El teatre clàssic més suggerent es troba a Peníscola

Tot i que el teatre de Brook es caracteritzi per les seues posades en escena revolucionàries i innovadores, allunyat al que podríem entendre com «teatre clàssic», crec que la seua afirmació és vàlida per a tota aquella obra que formi part del patrimoni teatral anterior al segle XX. De fet, ja en època del teatre clàssic grec les obres dramàtiques i les comèdies versaven sobre conflictes emocionals i sentimentals del nostre dia a dia. Sí, el teatre tracta de la vida mateixa, exercint d’espècul, reflectint la pròpia condició humana i intentant explicar la relació de l’ésser humà amb si mateix i amb el seu entorn. El mateix Brook va assenyalar que «el teatre és un vincle amb el món exterior», ja que revela situacions que passen en aquest món. En altres paraules, i seguint amb les consideracions del director teatral britànic, «el teatre ens porta la vida real a escena».

Un cop a l’escenari, aquestes situacions reals adquireixen un caire màgic a través dels actors que ens mostren situacions que poden arribar a commoure’ns o inquietar. De fet, hi ha qui diu que anem al teatre per restablir el contacte amb el misteri que som tots. No resulta fascinant?

Des de fa ja 21 anys, Peníscola pot presumir de ser seu d’un dels festivals de teatre clàssic més impactants de quants se celebren al nostre país. La raó principal d’això no és altra que l’escenari en el qual tenen lloc les diferents representacions: el castell del Papa Luna, fortalesa aixecada pels templers entre 1294 i 1307, quan l’Ordre ja estava a punt d’extingir-se. És en aquest emplaçament, situat a la zona més elevada del penyal que domina la localitat de Peníscola, on en cada edició d’aquest certamen es citen alguns dels millors actors, companyies i directors teatrals per representar alguns dels grans títols del teatre clàssic i , també, altres obres menys conegudes del nostre patrimoni teatral, però de gran valor artístic.

UN VALOR ÚNIC

Parlant amb el director del Festival de Teatre Clàssic de Peníscola, Carles Benlliure, ens va confirmar que l’emplaçament juga al seu favor. «Al castell es crea major intimitat entre el públic i els actors, l’experiència és molt semblant a la que es vivia antigament», assegura, i afegeix que «cada vegada són més les companyies que volen venir al festival, ja que se senten cuidades, tant a nivell tècnic com personal». La veritat és que en les seues dues dècades de vida, el certamen ha anat elevant les seues prestacions, la qual cosa, al seu torn, ha alimentat les expectatives dels professionals de les arts escèniques i, sobretot, del públic que acudeix fidel a la cita.

Benlliure comenta que a dia d’avui, «considerem que el públic de Peníscola compta amb un bagatge que ens permet oferir espectacles més ambiciosos», el que es tradueix en la present edició amb una programació «molt forta». Tant és així que aquest any serà el primer en què estigui present la Compañía Nacional de Teatro Clásico, la qual fundés l’històric i inoblidable Adolfo Marsillach en 1986 i que s’ha erigit com una de les grans ambaixadores del nostre patrimoni dramàtic. Aquest és només un dels grans atractius d’aquesta cita teatral que donarà començament el pròxim 6 de juliol, però hi han més, molts més.

Per Carles Benlliure, tot i que confessa que el procés a l’hora d’organitzar tota la programació no és «tasca fàcil», la present edició és una de les més potents i importants, ja que en traspassar la barrera dels 20 anys, «podem assegurar que el festival està entre els més grans d’Espanya de teatre clàssic, a la mateixa altura que el d’Olite, Niebla o el d’Olmedo», fet que ha estat possible gràcies a l’impuls i confiança de la Diputació Provincial de Castelló. De fet, en la roda de premsa de presentació del festival, el president de l’entitat provincial, Javier Moliner, va assegurar que «hem treballat a consciència perquè sigui reconegut arreu del país. El nostre objectiu era fer triomfar aquest festival a l’uníson del gran emblema històric, turístic i cultural de Castelló com és el Castell de Peníscola». El gran objectiu, o almenys un d’ells, és oferir als castellonencs i visitants propostes que «no situïn en l’elit de la cultura nacional», en paraules de Moliner.

El Festival de Teatre Clàssic de Peníscola és ja un ineludible dins de la programació cultural estiuenca. La qualitat de les obres, dels actors i les companyies ha elevat al més alt un certamen que guarda més d’una sorpresa aquest any.

PROGRAMACIÓ

Com ja advertíem fa unes línies, la presència de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC), que dirigeix Helena Pimenta, és un autèntic reclam per als amants de l’escena. No serà fins al 14 de juliol, amb la representació de l’obra Comedia Aquilana, quan veurem sobre l’escenari aquesta peça escrita per un dels autors fonamentals de la història del teatre espanyol i el dramaturg les obres del qual van aconseguir major difusió al llarg del segle XVI, Bartolomé de Torres Naharro, tot i ser avui un gran desconegut sobre les taules.

Aquesta temporada (2017/2018) coincideix amb el 500 Aniversari de la publicació de la Propalladia, gran compendi de les seues obres el «Prohemio» del qual, segons expliquen des de la CNTC, constitueix la primera preceptiva teatral en llengua romanç. És per això que aquesta efemèride és una gran ocasió de recuperar per a la pràctica escènica a aquest gran dramaturg que, plantejant-se la necessitat d’unir la praxi i la teoria, va iniciar una nova comèdia renaixentista. Així, al costat de la productora Nao d’Amores, es posarà en escena aquesta deliciosa comèdia a fantasia, que gira al voltant dels amors del cavaller Aquilano i la princesa Felicina, filla del rei Bermudo. Per a molts, la primera obra romàntica del teatre espanyol.

Però abans de gaudir amb aquesta Comedia Aquilana, el públic gaudirà de tres obres de rellevància. En primer lloc, i la que inauguri la XXI edició del certamen el dia 6 de juliol, serà Dioses y monstruos i una coproducció del Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida, un singular cercavila en què la mitologia antiga, amb la presència dels déus de l’Olimp, oferirà un espectacle de gran vistositat, espectacularitat i màgia.

Al dia següent, el 7, Teatrapo ens acosta la vida d’un emperador la peripècia vital mai s’ha portat a escena. Es tracta del muntatge escrit per Agustín Muñoz Sanz i dirigit per Eugenio Amaya Marco Aurelio, que reflecteix a la perfecció les idees i filosofia, la tragèdia vital i l’herència d’aquest personatge històric al qual dóna vida Vicente CuestaMarco Aurelio. La posada en escena ens brinda les possibilitats d’una lectura actual forjada amb una estructurada línia clàssica de sobrietat i bellesa característiques de la tragèdia.

El hermano de Sancho, de Laurentzi Produccions, es representarà al pati d’armes del Castell de Peníscola el 12 de juliol.El hermano de Sancho Aquesta obra és una fantasia teatral que proposa un divertiment didàctic, una comèdia libèrrima que barreja situacions i personatges de dos grans dramaturgs del segle XVI a través d’humils propostes delirants. Una setmana més tard, el dia 19, tindrà lloc La Celestina i amb la Companyia Bambalíina Teatre Placticable. I ja en la recta final del festival, el dissabte 21 de juliol, podrem gaudir amb l’obra Medida por medida, de William Shakespeare dirigida per Emilio del Valle amb la companyia Factoría de Teatro y Producciones Inconstantes, mentre que dijous 26 serà el torn de l’obra Commedia amb la direcció de Cándido Pazó.

Finalment, i com a colofó d’aquesta XXI edició del festival, els dies 28 i 29 de juliol el fermall d’or, com afirmen des de l’organització del certamen, «el posarà l’obra Nerón. Una programació de primer nivell, amb propostes extraordinàries i que es podran gaudir en un enclavament idíl·lic. El Festival de Teatre Clàssic de Peníscola és molt més que pur teatre.