L’any 2013, l’escriptora de thrillers forenses Patricia Cornwell va portar als jutjats els administradors de la seva fortuna: va aconseguir que es reconegués la seva mala gestió i va ser rescabalada amb la quantitat de 20 milions d’euros, però el procés va derivar en una incòmoda exposició pública del seu costós estil de vida. Potser això pot tenir alguna relació amb el fet que a la seva última novel·la protagonitzada per la forense Kay Scarpetta publicada a Espanya, ‘Polvo’ (Ediciones B), el que sembla ser un cas aïllat de violència sexual, o potser un nou atac d’un assassí en sèrie, pot amagar una trama de corrupció d’alta volada. Tot i que aquesta és precisament l’única pregunta que l’escriptora ha declinat del qüestionari que ha respost per a aquest diari, així que ens quedarem amb el dubte.
No és la primera vegada que la vida privada de Cornwell acaba exposada als tribunals: ja va passar als anys 90, quan va establir relació amb una agent de l’FBI amb un marit, també policia federal, que va intentar assassinar-la a trets en una església després de conèixer la relació que mantenia amb l’escriptora. Després d’una sortida de l’armari tan traumàtica, la novel·lista ha anat incorporant de mica en mica personatges homosexuals als seus llibres, com ara la neboda de la protagonista. ¿Potser si comencés avui la sèrie de Scarpetta tindria una altra orientació sexual? ¿O potser encara hi és a temps? “No sé si faria que Scarpetta fos gai si la sèrie comencés avui. El que tampoc sé és el que fa Scarpetta entre bastidors ja que no em convida a passar a la seva habitació. Potser és una cosa que hauria de passar en un futur... Vés a saber”, respon Cornwell.
LES ARMES
A la seva vida real, Cornwell és col·leccionista d’armes i practica el tir amb passió. A Polvo, Scarpetta està commocionada despres d’actuar com a forense arran d’un salvatge tiroteig en una escola infantil. ¿Fets com aquest, en el món real, no l’obliguen a replantejar-se la seva postura sobre la tinença d’armes? Sembla que només a mitges: “Els Estats Units necessiten una nova legislació d’armes responsable, que respecti el dret dels que decideixen tenir armes però també el del públic en general. Espero que puguem arribar a un equilibri en aquest país que respecti els dos costats. Jo vaig créixer amb armes a la meva família i estic acostumada a l’autoprotecció. No hi ha problema en això quan algú està qualificat, però també és ridícul pressuposar que qualsevol pot tenir accés a una pistola semiautomàtica i manejar-la”.
LA FONT DE TOTS ELS ‘CSI’
Cornwell va ser la creadora de tot un gènere, el thriller forense. Molts més han seguit després el seu rumb, el de fer protagonistes no solament policies, detectius privats i delinqüents, sinó també els fins aleshores grisos forenses. ¿Què sent al veure que la seva fórmula ha tingut tants seguidors o imitadors? “Coses molt diferents i enfrontades”, respon. “Per una banda, és un orgull perquè sento que he obert la porta perquè la ciència forense entri a les cases de tot el món. A vegades també m’he sentit decebuda amb mi mateixa per no haver sigut jo qui creés alguna d’aquestes sèries. Per últim, també hi ha ocasions en les quals, a causa de les sèries o dels llibres, les persones es pensen que en saben més del que realment saben sobre una àrea que és extremadament complicada; i això pot arribar a perjudicar el desenvolupament dels casos als tribunals. No puc evitar sentir-me’n responsable en certa mesura”.
En la ficció televisiva, el treball a la sala de dissecció sembla sovint més asèptic del que realment és. A Bones hi ha molts cossos descompostos... però els actors treballen damunt seu sense mascaretes. A les novel·les de Scarpetta, no obstant, Cornwell no estalvia la faceta repulsiva d’aquests procediments. “La televisió planteja qualsevol cosa des del punt de vista de l’entreteniment, i quan t’enfrontes de veritat a l’anàlisi forense d’un cadàver aquest en té ben poc d’entretingut; és extremadament desagradable i cada vegada que ho faig és difícil per a mi. Sempre intento tenir en compte que aquests cadàvers corresponen a persones que van ser estimades i a les quals algú ara trobarà a faltar”. H
