Totes les coses del món són traduïbles a llapis i paper, a dibuix. Això és el que pensa Joan Cardells i així ho demostra a través de l’exposició Pur Dibuix que podem visitar a la galeria castellonenca Cànem, una mostra «infectada» per la cel·lulosa en totes les seues variants.

Les obres exposades no tenen un títol que les lligui o que predisposi la mirada de l’espectador. No obstant això, sí que hi ha una numeració referencial, una mena de guia només per a l’artista, qui és més que probable que únicament vulgui fugir d’aquesta realitat material i funcional que ens circumda, perseguint, com molts altres creadors, arribar a una abstracció que li ofereixi l’anhelada llibertat.

ARTISTA DE PRESTIGI // Potser molts no coneguin l’obra de Joan Cardells, per més que els seus treballs es troben en les col·leccions de centres tan rellevants com l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) o el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS). Això es deu, en gran mesura, al fet que mai li ha interessat el soroll mediàtic artístic. Dit d’una altra manera, prefereix una mica de silenci per enriquir-se de coneixement i, així, aconseguir una mirada única.

Quan li pregunten sobre la seua sèrie de dibuixos, per què abastar un tema en un únic dibuix, Cardells respon: «el que faig és distribuir la càrrega emocional i apostar per l’obsessió pel tema, tantes vegades com sigui necessari». Els subjectes dels seus dibuixos, diu, no són innocents: «Tots són vells coneguts, són a la memòria. Però res de nostàlgia, res de símbols», explica, i insisteix, «m’interessa més la memòria del que s’ha reproduït (com presència activa) que la mateixa visió de la cosa real». Per aquest motiu alguns considerin a l’artista valencià un estudiós de la quotidianitat, o millor dit, un estudiós d’objectes carregats d’història i de vida.

Tal com podem llegir en el text introductori de la present exposició a la històrica sala d’art del carrer Antonio Maura, «Cardells es transforma en el taxidermista que disseca objectes de la seua pròpia memòria, fragments de les seues vivències; una il·lusió de formes que prenen vida. Objectes humanitzats. Són com aparicions sobtades. Una il·luminació (la funció de l’art). Com llum de l’alba. Carícies».

Les peces exposades reflecteixen una naturalesa orgànica i també inorgànica. «Cardells geometritza la primera i humanitza la segona», asseguren, i afegeixen que, «d’aquesta manera apreciem la seua corporeïtat, la sensualitat de la visió, l’olor, el tacte... creant un diàleg entre l’orgànic i la indústria».

Fins al 14 gener 2017 romandrà oberta al públic aquesta mostra de dibuixos geomètrics, voluminosos, tridimensionals, en què hi ha una riquesa del negre, l’abundància del gris i on la llum és protagonista, així com tot el relacionat amb l’espai. Són dibuixos d’estructures complexes que guarden en el seu haver certes sorpreses, atmosferes úniques que aconsegueix captar amb un llapis plom i el paper.