col·laboració d’institucions valencianes com el Consell Valencià de Cultura i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Nombrosos acadèmics es van donar cita a la província, com el conegut Paul Preston, Jorge Urrutia, Alicia Alted o Manuel Aznar, entre molts altres, i a través de totes les ponències, i des de diferents àmbits —de la literatura al còmic o l’audiovisual— es va reflexionar sobre l’aniversari de la fi de la Guerra Civil espanyola i de la fugida de republicanes i republicans espanyols. Segons la Comissió Interministerial, «va ser La Retirada una diàspora de masses, calculada en unes 480.000 persones, de llarga durada i plural perquè va incloure persones de tots els estrats socials, polítics i econòmics, des de simples assalariats o mestresses de casa fins a un molt elevat nombre d’intel·lectuals, entorn d’uns 5.000».

Així doncs, aquest aniversari i aquestes jornades que també s’han celebrat a Castelló es converteixen en una magnífica oportunitat perquè Espanya reconegui als seus exiliats i doni a conèixer les seues aportacions tant al progrés, desenvolupament i modernització dels països d’acolliment, als quals es deu el corresponent tribut, com a la recuperació de la democràcia al nostre país.