In search of Harperfield és el títol del tercer disc en solitari de la cantant escocesa Emma Pollock. La ex dels mítics The Delgados presentarà demà dilluns, 4 d’abril, al Teatre Raval de Castelló aquest àlbum en el qual sembla buscar noves sonoritats, més enllà del so tradicional pop-rock. Ella mateixa reconeix que “no volia anar per la ruta habitual d’un so de banda a l’ús; volia buscar alguna cosa més... àmplia”, com ha aconseguit demostrar en temes com, per exemple, Alabaster, que compta amb sintetitzadors foscos, i això “es surt bastant del que és habitual en mi”.

Gràcies al Sons, cicle de músiques independents de Castelló, Pollock desplegarà les seues ales per compartir aquestes melodies agredolces, composicions de senzilla complexitat, enèrgica malenconia però també optimista, i, per descomptat, aquesta singular veu amb la qual anirà desgranant les seues inspirades lletres, tot i que, com assegurava recentment en una entrevista a Juan Manuel Freire, “sempre m’he barallat amb les lletres”. Tot i això, reconeix, “aquesta vegada tenia clar quines eren les idees, i vaig tractar de presentar-les de manera tan acolorida com fos possible. Aquesta és la part divertida; trobar les paraules per transmetre una idea en només uns versos”.

Si en el seu últim disc, The law of large numbers (2010), Pollock apostava per un pop senzill, ara la cantant i guitarrista escocesa aporta un esclat de violins, piano, sintetitzador, i guitarres amb orquestracions minucioses. Aquest canvi cap a la complexitat podria ser degut al fet que en els últims anys la seua mare va patir de cardiopatia. “Va morir al febrer. Van ser temps difícils”, constata, per afegir que “això ha tenyit algunes de les meves cançons”, com bé podria ser Intermission. Sens dubte, aquest nou disc té una gamma més àmplia de colors i sons, de textures.

ACAPARANT TITULARS // La notícia de la publicació de In search of Harperfield ha estat rebuda amb els braços oberts per tots aquells que des del primer moment van veure en Emma Pollock a una de les grans dames del pop escocès. Cada un dels temes creen un àlbum que es caracteritza per aquest pop sublim i refinat que identifica la seua música. Dit d’una altra manera, Pollock manté intactes aquestes constants que en els anys 90 fessin d’ella i The Delgados un dels grups de referència. I és que en aquells temps Glasgow es considerava una de les grans meques de l‘indie’. Ara, després d’haver passat més de vint anys d’aquest floriment musical Glasgow segueix sent, en paraules de Pollock, una ciutat creativa. “És prou gran perquè molta gent artística vingui a ella, però prou petita perquè continuï el sentiment de comunitat”, afirma.

Deixant de banda les balades ensucrades, el nou treball de Pollock ofereix un halo d’esperança basat en el conscienciós treball de quatre anys.