Artistes de diverses generacions i sensibilitats que aborden el procés de creació artística des de diferents plantejaments tècnics i estilístics, com la fotografia, la ‘performance’ o la instal·lació en diversos formats: audiovisual, escultòrica, sonora o multimèdia. Artistes que ja formen part de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat valenciana i que són, ara, patrimoni de tots.
Apostar per la compra d’obra d’artistes valencians per a enriquir el nostre patrimoni artístic i per a posar en valor, també, el treball de les galeries i dels propis creadors, és una de les bases d’aquesta col·lecció que en 2017 la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports va posar en marxa. Aquesta campanya d’adquisicions ha aconseguit d’altra banda que es donen a conéixer noms que conformen el present i el futur de l’art valencià, brindant-los un aparador que els permet, també, arribar a un públic major gràcies a les exposicions que cada any es programen per a exhibir el nou conjunt d’obres que engrosseixen la col·lecció.
Aquesta mateixa setmana es va inaugurar en el Museu de Belles Arts de Castelló, de la mà del Consorci de Museus de la Comunitat i de l’Institut Valencià de Cultura, la tercera gran exposició d’aquesta iniciativa per a mostrar les últimes adquisicions. Amb una presència equilibrada d’artistes de les tres províncies, així com una paritat entre dones i homes artistes, alguns dels quals van estar presents en l’obertura d’aquesta mostra —com Pablo Bellot, Isidro Blasco, Susana Guerrero, Enric Mestre, Rafaela Pareja, Massimo Pisani, Ana Sansano i Rubén Tortosa— que es podrà visitar fins al pròxim 21 de gener i que està conformada per un total de 21 obres de 21 artistes diferents.
Quines obres s’exhibeixen?
Quines obres s’exhibeixen? Els vistants tenen l’oportunitat de veure en una mateixa sala nombroses formes d’entendre l’art, diferents llenguatges, com ara la instal·lació Solo a dos voces d’Isidro Blasco, que es mostra al hall del Museu i dona la benvinguda al visitant amb una peça homenatge a son pare, l’artista Arcadi Blasco. La instal·lació barreja l’arquitectura, la fotografia i l’escultura.
Ja a la sala es poden veure les peces Performance-Down del castellonenc Álvaro Terrones, un conjunt de litografies que corresponen a accions artístiques documentades fotogràficament i estructurades com a seqüències poètiques, sorgides del diàleg sobre diversos aspectes de l’existència del vincle familiar amb la síndrome de Down. També de la província, d’Onda, és Ana Sansano, autora de Munt, peça que pertany a la sèrie «Viaro» en la qual l’artista reflexiona sobre el temps, la vida i com transitem per aquesta.
El títol de l’obra Mantras III, d’Aurelia Masanet, fa referència a l’acte de doblegar i plegar diverses vegades, i arriba a establir un diàleg místic, silenciós, pacient i meditatiu amb el material, per a buscar transmetre equilibri i serenitat.
La Selecció de 31 originals. Els moments clau de la història comptada en la novel·la gràfica ‘El día 3’ de Cristina Durán és la història de la lluita contra el silenci, l’oblit i contra la mentida programada. El conjunt reuneix 31 planxes originals de la novel·la gràfica. La instal·lació sonora i visual Sínia/Sènia d’Edu Comelles explota la dimensió sonora d’un element del patrimoni rural, les sénies d’aigua, amb una successió de gravacions de so. Sin título d’Enric Mestre és una proposta escultòrica de gres que reflexiona entorn de l’arquitectura. Per la seua banda, en la seua instal·lació Paseo Y-19, Irene Grau reflexiona sobre el fet de caminar com la primera ferramenta fonamental amb què mesurar el món i mesurar-se dins d’aquest.
La instal·lació multimèdia del castellonenc Jota Izquierdo Habitar la copia: colonialidad analitza, a partir dels venedors coneguts com a manters, les tensions econòmiques i culturals entre nord i sud global. I Máquina para juntar esquinas de Luisa Pastor és una instal·lació composta per 15 collages en què hi ha representada la desarticulació formal d’una «màquina». De Lukas Ulmi veiem Cubos formats. Políptico I on planteja una reflexió sobre el cub que es dibuixa en l’espai, i de Marla Jacarilla El fin y la persistencia. També s’exhibeix l’estructura S de Massimo Pisani i Estudio caminante de Pablo Bellot.
Un altre castellonenc present a la mostra és Paco Martí amb Les esferes, una sèrie de sis fotografies que mostren el paisatge familiar i pròxim de l’autor. L’espectador pot veure a més Celda 148 de Patricia Gómez i María Jesús González, Puig de Randa de Pepa López Poquet; Anatomías de Rafaela Pareja; 20.000 pies de altura o la memoria ínfima de Rubén Tortosa; Bata de cola. La salida de Susana Guerrero i Bleecker de Victòria Civera.
