Vaig llegir amb summe entreteniment les cròniques que el periodista britànic Andy Robinson va recollir en el seu llibre Off the road. Miedo, asco y esperanza en América (Ariel), una lectura on ens «revela» la (suposada) beateria yankee. Moltes d’aquestes peces són divertides i reflecteixen, des del periodisme literari, la realitat paradoxal que vivim. Una d’elles em va produir, no obstant això, cert neguit, una intranquil·litat que a poc a poc deixa de ser una quimera per a convertir-se en una cosa palpable, «real». Em refereixo al relat en el qual narra la seua visita a la meca de les start-ups o empreses tecnològiques, Silicon Valley, aquest laboratori d’algorismes que, i això no és broma, governen el món actualment.
Domingo García Marzá, catedràtic d’Ètica de la Universitat Jaume I, i antic professor meu, m’avisa de la visita de John Keane, qui obrirà l'XI Cicle de Conferències «La Democràcia Hui» que enguany versa sobre ética i intel·ligència artificial, i no dubto a acudir. El professor Keane, eminent politòleg, amb aquest semblant despreocupat, sempre amable, em tendeix la mà i no triguem a submergir-nos en una xerrada moments abans que pronunciés la seua conferència a la sala de graus Germà Colón de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, una xerrada titulada Marx, McLuhan and the unfinished robotics revolutions.
Li confesso al professor Keane el meu nivell d’anglès elemental i senzillament somriu. Aquest somriure és en realitat una invitació a la cordialitat, l’inici d’una conversa enriquidora en la qual van sorgir qüestions rellevants, per no dir essencials, del nostre present més immediat. Keane és un docent expert i consegüentment em va parlar amb la suficient calma perquè jo anés seguint el seu discurs amb normalitat. Aviat, la barrera idiomàtica va deixar d’importar, donant pas a una reflexió en veu alta sobre el que ell considera és «un moment històric», referint-se al fet que estem vivint «una segona revolució tecnològica tant o més gran que la que va tenir lloc en el segle XIX».
El poder, i el seu control
Per al professor de la University of Sidney i el WZB-Berlin, aquesta revolució suposa un moment de «grans esperances, però també de grans pors, perquè genera molta més confusió». Keane, que l’any passat va publicar un fascinant article en la revista Letras Libres titulat «La nueva era de las revolución de las máquinas» —que escriu com si ell mateix fora, en realitat, un robot—, afirma que les seues últimes recerques sobre aquesta nova «veritat» el que signifiquen o vénen a significar en realitat és que «aquesta revolució, com tota revolució, es basa sobre el poder. Qui pren aquest poder? Com exerceix aquest poder?». Efectivament, aquestes són preguntes que des de la filosofia, des de l’ètica, i des de la democràcia haurien de qüestionar-se, perquè tot resulta massa incert i confús, i perquè parlem també —negar-ho no és una opció— de (in)seguretat, espionatge, privacitat i manipulació.
Keane assegura que existeix certa contradicció en les dinàmiques d’aquesta utopia digital que ja no és tal cosa. La intel·ligència artificial i la robòtica, malgrat trobar-se en una fase encara primerenca, s’estan estenent per tot el món. Això és un fet. «El nostre món mai ha vist res com això», assegura el politòleg, i per aquesta mateixa raó, tant en el text abans esmentat i publicat en Letras Libres com en la xerrada que va impartir dilluns passat a Castelló, el que vol és provocar en tots nosaltres «una sensació d’estranyesa enfront d’aquesta segona era de la revolució de les màquines perquè així puguem ser capaços de comprendre-la a través dels seus contorns, contradiccions i possibilitats».
Reconsideracions
«Tota revolució genera expectació», assegura Keane, i per això proposa deu tesis o punts bàsics amb els quals aprofundir aquesta revolució en marxa. Totes elles condueixen a reconsiderar el significat de la condició humana. Què significa ser humà avui? Segons l’expert, les màquines, la intel·ligència artificial i els robots no han estat entesos íntegrament, més tenint en compte que aquestes noves eines «han redefinit qui som». En aquest sentit ens adverteix de certs aspectes que potser han passat desapercebuts, com el perill de projectar en les màquines els nostres desit-jos i anhels —antropomorfisme—, la por dels éssers humans de perdre el control, de les possibles catàstrofes causades per la inhabilitació de la comunicació o del control, la capacitat de judici... On estan els límits? Qui controla a qui? Aquestes preguntes, que generen milions de dubtes, són una qüestió pública; per aquest motiu plantegem un altre interrogant: Com pensar èticament aquesta revolució?
Els detalls tècnics, l’impacte econòmic i social, i el significat polític i ètic dels robots intel·ligents formen part d’aquest debat que ha transformat l’ecosistema, fet que ja es va avançar en literatura, com bé remarcava el professor Keane en citar a il·lustres com Karel Capek, Isaac Asimov o George Orwell, entre altres. En definitiva, expressa, «la robòtica no és una qüestió tècnica, sinó política». Estarem a l’altura? Keane somriu una vegada més.
