El 21 de març se celebra Dia Mundial de la Poesia, una jornada commemorativa que va ser aprovada per la UNESCO a París el 1999. D’acord amb la decisió d’aquest ens internacional, el principal objectiu d’aquesta acció era, i continua sent, donar suport a la diversitat lingüística a través de l’expressió poètica i donar l’oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística en les seues comunitats respectives.
En aquest sentit, hem d’entendre la poesia com una manifestació de la diversitat en el diàleg, de la lliure circulació de les idees per mitjà de la paraula, de la creativitat i de la innovació. Com bé asseguren des de la UNESCO, «la poesia contribueix a la diversitat creativa en qüestionar de manera sempre renovada la manera com fem servir les paraules i les coses, i les nostres maneres de percebre i interpretar la realitat». Gràcies a les seues associacions i metàfores i a la seua gramàtica singular, continuen, «el llenguatge poètic constitueix, sens dubte, una altra faceta possible del diàleg entre les cultures».
Aquest dia, aquesta jornada, té, així mateix, altres propòsits, tots ells necessaris. Així, si seguim les línies marcades per la UNESCO, aquesta jornada busca promoure l’ensenyament de la poesia; fomentar la tradició oral dels recitals de poètics; donar suport a les petites editorials; restablir el diàleg entre la poesia i les altres manifestacions artístiques... En l’actualitat, Castelló pot presumir de comptar amb alguns poetes de gran qualitat. A quatre d’ells els hem volgut preguntar què simbolitza o què significa la poesia per a ells. Aquestes són les seues respostes.
AMELIA DÍAZ BENLLIURE
Camines pel carrer i observes com algú furga en els contenidors d’escombraries. I et fereix. Vives el desaprenentatge d’una mare que es torna nena. I et fereix. A Síria els nens moren per desenes. I et fereix. El mar Mediterrani és un cementiri d’ofegats. I et fereix.
Estimes. Vius. Neixes. Reneixes. Amaneixes. I et salva.
La poesia.
IRIS ALMENARA
La poesia és una finestra per on mira un gos blau mentre tots els matins del món ens aboquen narcòtics en l’esmorzar. Poesia. Tot allò que puguis cridar família. Poesia.
ELOY SÁNCHEZ GUALLART
La poesia és, per a mi, una necessitat vital. D’una banda, suposa una estratègia d’autoconeixement, amb un component terapèutic. I, cap a fora, és una manera d’expressió, de compromís davant d’un aquí i ara social i col·lectiu. Per tant, diria que la poesia és una forma de relacionar-me amb el meu propi jo i amb el món.
REIS LLIBERÓS
Les lletres i les imatges sempre m’han fet bona companyia.
La poesia i la fotografia són, per a mi, colps de llum i música que escriuen l’instant, parlant-me d’emocions, d’experiències i sentiments. La poesia és un mitjà d’expressió i de comunicació excepcional per explicar, per explicar-se, per estimar… Em sent molt afortunada de viure la gestació i el conreu del poema.
Sóc filla de llauradors i per això, potser, conec la fragilitat i l’espenta de qualsevol procés de creació. Les llavors que plantaven els meus pares necessitaven de terra saonada i d’una climatologia favorable per a germinar, sempre buscant l’aire, el sol i la pluja.
Els meus poemes naixen a fosques i creixen quan algú els porta a casa, els lligs i, generosament, els fa seus.
