Sílvia Pérez Cruz és una de les veus més colpidores que ha aparegut en els últims temps al nostre país. Tal afirmació podria ser una mica exagerada, però aquells que l’han vist en directe poden donar fe de com de veritat és. La cantant, compositora i multiinstrumentista de Palafrugell, segons diuen, «parla el llenguatge de la música des que té ús de raó».

Des de la seua més tendra infància, Pérez Cruz va beure de les fonts de les cançons populars ibèriques i llatinoamericanes, per, més tard, educar-se en el clàssic i el jazz. No obstant això, les seues inquietuds la van portar més enllà, molt més lluny del que qualsevol podria esperar. Així, contagiada pel flamenc a través d’una connexió que sembla sobrenatural, ha aconseguit confeccionar un estil propi, una identitat única amb la que canta d’una manera que només és seua i fa estremir.

Seria impossible enquadrar Sílvia Pérez Cruz en un sol estil. Ella porta la música en els gens. És versàtil i inconfusiblement personal. Dues qualitats que, tal com assenyalen els crítics i experts, rarament coincideixen i en canvi a ella la defineixen. És fidel als diferents estils que aborda sense deixar de ser, en cap moment, ella mateixa. Com va escriure César López Rosell a la crònica d’un dels últims concerts de la cantant, Sílvia Pérez Cruz, «cada vegada més artista, ha fet un pas més en el tractament de les cançons». Tant és així, que gràcies a la seua veu, dota a les seues actuacions d’un color especial, la intensitat del qual es veu incrementada gràcies a la complicitat i interacció amb els músics que solen acompanyar-lo en escena.

CONCERT A CASTELLÓ

Aquest color especial, aquesta complicitat, quedarà patent una vegada més el proper 5 de maig, en el concert que oferirà a Castelló i que és, sens dubte, un dels més esperats de l’any. El cartell de no hi ha entrades es va penjar al poc de posar-les a la venda, la qual cosa demostra el fervor per una artista que en aquesta ocasió estarà envoltada per Elena Rei i Carlos Montfort (violins), Anna Aldonmá (viola), Joan Antoni Pich ( cello) i Miquel Àngel Cordero (contrabaix).

El Teatre Principal es vestirà de gala per sentir l’emoció de la música que es desprèn de la veu d’una cantant que ha sabut romandre fidel a aquest estil que és seu i de ningú més, marcat per la seua capacitat d’arribar al més profund de l’ ànima de l’espectador a través d’aquesta llibertat que posseeix sobre l’escenari. I és que Sílvia Pérez Cruz és capaç d’arribar amb espectaculars girs als límits del seu bell registre, transitant amb elegància infinita i una incontestable vis dramàtica pel fado, la bossa nova, el tango, el corregut mexicà, les balades i temes de composició pròpia. Veure-la en directe, sentir-la, és una d’aquelles experiències que bé mereixen la pena viure un cop a la vida.

Ara, i després de tres anys de concerts buscant sense prejuís i amb alegria una sonoritat pròpia, Sílvia Pérez Cruz presenta un espectacle acompanyada de cinc còmplices de luxe. I ho fa sota el nom de la cançó que van escriure els seus pares fa més de trenta anys, Vestida de nit. Només queda gaudir.