El passat 4 de març es va extingir a Chinchilla la veu del gran tenor José Ferrero, un cantant jove --només tenia 43 anys-- en la plenitud de la seua reeixida carrera. Gran amic de Castelló, amb una vinculació molt especial, ho recordem de quan va cantar al recital celebrat amb motiu de la concessió de la Medalla d’Or de la Universitat Jaume I a Matilde Salvador en 1998 amb acompanyament al piano de la pròpia compositora, recital que està enregistrat en un magnífic CD editat per la UJI. La seua relació amb Matilde va començar a l’any 1996 durant un curs de ‘Lied’ a València i va fructificar en una estreta col·laboració que va durar més de deu anys i es va plasmar en nombrosos recitals i cicles de cançons dedicats expressament al tenor com és el que es titula ‘L’amor somniat sobre poemes de Francesc de Paula Burguera’, que dóna nom al disc que va gravar Ferrero amb el pianista Bartomeu Jaume l’any 2012 al segell Columna Música.
De la seua relació amb Matilde Salvador va dir: “Amb Matilde he aprés una part del que, poc o molt, sé de música. A banda d’això, la Matilde era una viatgera incansable, una peregrina moderna en tots els sentits. Amb ella vaig compartir moments inoblidables en els nostres concerts i les nostres xerrades; és per això que cada cop que interpretem la seua música, ella viurà. Ella existeix, viu en cada nota que ha compost i inspirat, ella és música, la necessitem i ens necessita”.
A Castelló també el recordem per la sublim interpretació del rol de Don Ottavio al ‘Don Givovanni’ de Mozart en 2004 en una producció íntegrament valenciana amb Josep Miquel Ramon, Isabel Monar, Maria José Martos i Carlos López Galarza, tots ells grans veus de la terra amb l’Orquestra Sinfónica de València dirigida per Joan Cerveró.
La trajectòria de José Ferrero ha estat llarga i amb gran èxit. Com a cantant líric es va estrenar a Dusseldorf amb el Don José de la ‘Carmen’ de Bizet, i ha interpetat rols com el Pinkerton de ‘Madame Butterfly’ i el Cavaradossi de ‘Tosca’ de Puccini, Alfredo en ‘La Traviata’ de Verdi, Turiddu en ‘Cavalleria rusticana’ de Mascagni i un llarg etc. a alguns dels millors teatres i auditoris d’Espanya i la resta del món.
La seua tasca és ingent i molt fecunda i la mort l’ha sorprés en un moment àlgid de la seua carrera. Deu ser cert que els déus s’en porten als millors amb preferència pels joves. Ara José cantarà al Parnàs junt amb insignes predecessors, els grans tenors de l’història morts en la flor de la vida com Enrico Caruso, Fritz Wunderlich, Mario Lanza o Salvatore Licitra, o potser ha pujat al Walhalla, atret per l’amor de les valquíries on entonarà eternament el ‘Winterstürme’ o cançò de la Primavera que tan meravellosament ens interpretava.
Al programa ‘ClàssiCS’ de Vox UJI Ràdio li retrem merescut homenatge a partir de demà dilluns, 14 de març, mitjançant diversos espais per a recordar les seues interpretacions i lloar la seua gran figura humana. H
