Plom i Plata. Panòtic Making of és el projecte que presenta a la galeria Cànem l’artista argentina Nora AncarolaPlom i Plata. Panòtic Making of, una exposició que està en concordança amb el treball que realitza actualment, relacionat amb dos aspectes de la realitat que li preocupen: «la capacitat dels llenguatges artístics per aportar noves lectures als petits —o grans— relats històrics i la realitat social i, d’altra banda, l’observació i la utilització dels processos creatius, en la seua potencialitat per gestionar el malestar individual i sistèmic com a instrument de transformació», com ella mateixa reconeix.
En base a aquestes premisses, ha realitzat la present instal·lació, en la qual les imatges proposen una revisió a través del joc que s’estableix entre l’íntim i el públic. I ho aconsegueix gràcies al diàleg que genera a la sala amb l’obra i el visitant, convidant-los a reflexionar sobre el pes que abasta la dimensió social i política d’avui dia.
Plom i Plata està concebuda i construïda per diversos conceptes al seu torn, en els quals s’incideix i es treballa sobre el tema del desarrelament, la migració, la violència, el poder, la guerra i, sobretot, la memòria. Tracta de totes aquelles persones que s’han sentit sense una llar, perduts, sense arrels, i que es veuen impulsats a anar-se’n ja vagar a la deriva sense un rumb fix, i indirectament sobre la soledat, la submissió, la vigilància, la pressió i el control sobre l’individu i la societat.
L’exposició es revela íntima i intransferible pels moments que recull, units a l’experiència, com la memòria i el trauma que tanquen els mateixos, com si fos un arxiu. Organitzada en fotogrames, a manera de fitxes, cadascuna d’elles fa referència a algun fet del passat, que es contraposa a un present que ens condueix a reflexionar sobre el problema dels genocidis contemporanis i les seues conseqüències vitals. Els relats que aquí es presenten són petites històries com la de Portbou, que defineixen les dificultats entre el recorregut individual de cada un d’ells i els esdeveniments col·lectius. Es juxtaposa la narració històrica amb el poder de la imatge en forma d’homenatge personal als que van patir les conseqüències de les guerres i l’exili, dos elements estructurals de la nostra societat contemporània.
L’HORA DE PLOM
Aquesta proposta sorgeix principalment d’una circumstància que es va donar just després de la II Guerra Mundial, quan els joves alemanys preguntaven als seus pares què havien fet en la guerra, una qüestió molt incòmoda que, sens dubte, no tenia una resposta, una situació a la qual se li coneix per l’hora de plom i al voltant de la qual s’articula aquesta exposició que a més està formada, en la seua gran majoria, per les imatges del «making of» de la instal·lació PANÒPTIC_frontera 601, que presentarà l’artista a Barcelona el juny de 2019, i la publicació del llibre d’artista Temps de Plom i Plata. Derives obligades de 2017 on es recopilen disset dels seus projectes, en els quals Ancarola ha realitzat l’àrdua tasca de recuperar la memòria dels llocs amb un veritable sentit històric i cultural, ja que creu que és una tasca que no s’ha de deixar de fer, si es vol evitar que la història es repeteixi. En aquest llibre evidencia com la paraula alemanya «Gewalt» vol dir «violència», però també admet l’accepció de «poder institucional», un fet que ens torna de nou a la idea de panòptic del filòsof britànic Jeremy Bentham, qui va plantejar una presó en la qual tots els reclusos estiguessin sota el mateix camp de visió del vigilant, sense que els presos sabessin que estaven sent observats en tot moment, un concepte que per al filòsof francès Michel Foucault, es va estendre de les presons a altres instal·lacions, com les escoles o les indústries, convertint-se en aquest sentit, en una tècnica de control, i per tant, de poder.
Sens dubte, l’artista visual brinda a l’espectador l’oportunitat de reflexionar i prendre consciència de certs esdeveniments històrics gràcies a la seua gran tasca documental incidint en com encara ens afecten avui dia. Així doncs, Ancarola no dubta a recopilar, arxivar i registrar els fets, exercint de memòria i tendint un pont entre el passat i el present perquè les generacions futures no ho oblidin.
