La senyora Amèlia, una severa professora de cant, rep a casa a Ramon, un home jove que desitja millorar la seua tècnica vocal per cantar en el memorial de sa mare morta recentment. La cançó escollida, La golondrina, té un significat especial per a ell i, pel que sembla, també per a Amelia, qui malgrat les seues reticències inicials accedeix a donar-li una primera classe. A mesura que la tarda avança, els dos personatges van desgranant detalls del seu passat, profundament marcat per un atemptat terrorista de signe islamista que va patir la ciutat l’any anterior.
El significat real d’aquest atac, les motivacions del terrorista i l’allargada ombra de les seues víctimes provoquen un dur enfrontament entre Amelia i Ramon que els porta a descobrir la veritat sobre aquells terribles esdeveniments, una veritat que els obliga a reflexionar sobre les seues pròpies identitats, l’acceptació de la pèrdua i la fragilitat de l’amor, despullant fins a tal punt que els seus destins quedaran units per sempre en un cant comú a la vida.
UNA HISTÒRIA D’EMOCIONS
Carmen Maura i Félix Gómez són els encarregats de donar vida a aquesta història escrita per Guillem Clua i dirigida per Josep Maria Mestres, una història que parteix d’una pregunta que en algun moment donat tots i cada un de nosaltres ens hem arribat a formular: què és el que veritablement ens fa humans?
Aquesta qüestió és la que es va fer el mateix Clua, qui en intentar respondre’s va veure com li sorgien altres dubtes: «De totes les coses que som i fem, què creus que és allò que realment defineix la nostra humanitat?». El dramaturg explica que per Amelia, la protagonista, «una mare ferida en el més profund de la seua ànima», la resposta està en el dolor. «El que realment ens fa humans és la capacitat de sentir com a propi el dolor dels altres. Això és el que ens diferencia de les bèsties», matisa l’autor teatral, qui reflexionava sobre aquests temes dies després de l’atac terrorista de les Rambles de Barcelona. En aquest sentit, assegura, «La golondrina parla de tots aquests llocs i tracta de comprendre el sentit de l’horror, les conseqüències de l’odi i les estratègies que utilitzem perquè no ens destrueixin l’ànima».
L’obra, que es representarà al Teatre Principal de Castelló el proper dissabte, 16 de febrer, dins de la programació d’hivern de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), ofereix des del principi una espècie d’enfrontament entres els dos personatges, dues persones que tenen, en realitat, dos camins a triar: odiar-se o caminar junts. «Els dos tenen motius per fer-se encara més mal del que han patit o reconèixer-se en el dolor de l’altre per no permetre que les bèsties guanyin», assegura Guillem Clua, per afegir que, d’alguna manera els personatges que interpreten Carmen Maura i Félix Gómez «són com tots nosaltres, perquè davant un atac indiscriminat tots som víctimes, estiguéssim o no allà, i tots ens enfrontem a la mateixa cruïlla: odi o amor. El nostre món depèn de la direcció que prenguem».
Obra dramàtica que no deixa a ningú indemne de la seua càrrega emocional.
