+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 
 

TEATRE

Noves propostes per posar en valor les arts escèniques i la cultura

Del 8 a l’11 de juny Castelló acollirà, amb València i Alacant, el festival Tercera Setmana

 

‘Maldito otoño’. La subTerránea tancarà el festival al Teatre del Raval el dia 11. - MEDITERRÁNEO

‘Carinyo’. Sergio Caballero i Mireia Pérez són els protagonistes de l’obra de Pérez & Disla. - MEDITERRÁNEO

Eric Gras
04/06/2017

Vivim en una època marcada per la diferenciació. Tot nou projecte ha de ser original, o ha de buscar ser original. Pel que sembla, sense innovació no hi ha possibilitat d’èxit. Aquests temps ens eduquen així, fomentant aquest individualisme extrem que únicament provoca un aïllament agut que ratlla l’absurd. Tant és així que els propis periodistes pensen en termes d’etiquetatge per poder explicar segons quines coses. I servidor, que peca com tots, no va poder evitar preguntar-li al director artístic del festival Tercera Setmana, Salva Bolta, en què es diferencia aquest certamen de la resta de cites de teatre i dansa del país.

De forma molt encertada Bolta em va contestar que havia de ser jo qui respongués a aquesta pregunta, és a dir, havia de ser tasca del periodista o del crític identificar aquells aspectes a tenir en compte perquè el lector i futurible espectador acudeixi o no a la representació d’alguns dels espectacles que tindran lloc a Castelló del 8 a l’11 de juny. Raó, no li falta, més aviat tot el contrari. Per això entono aquí el mea culpa i demano perdó per la meua (aparent) falta de sensibilitat. Em vaig deixar portar per l’ànsia d’aconseguir un titular fàcil, quan aquí, en aquestes pàgines, el que veritablement ens importa és l’essència de les coses, la seua naturalesa, i intentar explicar o entendre alguns perquès. És per això que quan el mateix Salva Bolta em va dir a continuació que «la naturalesa pròpia del festival és el que el diferencia de la resta de certàmens», no vaig poder estar més en sintonia amb ell.

SUMAR ESFORÇOS

Què vol dir Bolta quan diu «la naturalesa pròpia del festival»? Ni més ni menys que els objectius marcats, la seua forma o el seu plantejament. El fet que el festival sigui iniciativa d’una associació i que siguin ells, els seus membres, els que convidin a institucions i administracions a col·laborar en el projecte diu molt del seu perfil col·laboratiu, aliè per complet a aquest individualisme de què parlàvem al principi. En altres paraules, aquí el que es tracta és de sumar esforços, veus, inquietuds, persones. Tot això amb la intenció o ambició de vertebrar les tres províncies de la Comunitat Valenciana, així com exercir un paper que creiem fonamental, com és el de despertar consciències i sensibilitats. L’estètica i la reflexió van de la mà.

L’Ajuntament de Castelló ha sabut valorar —els aplaudim per això— tals fins. Tal com reconeixia Bolta, el consistori castellonenc, de la mà de la regidora de Cultura, Verònica Ruiz, «s’ha bolcat moltíssim en el projecte». Gràcies a això, el Teatre Principal, el Teatre del Raval, el recinte municipal de la Pèrgola o la plaça Hort dels Corders acolliran diversos espectacles d’aquest festival que, com es va remarcar durant la seua presentació, «comprèn les disciplines de teatre, dansa, música, circ i arts escèniques de carrer amb una programació abundant i dirigida a un ampli ventall de públic. Posar en valor les arts escèniques i la cultura com un bé patrimonial immaterial, viu i canviant que enriqueix el creixement humà dels ciutadans a través d’un projecte professional i de qualitat és l’objectiu principal d’aquest certamen».

ELS ESPECTACLES

Un grup de patinadors, abillats amb camisetes i banderins del Festival Tercera Setmana, van recòrrer els dies 2 i 3 de juny la ciutat de Castelló. Aquest va ser un dels aperitius escènics amb la finalitat de convidar la ciutadania a participar en el festival —unes activitats que pretenen estimular i despertar l’apetit escènic de la gent i que tenen com a escenari els carrers de la ciutat—, i que tornarà a celebrar-se el 7 i el 8 de juny per diversos llocs de la ciutat. Caldrà estar atents.

Ja a les sales o espais destinats a la representació teatral o de dansa, seran els Farrés Brothers i Cia els encarregats d’inaugurar la secció oficial a la capital de la Plana, i ho faran a la Pèrgola aquest proper dijous, a les 18.00 hores —i 20.00 hores en segona sessió—, per presentar Tripula, premi FETEN l’any passat al millor espectacle d’espai no convencional. Aquesta obra narra la història de dos científics il·luminats que han inventat una nova manera de viatjar: el Globus Estàtic. Titelles, ombres xineses, teatre gestual i molta, molta imaginació és l’equipatge facturat per a la travessia. Un espectacle creat a partir del projecte Iglús de vent, de Jordi Enrich, que pretén dotar de nova vida els vells globus aerostàtics en desús.

El mateix dia 8, i a la mateixa hora —hi haurà altres dues representacions a les 20.00 i 21.15 hores—, però en la plaça Hort dels Corders, Cal y Canto Teatro oferiran Lost Dog, un espectacle de titelles i d’objectes on el teló només s’alça les vegades imprescindibles, perquè la mirada de l’espectador conflueix amb la del gos protagonista de l’obra i els peus i les cames dels actors que es converteixen en els conductors suggeridors de la posada en escena. Creada en 2002 per Ana Ortega i Marcos Castro, Cal y Canto Teatro aposten per la creació pròpia i per la configuració d’una estètica personal fonamentalment en el teatre de carrer. Cada obra és un univers nou.

La primera jornada la tancarà a les 20.00 hores, l’obra Carinyo, de Pérez & Disla, al Teatre del Raval. Mireia Pérez i el vila-realenc Sergio Caballero són una parella que intercanvien retrets, confessions i enutjos. Els envolten els sentiments i el públic, gràcies a una escenografia circular oberta i alhora tancada. Els espectadors passen del riure espontani a la reflexió que sorgeix de la por de reconéixer-se en el que està passant a l’escenari. L’enèsima discussió. L’enèsima reconciliació. Un mà a mà interpretatiu on guanyen els dos, però sobretot l’obra.

LA RESTA DEL PROGRAMA

El 9 de juny podrem gaudir de l’obra La extinta poética, de la companyia Nueve de Nueve, Eusebio Calonge i Paco de la Zaranda, al Teatre Principal —a les 20.00 hores—. Aquest és un retrat visceral d’una família desestructurada i al límit de la bogeria que prepara les noces d’una de les filles que està embarassada. L’existència com un assalt continu de colps sense descans. Combatre la vida amb pastilles. La dansa de la desesperació. La poesia de la tragèdia.

Dissabte que ve, 10 de juny. Fadubito oferirà per diversos espais del centre de la ciutat Ceci 3.0 a les 10.00, 12.00 i 13.15 hores i al Raval, A Tiro Hecho & Producciones del Barrio, representaran La Sección, la història de les dones franquistes, amb imposicions educatives-polítiques-religioses, que van saber aprofitar l’oblit sistemàtic de les altres dones.

La cloenda del Tercera Setmana a Castelló serà l’11 de juny al Raval amb La subTerránea i l’obra Maldito Otoño, un cant a la celebració de l’existència i, alhora, un crit pel pas del temps. Teatre de qualitat, sens dubte.