Comptar amb un espai per mostrar lliurement qualsevol treball o projecte artístic resulta, en multitud d’ocasions, dificultós. Com sabem, el món de l’art, de la cultura, sol estar sota sospita, i les traves per promoure certes pràctiques que indueixen a elevar el to crític amb la societat regnant són nombroses. No agrada remoure consciències, ni obrir un veritable diàleg, ja que es considera inoportú, gairebé diríem que alguna cosa impròpia. I és una veritable llàstima que no es prenguin seriosament aquelles facetes de l’ésser humà que serveixen per desenvolupar aquelles facultats pròpies de l’ésser humà.

No obstant això, existeixen petits oasis, o més aviat refugis, en els quals donar curs a l’expressivitat i imaginació, a la llibertat, en definitiva. Un d’aquests llocs és TEST, la Mostra d’Art i Creativitat de Vila-real que en el seu dia ideés Pascual Arnal i que ahir dissabte va inaugurar una nova edició amb l’exposició de les obres de Laura Salguero, Ester Pegueroles i Marina Iglesias al Convent, Espai d’Art.

Des dels seus inicis, TEST ha buscat convertir-se en un espai on poder fer créixer els treballs i les carreres d’aquells artistes que necessiten un suport al seu esforç i tenacitat. Aquest any, tot aquest suport és per a aquestes tres artistes que han estat seleccionades pel seu rigor artístic i la seua estètica.

LES ARTISTES

Tal com reconeix el mateix Arnal, «Salguero és una artista amb molta dedicació i amb una capacitat encomiable per al treball»; i prossegueix dient que, «les sèries que conformen el seu treball Exceptiología, al meu parer, són un pas de gegant en la seua producció artística».

Pel que fa a Pegueroles, el comissari d’aquest projecte artístic assegura que Km. 0 d’Ester Pegueroles «és un treball que he vist com anava creixent fins a aconseguir tota una entitat pròpia». El tercer element que dóna sentit a aquest triangle de propostes que ens ofereix TEST aquest any, és l’obra de Marina Iglesias. Sota el títol Paradojas de la imagen bélica, presenta «un treball pictòric al voltant de l’engany basat en la repetició i el camuflatge», en paraules d’Arnal, que afegeix que, «curiosament, el treball d’Iglesias manté una estreta relació discursiva per una part amb els aspectes de representació del territori de Pegueroles i, d’altra, amb una mirada analítica cap al medi natural tan present en el treball de Salguero».

CARACTERÍSTIQUES

A més de l’exhibició d’aquestes interessants propostes plàstiques, TEST es caracteritza per l’edició d’un catàleg personalitzat per a cada artista. En ells, trobem textos valuosíssims que ens conviden a reflexionar sobre els treballs de cadascuna de les artistes. Així, Eduardo Almiñana escriu sobre l’obra de Salguero el següent: «l’Exceptiología de Laura Salguero s’apropia dels models expositius clàssics dels museus i se’ls emporta al seu terreny numinós per revestir l’anomalia d’una estranya normalitat», i afegeix que una altra de les característiques de la seua obra és «recuperar el poder de l’art per generar coneixement, que és el mateix que recuperar el poder de les emocions per a generar coneixement, perquè l’emoció, encara que hagi estat injustament degradada pel pes necessari de la raó, és en realitat l’última frontera, un camp obert cobert de boira, un espai on tot està encara per entendre, per explorar, per aprehendre».

Per la seua banda, Laura Vallés s’encarrega de reflexionar sobre Pegueroles assenyalant que el títol del projecte Km. 0 «evoca el ‘buit’ o la negació de l’espai que arrossega l’etimologia del nombre. Una paraula que Fibonacci va prendre dels àrabs (sifr) i aquests, al seu torn, dels hindús, els qui definien el zero com una obertura de l’univers, una resta sense fi».

Finalment, la mateixa Marina Iglesias explica que el seu projecte comença arran de dues motivacions fonamentals: la infinitat de possibilitats que ofereix l’experimentació plàstica i la recerca de l’engany que resideix en les imatges, com a fruit de la confiança cega que dipositem en elles. «Així, i des de l’exploració matèrica de la pintura, busco indagar en la raó que fa que certes imatges captin la meua atenció i que altres, però, passin desapercebudes», assenyala.

HYURO

Una altra característica que fa única aquesta mostra d’art és la intervenció urbana d’un artista destacat. En aquesta ocasió es tracta d’Hyuro, que com assenyala Escif: «no pinta al carrer. Hyuro parla amb el carrer. I ho fa amb tant respecte i afecte, que som els altres els que, en apropar-nos, pintem les parets que ella tan sols murmura». Segons Pascual Arnal, «Hyuro ha assolit una depuració tant en el plànol plàstic com discursiu notable». Fins el 29 d’abril.