L’any passat va veure la llum una de les majors apostes de l’actual Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló. Es tracta del Festival Internacional de Cinema i Música (CIM), un certamen que està en procés de crear-se la seua pròpia identitat però que ha sabut jugar la basa de la mediatització amb la presència del prestigiós director britànic Stephen Frears o d’actrius com Natalia Verbeke i Natalia Sánchez. No obstant això, diríem que no és suficient, com tampoc ho és el simple fet de programar un llistat de pel·lícules en les quals la música gaudeix d’especial protagonisme. Un festival ha de ser molt més, necessita ser molt més, i sabem que intenció per a això hi ha, encara que quedi molt camí per recórrer encara.

Un certamen d’aquesta índole, que busca fer de Castelló un atractiu cultural, a nivell musical i cinematogràfic, requereix el seu temps per a arribar al nivell que es pretén. Recordin, Roma no es va construir en un dia, i això és alguna cosa que imaginem tenen en compte la Regidoria de Cultura castellonenca i els seus organitzadors, Pau Gómez i Eva Montesinos. A què ens referim? A potenciar més els col·loquis, a establir un discurs determinat en cada edició sobre el qual se sustenti la resta de la programació, a augmentar la presència d’investigadors i crítics, tant musicals com cinematogràfics... Existeix una intenció, existeixen unes idees que ens semblen del tot encertades, com la creació d’un concurs de curtmetratges o la realització de propostes específiques a través d’altres disciplines artístiques com puguin ser la dansa. No obstant això, per a aquells que som exigents, aquestes idees que, insisteixo, valorem enormement, se’ns queden curtes i per tal raó potser mostrem poca indulgència amb aquesta reflexió que no haguessin de confondre amb una crítica negativa; més aviat tot el contrari.

Creiem en Castelló, en les seues possibilitats, en el potencial dels seus artistes i en alguns dels seus gestors culturals. I és per aquesta mateixa raó que sempre esperem una miqueta més. El CIM, del qual ja en el seu moment es va dir que «neix amb el propòsit de reivindicar aquells títols on la música constitueix ja no un simple acompanyament a les imatges, si no un element narratiu de primer ordre», necessita d’una major coherència si el que es busca és que es converteixi realment en una «cita obligada per als amants del setè art i també com un lloc de trobada d’actors i directors valencians, nacionals i internacionals, per als quals la música en tots els seus vessants ha estat una inspiració artística fonamental».

SUGGERIMENTS

Així, per exemple, si una de les projeccions d’enguany és la històrica obra que en el seu moment van crear ni més ni menys que Leonard Bernstein i Stephen Sondheim basada en el Romeo i Julieta de William Shakespeare, és a dir, West Side Story, potser es podria haver dissenyat una programació entorn dels musicals clàssics nord-americans, en la seua importància dins de la història del cinema com a resultat de la necessitat d’un major divertiment per a la ciutadania després de la Segona Guerra Mundial. Hi ha molt de suc que esprémer aquí, com també si s’haguessin centrat en la figura de Sondheim, tota una institució a Broadway, i la seua influència en el setè art. Malgrat això, la projecció de West Side Story queda una mica òrfena, o millor dit, queda desubicada si ens fixem en la resta de pel·lícules que es podran veure del 30 de maig al 2 de juny, films actuals com Bohemian Rhapsody, Ha nacido una estrella o Green Book, per citar alguns exemples.

D’altra banda, si els premis CIM Aladroc d’enguany —recordem que en la primera edició van reconèixer als ja esmentats Frears i Sánchez— han recaigut en el director Julio Medem i en la violinista i compositora Jocelyn Pook, que va col·laborar amb Medem en la seua pel·lícula Caótica Ana —film que podrem veure—, hagués estat interessant també centrar-se en la filmografia del cineasta basc d’una manera molt més analítica. Amb tot, hem de reconèixer que la presència de Medem i Pook és un gran al·licient, bé és cert. I de gran interès, i un tema que podria haver-se potenciat més en aquesta segona edició, és la taula rodona que tindrà lloc diumenge que ve, 2 de juny, a les 18.30 hores, en el Teatre del Raval, sota el títol Actors que canten, cantants que actuen, amb la participació dels actors i cantants Álex O’Dogherty i Roko. Com diem, hagués estat una altra matèria sobre la qual sustentar la resta de les propostes.

Amb tot, no podem oblidar-nos de la coreografia urbana de West Side Story a càrrec del grup de ball de Paula Escamilla el divendres, 31 de maig, en la plaça Hort dels Corders —a les 18.30 hores—, o el concert-homenatge a Queen a càrrec del grup Dry River & Fat Bottomed Boys amb la col·laboració de la Banda Municipal de Castelló. Bones intencions, sí, però falta d’una major coherència. Tota la programació a: festivalcim.castello.es.