Nekrassov és la primera obra de Jean-Paul Sartre que ell mateix va classificar com a «comèdia». Escrita en 1955, en plena Guerra Freda, l’obra resulta igual de vigent avui dia, en l’era de la desinformació, la postveritat i les fake news.

Teatro de La Abadía ha abordat la producció d’aquesta peça, en versió de Brenda Escobedo a partir de la traducció de Miguel Ángel Asturias i direcció escènica de Dan Jemmett, que és una crítica feroç al quart poder i el seu posicionament ideològic per conveniències polítiques o econòmiques. És aquest un text que qüestiona la veracitat de la informació periodística i la manipulació de l’opinió pública enarborant la bandera de la llibertat i la democràcia.

Aprofitant mecanismes de la farsa i el vodevil, Sartre presenta una sèrie de situacions plenes de rellevància actual i que tenen a veure amb la llibertat, la responsabilitat i l’elecció pròpia, i ho fa a través de la història d’un periòdic conservador, el Soir de Paris, que necessita urgentment notícies atractives per a poder subsistir, siguin falses o veritables. Quin millor reclam que els testimoniatges del ministre de l’Interior rus Nikita Nekrassov, que acaba de desertar?

Com en tota la seua escriptura, Sartre no escapa aquí tampoc a la reflexió sobre la llibertat individual, les contradiccions humanes entre el pensament i l’acció i la confrontació entre l’ètica personal i el deure moral. Tots ells conceptes clau en la seua obra.

El teatre de Sartre, tal com afirma el prologuista a l’edició del seu teatre complet és «apassionadament teatral». Michel Contat assegura que és «teatre de la llibertat» per dues raons. D’una banda, perquè planteja la qüestió de quina hem fet amb la llibertat, i per un altre perquè, sent al mateix temps un teatre d’acció i teatre polític tracta de respondre a aquesta mateixa pregunta.

Aquesta farsa il·luminada pel problema filosòfic de la falsedat i la veritat, tant a nivell individual com a nivell col·lectiu, arriba al Teatre Principal de Castelló el pròxim 8 de desembre, i ho farà amb els intèrprets José Luis Alcobendas, Ernesto Arias, Carmen Bécares, Miguel Cubero, Palmira Ferrer, Clemente García i David Luque com a protagonistes. Un text brillant i una direcció intel·ligent per a una de les obres de la temporada teatral de l’Institut Valencià de Cultura (IVC).