Valentina Terehskova, la primera dona cosmonauta

Es tracta de Valentina Tereshkova, la segona filla de tres nens, el pare de la qual era conductor de tractors i la seua mare treballadora en una planta tèxtil. A priori, el seu futur havia de ser modest, però Tereshvoka ja va demostrar de petita que no era com els altres. Va entrar a l’escola quan comptava amb 8 anys i la va abandonar per començar a treballar als 16, tot i que va prosseguir amb la seua educació a través de diferents cursos per correspondència.

Diuen que Valentina va començar a interessar-se en els salts en paracaigudes a una edat primerenca. Aquest interès es va convertir a poc a poc en una major ambició que, amb el temps, i la seua experiència, li va permetre ser seleccionada al programa de cosmonautes del govern soviètic. Veure per creure, ja que en el moment en què va ser seleccionada per a això, Tereshkova, seguint els passos de la seua mare, treballava en una fàbrica tèxtil —si bé es va convertir en secretària del Komsomol (Unió de Joves Comunitas) quan comptava amb 24 anys—. Però la història, com sabem, és capritxosa, sorprenent, i ofereix la possibilitat que sigui la pròpia realitat la que superi la ficció.

Així, sota el govern de Nikita Khrushchev, que va ser dirigent de la Unió Soviètica durant una part de la Guerra Freda, van ser seleccionades quatre dones per ser entrenades en un programa especial de dones en l’espai. Sabem que en aquella època tenia lloc la coneguda com «Carrera espacial», una competència entre els Estats Units i la Unió Soviètica que va durar aproximadament des de 1957 a 1975. Aquesta «carrera» va suposar l’esforç paral·lel entre ambdós països de explorar l’espai exterior amb satèl·lits artificials, d’enviar humans a l’espai i de posar a un ésser humà a la Lluna. I en tot aquell frenesí, de les quatre seleccionades per al programa rus, només Valentina Tereshkova va completar una missió espacial.

LA MISSIÓ

A l’hora d’emprendre el programa espacial, Tereshkova va haver de «disfressar» la veritat perquè la seua mare no es preocupés per ella. Valentina li va comunicar que, en realitat, anava a un campionat de paracaigudisme. Res més lluny, sens dubte. Després de la seua intensiva formació, Tereshkova va ser llançada a bord de la Vostok 6 el 16 de juny de 1963, convertint-se així en la primera dona a volar en l’espai.

Chaika, la traducció al rus de gavina, va ser l’àlies que va tenir en la missió que la va portar a orbitar la Terra 48 vegades en un total de 71 horesChaika, més temps del previst per culpa d’un error en la trajectòria de la seua nau. Podria prendre’s a broma aquest desviament en conèixer l’anècdota de quan Tereshkova va aterrar prop d’un poble kazakh. Fins allà va anar la seua mare, qui a l’ajudar-la a llevar-se el vestit d’astronauta li va preguntar a la seua filla si havia vist a Déu, al que ella va contestar que no, que la seua nau, segons sembla, havia seguit una altra ruta i potser per això no l’hi va creuar.

Després de completar la seua missió, Tereshkova va ser honorificada amb el títol d’Heroïna de la Unió Soviètica. Mai va tornar a volar, però va esdevenir una portaveu de la Unió Soviètica. Així mateix, mentre complia el seu paper de portaveu del seu govern va ser condecorada amb la Medalla de la Pau atorgada per les Nacions Unides. Valent, audaç, Tereshkova va dir una vegada: «A la Terra, els homes i les dones corren els mateixos riscos. Per què no fer el mateix a l’espai?». Ella ho va fer, i va obrir un camí a moltes altres dones, convertint-se en un mite del que podrem conèixer més el pròxim 7 de juliol —a les 18.00 hores— gràcies a les activitats que el Planetari de Castelló han organitzat durant l’estiu, entre les que destaca un contacontes científic que s’endinsarà en la vida i aventures de Valentina Tereshkova, alhora que aprendrem sobre astronomia i cosmonàutica de forma amena i divertida.