Ricardo Cotanda va presentar el passat divendres la seua instal·lació The party’s over Continuant en el seu interès pels temes i recursos habituals de la seua producció, en aquesta mostra, produïda expressament per al CMC La Mercé de Borriana a propòsit del pròxim dia 28 de juny, dia de l’Orgull Gai, l’artista valencià presenta un paisatge d’absències i silencis, un territori en el qual cercar i trobar-se, un espai per a la visibilitat i el record, un lloc on celebrar la diversitat.

Cotanda sempre ha sustentat el seu treball en el més proper, en el quotidià, en objectes i experiències reconeixibles per tots. L’artista pensa que els objectes arrepleguen i reflecteixen coses que tots compartim: funcionen com a espills en els quals reconèixer-nos. En les seues peces res està dit clarament, tot parla en veu baixa, tot es murmura; aquestes intenten mantenir un estat d’indefinició i d’indeterminació, un estat d’incertesa. Les coses no és que no siguen el que semblen, el que interessa a l’artista és açò: l’ambigüitat de l’evident; les coses són el que semblen al mateix temps que semblen el que no són. Els objectes pel seu caràcter de coses reals ajuden a crear aqueix estranyament, aqueixa estranya presència. Podríem parlar d’absències per a referir-nos al seu treball; des de sempre Ricardo Cotanda ha estat parlant d’absències, de buits, d’ombres, en definitiva, de desitjos. Què és si no el desig més que un entre, un mentre, una absència?

El seu treball parteix d’experiències vitals personals. Aquestes experiències són tant íntimes com a socials o culturals, i qualsevol d’elles deixa, d’alguna manera, petjada en les obres. Depèn d’ell, i del que li interesse en cada cas, que aqueixa presència siga més o menys clara o evident, fosca o confusa. Una vegada més, en aquesta mostra, l’artista es troba còmode en el límit, en el tall, en aqueixa porta entreoberta entre el públic i el privat.

TRAJECTÒRIA

Des de finals dels vuitanta, Cotanda ha mostrar el seu treball en nombroses exposicions individuals i col·lectives, tant en galeries privades com en espais públics com La Caixa, La Gallera, La Panera, la Sala Parpalló, El Roser, Koldo Mitxelena i l’IVAM. A nivell internacional el seu treball s’ha exposat en ciutats com Venècia, Brussel·les, Basilea, Reims, París, Marugame, Lisboa, Copenhague, Berlín i Nova York.