Antonio Gascó, en aquest mateix suplement, definia Tasio Flors com un “un creatiu nat”. El crític i cronista oficial de Castelló tenia molt clar que l’artista era “creatiu en la seua rebel·lia jove i en la seua serietat madura i creatiu, també, en la seua personalitat mediterrània i emotiva d’inqüestionable i comunicatiu humanisme”. L’obra del pintor i acuarelista posseïa gran vigor i lluminositat. Era palpitant.

Gràcies al cicle CompARTE que organitza el NH Mindoro, des del 14 de juliol podem gaudir amb algunes de les seues obres més emblemàtiques, aquests quadres que van captar imatges quotidianes, carrerons rurals, escenes senzilles però d’una devoció sentida i en què el blanc cobra un especial protagonisme. Gascó també assenyalava aquest aspecte, remarcant que “el conceptualisme dels blancs va suposar per a ell trobar una riquesa de tons mitjans, que confereixen aquest insult palpitant de la llum, desbordant i feridor, en la contemplació directa”. No és estrany, per tant, que tot seguit afegís que Tasio era “un pintor racial”.

En les obres exposades al NH Mindoro es pot veure a aquest “pintor visceral de l’Espanya popular”, en paraules d’Antonio Gascó, un “enamorat de l’intranscendent que va saber descobrir el llenguatge en les façanes desmanegades (enfront de les quals fan la migdiada, de vegades, eines de conreu o utensilis quotidians) en què la pàtina del temps, arrenca relleus escultòrics de fantàstiques textures, valorant el gust d’allò més humil, i sent capaç d’oferir-ho, en el paper, en tota la seua plàstica grandesa”.

FINS A SETEMBRE // La memoria del blanco, que així és com es titula la present mostra que romandrà fins al proper 18 de setembre, recorre, per tant, la producció plàstica d’un artista polifacètic que va dominar el dibuix, la pintura, l’escultura, el gravat, la litografia, el cartellisme, la ceràmica i també la fotografia. Un artista sempre inquiet que mai es va cansar d’investigar sobre els límits de la tonalitat pictòrica mediterrània, de la seua terra.