Tres amics, un assassinat, un conflicte moral. El dramaturg Éric Assous proposa en ‘Nuestras mujeres’ un joc vertiginós en el qual es pregunta alguna cosa tan anodí, a priori, com a quin significa ser home avui dia. Per a això ofereix una obra en la qual es plantegen temes universals com el valor de l’amistat, el compromís davant el deure, la idea de justícia... Encara que, el veritable focus d’atenció és l’eterna lluita entre el que considerem que és correcte i l’incorrecte.

Tres amics se citen per gaudir de la seua partida de cartes habitual, però un d’ells es retarda, la qual cosa preocupa als altres dos. Quan el ressagat finalment arriba a la trobada i confessa que el retard es deu al recent assassinat de la seua dona, tot canvia. Davant el crim i la confessió del mateix comencen a sorgir tot tipus de dubtes. Què fer? Cal delatar a l’autor de l’homicidi? És millor callar? Per què el nostre amic ha comès tal vil acció? Assous teixeix una sèrie d’escenes potents impregnades per un conjunt de problemes ètics.

VERSIÓ ESPANYOLA

En la seua versió espanyola, protagonitzada per Gabino Diego, Antonio Garrido i Antonio Hortelano, els conflictes que planteja el dramaturg francès són els mateixos però incidint en l’aspecte més espurnejant i juganer de l’obra teatral. Així, sota la direcció de Gabriel Olivares, l’espectador contempla a tres homes de gran energia i vitalitat, tres personatges que protagonitzen diàlegs picats, contundents, que, com assegura la crítica especialitza, en ocasions remeten a David Mamet i una estructura “de ferro” a la manera de Yasmina Reza. En ‘Nuestras mujeres’, que es representarà el proper 27 de febrer en l’Auditori Municipal de Vila-real, es subverteix les més íntimes conviccions i creences, es desemmascara la falsa imatge que alberguem sobre cadascun de nosaltres, sobre la nostra realitat, i tot això amb un somriure: aquí la reflexió profunda es presenta de manera lleu, subtil, gairebé irònica, en la més pura tradició del vodevil francès. Enfront del pragmatisme, la mentida i la manipulació, la reacció dels personatges es mou des del cinisme. Una obra amb molt de suc. H