Per a molts, Arthur Miller és simplement un autor teatral conegut per haver-se casat amb Marilyn Monroe. Va ser en 1956 quan tots dos van decidir unir-se, si bé va durar molt poc aquesta aventura conjunta, ja que cinc anys més tard van decidir divorciar-se. La raó? No eren feliços.
No podem negar el fet que aquesta relació va augmentar considerablement la popularitat del dramaturg, però recordar-lo per aquest fet seria una miqueta pueril, per no dir estúpid. Miller és, sens dubte, un dels més grans autors teatrals del segle XX, creador d’obres cèlebres com a Mort d’un viatjant, per la qual va aconseguir el premi Pulitzer de teatre i també un premi de la crítica de Nova York i sis premis Tony (per a entendre’ns, els Oscar del teatre).
Miller ja era un escriptor consagrat abans de conèixer a la icònica actriu de rossa cabellera. Abans d’unir-se en matrimoni amb el mite cinematogràfic ja havia publicat obres que encara avui continuen sent un absolut referent teatral, com la ja esmentada Mort d’un viatjant, Les bruixes de Salem o Panorama des del pont. Només cal dir que Miller és el segon autor teatral en llengua anglesa que més vegades s’ha representat després de Shakespeare, la qual cosa diu molt de la seua grandesa com a escriptor, i de la grandesa d’un teatre que sempre s’ha destacat pel seu compromís amb la societat i el seu esperit crític, cosa que també queda perfectament reflectit en la seua obra The Price, de 1968, i que el pròxim 9 de març es representarà en el Teatre Principal de Castelló sota la direcció de Sílvia Munt.
REPRESENTACIÓ
Què pot atreure el públic castellonenc d’aquesta obra? En primer lloc, tota peça escrita per Arthur Miller ja mereix l’esforç (si realment considerem un «esforç» gaudir d’una obra de qualitat en un escenari com el Principal). D’altra banda, el mestratge que Munt ha anat desenvolupant com a directora teatral al marge de la seua faceta com a actriu. I, finalment, la presència de quatre actors de primer nivell, com són Tristán Ulloa, Gonzalo de Castro, Elisabet Gelabert i Eduardo Blanco.
Si malgrat tots aquests «luxes» continuem indecisos, caldrà abordar l’essentia d’aquesta obra en la qual dos germans es retroben en la golfa de la casa familiar després de 16 anys sense parlar-se. En breu, la casa ha de ser demolida i Víctor, un humil policia a punt de retirar-se, juntament amb la seua dona Esther, convoquen al germà major, Walter, cirurgià d’èxit, a una trobada amb el taxador per a decidir el preu dels vells mobles familiars. Estan en la golfa, examinant els objectes dipositats sota una capa de pols. Però aquestes velles andròmines no són l’única cosa que hi ha a la casa: també hi ha un munt de records, fantasmes que portaran als protagonistes a pensar en com podrien haver estat les coses si, en cert moment, haguessin pres altres decisions.
Per a Silvia Munt, «Arthur Miller té una obsessió que converteix en do, de forma magistral: radiografiar el més íntim de l’ésser humà». En aquesta obra, Miller, «com un expert cirurgià, va trepanant amb delicadesa el més recòndit del nostre comportament, ensenyant el més profund i revelador de forma inexorable», adverteix la directora d’aquesta obra, per a afegir: «I com en un nítid mirall, ens veiem reflectits d’una manera o una altra, intentant digerir el que veiem».
L’obra original fa referències al crack del 29, i la versió de Munt a la crisi de 2008, per a reflexionar sobre com aquestes situacions de crisis «fan trontollar els fonaments del nostre sistema, de les nostres famílies i del nostre comportament, deixant conseqüències devastadores», explica Munt, qui assenyala que «les qüestions més essencials sorgeixen davant l’adversitat, posant a prova la nostra societat i a cadascun de nosaltres».
Com reaccionem davant la precarietat econòmica dins d’una mateixa família? Què aprenem, si és que aprenem alguna cosa? Com afrontem el futur? Quin és el preu de les nostres decisions? Aquestes són les preguntes que ofereix Miller en aquest text en el qual també hi ha espai per a comprovar «l’irreversible de les nostres decisions, la força de les nostres conviccions, la fragilitat davant el pas del temps, la inèrcia que ens porta, la capacitat d’estimar i la supervivència».
