David Levine, un dels grans caricaturistes del passat segle, il·lustrador de The New York Review of Books, va dibuixar a Ígor Stravinski en multitud d’ocasions. Probablement, el compositor i director d’origen rus fos el predilecte de l’artista nord-americà pels seus trets físics, amb aquest nas aguilenc i els seus ulls una mica sortits, a més de les seues lents, i aquest caràcter emblemàtic que posseïa. No obstant això, m’inclino a pensar que Levine sabia, era conscient, que en el moment de dibuixar a Stravinski estava dibuixant a un mite, a una figura que va captar l’aire de cada temps que li va tocar viure, algú que va determinar amb la seua música una gran part de la història del segle XX.

Quin poder custodiava Stravinski? Per què va aconseguir la fama? Com definir la seua obra? Milers i milers de pàgines s’han escrit sobre el compositor i director nascut a Lomonósov —ciutat ara coneguda com Oraniembaum— per a trobar la clau de la fascinació que despertava —cada nova aportació a la seua obra provocava la sorpresa. Encara avui persisteixen aquests intents per determinar la poderosa influència del músic sobre els seus contemporanis i sobre tota la música clàssica que el va succeir. El seu treball va ser capaç de fer repensar a altres compositors els seus propis plantejaments, la qual cosa va fer d’Stravinski una mena de visionari.

Deixeble de Rimski-Kórsakov, ja des de molt jove va demostrar que tenia afany per renovar el llenguatge musical, convertint-se per dret propi en un veritable explorador de l’art. Àvid lector, amant de l’expressió plàstica, fou el compositor principal per a Serguei Diaghilev dels Ballets Russos i col·laborador, en la seua època parisenca, de Picasso, Cocteau i Balanchine, entre d’altres, la qual cosa li va servir per ampliar les seues inquietuds abraçant múltiples estils composicionals i revolucionant l’orquestració. Així, es pot dir que Stravinski va reinventar el ballet en la seua forma, incorporant múltiples cultures, idiomes i literatures.

Protagonista a Castelló

Rus cosmopolita, revolucionari, una de les persones més influents de el segle XX, un músic transcendental, Stravinski serà el protagonista indiscutible del concert que oferirà l’Orquestra de la Comunitat Valenciana el 8 de març, a les 19.30 hores, sota la direcció del mestre Gustavo Gimeno.

L’agrupació titular de Palau de les Arts de València interpretarà per a l’ocasió la versió de 1947 de Petrushka —obra que es va estrenar en realitat el 1911 i que va suposar un crucial pas en el trencament del prototip orquestral de l’romanticisme tardà— i La consagració de la primavera —que també va suposar una innovació—.