Sol Picó és, per dret propi, una de les grans ballarines i coreògrafes del nostre país. Els premis i reconeixements així ho constaten, encara que és més important l’impacte que ha provocat en els centenars d’espectadors que han gaudit amb alguna de les seues produccions, sempre innovadores, atrevides, actuals —quant a que sempre troba inspiració en la vida diària—.

A la tendra edat de sis anys ja va descobrir en el seu Alcoi natal la seua passió per aquest «llenguatge ocult de l’ànima», com definia la gran Martha Graham l’art de la dansa. Barcelona, París, Nova York... ciutats que la van acollir en el seu període de formació i en les quals es va nodrir, en les quals va investigar les possibilitats del ball, centrant-se en allò més contemporani, barrejant diferents gèneres i elements, des del clàssic al flamenc, per a crear un segell personal, un «llenguatge propi» que li ha fet, com dèiem al principi, mereixedora de deu premis MAX o el Premi Nacional de Dansa en 2016, entre altres guardons que, com la pròpia Sol Picó diu, «han significat un gran reconeixement al meu treball i la meva dedicació a aquesta professió».

Picó confessa que tot li causa curiositat, i que aquest fet potser sigui el possible punt de partida per a desenvolupar una sèrie d’improvisacions que, a poc a poc, es vagin transformant, evolucionant, fins a convertir-se en una peça única. En moltes de les seues produccions, tracta temes com el gènere, la immigració, el fracàs o el poder, així com se centra en experiències humanes com la por, l’amor i el desamor. Avui dia, poder assistir en viu i en directe a una de les seues creacions és, fent ús de termes gastronòmics, una delicatessen. Tant és així que els seus incondicionals esperen ansiosos degustar qualsevol de les propostes que tingui en ment.

D’aquí a poc, de molt poc francament, diumenge que ve, 7 d’abril —a les 18.00 hores—, Sol Picó presentarà la seua última creació, una obra produïda per l'Institut Valencià de Cultura (IVC), i que es titula Animal de séquia. Però, de què tracta aquesta peça? Encara que existeix encara cert secretisme, sí hem pogut saber que aquesta obra ofereix una relectura contemporània de la cultura popular valenciana, revisitant les arrels, i així fer un viatge d’anada i tornada, un retorn al més primari i terrenal. Així, de la mà de Sol Picó, amb vuit ballarins en escena i música en directe —la Banda Chapicó—, es traslladarà a l’espectador des del complex ritme vital actual, carregat d’estímuls vibrants i accelerats a alguna cosa més orgànica, més natural i autèntica: a l’essència mística del poble valencià. Aquesta obra és, sens dubte, un dels grans atractius del trimestre primaveral.