Sense text, només el gest, el moviment, la intenció, i un missatge molt clar, tan clar que ens arriba sense necessitat de paraules. Les nostres accions, allò que expressem amb el nostre cos i que el nostre interlocutor percep (a vegades de forma inconscient) són tan importants o més que les nostres paraules. De fet, alguns gestos poden contradir el que estem verbalitzant.

Aquest llenguatge no verbal és el gran protagonista d’un certamen que enguany celebra la seua quarta edició i que és, a més, una de les grans apostes de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló, al capdavant de la qual torna a situar-se Verònica Ruiz. Ens referim al MUT!, el Festival Internacional d’arts escèniques sense text de Castelló, cita que es desenvoluparà pels carrers de la capital de la Plana del 27 al 29 de setembre i que en cert sentit, després de celebrar-se anys anteriors al llarg del mes de novembre, ve a recuperar el tradicional «Retorn a la ciutat» que ja es feia fa anys perquè els més petits i també els adults puguin gaudir d’una volta al col·le molt menys «dramàtica».

En total, hi haurà cinc escenaris en els quals es durà a terme l’acció —el Passadís de les Arts del parc Ribalta, places Hort dels Corders, Les Aules, Major i zones limítrofes a aquesta última—. Cinc espais en els quals la ciutadania tindrà oportunitat de veure un total de 22 espectacles, alguns dels quals procedeixen de companyies internacionals en una demostració del caràcter expansiu que volen imprimir al MUT! Segons remarquen des del consistori castellonenc, aquesta és una de les propostes més atractives i innovadores dels últims anys, «ja que es promou una modalitat d’espectacle i espais diferent que desperta l’interès del públic per l’absència de text i diàleg en totes les actuacions».

Quines obres, companyies i/o solistes visitaran la ciutat al llarg dels tres dies del festival? Fent un cop d’ull ràpid, destaquen alguns noms que a nivell nacional gaudeixen d’un gran prestigi, com el de Sol Picó. La companyia de la ballarina, Premi Nacional de Dansa en 2016 i guanyadora de deu Premis Max, oferirà una de les peces potser més potents del certamen d’enguany, un certamen el discurs del qual aquest any versa sobre la immigració.

ELS ESPECTACLES

Analitzar tots i cadascun dels 22 espectacles del festival seria fart complicat —tota la informació està en la web festivalmut.com—. No obstant això, sí que ens agradaria destacar alguns dels que creiem són més rellevants per la seua proposta visual o narrativa. Així, Arrived serà l’encarregada d’inaugurar el MUT! 2019. Adrián Schvarzstein i Jurate Sirvyte-Rukstele interpreten a un parell de viatgers procedents d’un passat no gaire llunyà i, per tant, veuen el món actual amb ulls una mica diferents. Semblen ser meravellosament ingenus i estan disposats a ajudar a tots i en qualsevol lloc.

Aúreo, de la companyia UpArte és, probablement, una de les peces més esperades per la seua envergadura. Acrobàcies d’un alt nivell tècnic s’executen en un espai en el qual les relacions entre objectes i persones estan calculades amb precisió i argument. Res és arbitrari en aquesta peça de gran bellesa, harmonia i plasticitat i, alhora risc, tensió i impacte.

Calor, de Jean Philippe Kikolas, s’inspira en la situació en la qual viuen moltes persones sense llar, viatgeres involuntàries que es van veure forçades a deixar les seues cases, obligades a marxar-se precipitadament. Aquest és un espectacle que combina el clown amb les arts circenses i que presenta un univers oníric i poètic, on el públic és convidat a sentir, a imaginar i riure, a pensar i també a jugar en conjunt.

Mireia Miracle serà una altra de les protagonistes de la present edició amb el seu espectacle Rojo, en el qual una pallassa surt de l’interior d’una maleta, converteix el públic en la seua família i s’acomiada carregada d’il·lusió i moltes coses poc útils. Però el viatge s’interromprà per un obstacle: la frontera. Aquest límit serà el que permetrà el joc, la dansa i les diferents maneres per a superar allò que s’interposa en el seu camí.

Per part seua, Silence, de Teatr Biuro Podrózy observa la situació dels refugiats i immigrants des del punt de vista dels residents d’una ciutat assetjada. Els herois de l’espectacle són els nens, testimonis innocents de la mort i la violència, víctimes de la fam i el desplaçament. Per a aquests nens i la seua futura tranquil·litat, intentem posar-nos en la seua posició per un temps. La companyia polonesa, en col·laboració amb actors britànics, presenta l’estrena mundial de la seqüela de la seua legengaria producció de teatre de carrer Carmen Fúnebre, un teatre físic, amb presència de foc i una posada en escena inusual.

D’inusual també podria definir-se la proposta de la companyia Kamchátka i que titulen de la mateixa manera, Kamchátka, que des de 2007 ja han gaudit en més de 30 països. Vuit personatges, perduts a la ciutat cadascun amb la seua maleta —viatgers o migrants?—, les accions dels quals bé podrien servir-nos d’espill on veure reflectits els nostres comportaments enfront de l’altre, l’estranger, el diferent. Una altra proposta d’interès és la que ens acostaran els membres de Producciones Imperdibles. Es tracta de Mirando al cielo, amb el qual exploren un camí d’intervenció en espais públics a través de la dansa amb una mirada diferent, inèdita i completament nova.

A Castelló també estaran presents els Wegenstreits Gasto, que amb el temps s’han convertit en un clàssic del teatre de carrer. Personatges vestits de frac, amb xanques, que no parlen, però comuniquen molt. Cadascuna de les seues reaccions està plena de sorpreses. Teatre de carrer amb amor i anarquia.

Per a finalitzar, no podem obviar la presència, com dèiem anteriorment, de la companyia de Sol Picó. Halab, que així es diu l’espectacle que es representarà en el Passadís dels Arts del parc Ribalta, serà l’encarregat de clausurar aquesta cita. Amb la coreografia i direcció de la mateixa Picó, i amb música en directe de Pere Jou, un total de 24 ballarins s’encarregaran de narrar aquesta història que està inspirada a la ciutat d’Alep, a Síria. Precisament, Halab és el nom que rebia antigament aquesta ciutat, i amb aquesta producció es pretén sensibilitzar i donar visibilitat al drama humanitari dels refugiats que cada dia arrisquen les seves vides en el mar Mediterrani per a fugir del terror dels seus països d’origen. Halab és una peça austera, però molt impactant, compromesa, emocionant i alhora colpidora, que a través del llenguatge poètic de la dansa ens acosta a una terrible realitat que sofreixen milers de persones

DEBAT NECESSARI

Aquesta edició del MUT! sobrepassarà els escenaris per impulsar el diàleg i la reflexió amb la celebració d’una taula rodona on professionals de la cultura parlaran sobre la censura i l’autocensura de la programació i la creació d’obres teatrals. L’acte, segons la Regidoria de Cultura, està programat dissabte que ve, dia 28, a les 10.30 hores, i hi participaran Xaro Arconada, programadora cultural de l’Ajuntament de Valladolid; Nacho Vilar, president d’ADGEA (Asociación de distribución y gestión de las artes escénicas); Pawel Szkotak, director companyia polaca Teatr Biuro Podròzy, i la mateixa regidora Verònica Ruiz.