Vane Julian: «El llenguatge gràfic és universal»

—Porte tota la meua vida dedicant-me a l’art. Els meus estudis des de molt primerenc ja van estar enfocats cap a una educació artística. Supose que és una cosa natural, et vas acostant al que t’agrada, i repeteixes fins a l’infinit allò que et fa feliç. Sona a tòpic, però ja dibuixava des de molt petita. En el col·legi passava més temps fent les portades dels treballs, que els treballs en si. Al final vaig entendre que la il·lustració no és només fer dibuixos bonics, sinó que és una forma de comunicació. Supose que el llenguatge gràfic es va anar convertint en la millor manera per a expressar-me. No recorde un moment concret a descobrir-lo; és més aviat una evolució i un desenvolupament constant, on vas creant el teu propi imaginari gràfic que t’ajuda a crear el teu propi llenguatge. És com una espècie de diccionari d’imatges. Em va costar entendre que dibuixar podia ser un treball, com tu dius, dedicar-se a la il·lustració, o a l’art en general, mai ha estat fàcil.

—En una entrevista recent, l’escriptor xinés Yan Lianke deia que «tot escriptor roba de la vida». Aquest «robatori» ve a significar el que comunament coneixem també per influències, inspiracions. Quins diries que han estat les teues majors influències?

—M’agrada molt viatjar, m’atrau conéixer altres formes de vida, i intente fer-ho tant com puc. Necessite estar sempre en moviment, crec que és la clau, i suposo que això és robar de la vida per a mi. També m’influeixen les coses senzilles del dia a dia, coses peculiars que puc veure al carrer o en la verduleria, coses com la manera de xarrupar una palleta quan algú beu un refresc, per exemple. Soc molt observadora i això m’ajuda moltíssim.

El teatre i la música, absorbir de la cultura en general és essencial, em serveix per a aprendre a transmetre i contar el que necessite a través de la imatge. L’art gràfic també forma part de la cultura, i d’aquí la necessitat que es complementen. Tinc moltes influències artístiques, però no sabria concretar cap. Avui dia, amb el bombardeig d’imatges a les quals estem sotmesos, absorbisc de tot arreu. També em fixe en el treball d’altres il·lustradors. Crear una xarxa de suport entre alguns amics de professió m’inspira i em motiva també. A més de la il·lustració, també impartisc tallers d’art, i moltes vegades trac inspiració a partir dels dibuixos que puguen sorgir en els tallers dels xiquets i xiquetes.

—La teua carrera s’ha forjat a l’estranger. Podries explicar-nos breument aquest viatge personal i professional? Què t’han aportat aquestes vivències?

—He viscut en diversos països, però sí que és veritat que Manchester ha estat on he desenvolupat la major part de la meua carrera professional, on he viscut gairebé 10 anys. Viure fora del teu país sempre és un repte a e personal i professional, t’ajuda a créixer i descobrir que saps fer coses que pensaves que no sabies fer.

Viure fora del meu país m’ha donat oportunitats professionals que difícilment podria haver trobat aquí, i això m’ha servit per a guanyar confiança en el meu treball i en les meues possibilitats. Conéixer altres cultures és vital, perquè descobrisc una vegada més que hi ha mil formes diferents de fer les coses, que no hi ha un model a seguir i que és essencial reinventar-se sovint. Ser capaç de manejar el llenguatge gràfic i tindre la capacitat de comunicar-me d’aquesta manera en qualsevol part del món, m’ha ajudat moltes vegades a resoldre algun problemeta vivint en un altre país d’una llengua diferent de la meua. Al cap i a la fi el llenguatge gràfic és universal.

—La faceta educativa és, també, molt important per a tu, aquest costat divulgatiu de l’art i la seua incidència sobre les persones. Que important és per a tu aquesta idea de l’art com a compromís social?

—L’art (de la forma que siga) connecta amb la sensibilitat de les persones d’una manera única, i crec que la sensibilitat és essencial per a poder empatitzar amb els altres. D’altra banda, desenvolupar la creativitat és bàsic per a poder trobar solucions als problemes del dia a dia que et puguen sorgir, i això, per a mi, és una part essencial en l’educació.

L’art sempre ha anat lligat a moviments socials, no és una peça clau i fonamental per a guanyar una revolució, però sí que és una eina útil que unifica una protesta, i és imprescindible crear comunitat per a defensar una causa.

—En breu participaràs en l’exposició que s’emmarca dins del festival Baba Kamo. Què ens pots explicar sobre les peces que s’exhibiran en la mostra del Centre del Carmen de València a partir de l’11 de desembre? I què suposa per a tu participar en aquesta mena d’iniciatives?

—És un plaer poder participar en projectes així. Compartir espai amb altres il·lustradors amb tant de nivell és tot un luxe! Aquestes iniciatives són importants per a donar visibilitat a la professió de la il·lustració, que va ressorgint a poc a poc, però encara queda molt per a ser considerada com a tal. En comparació a altres països, la il·lustració aquí està poc valorada i en la majoria de casos es tendeix a precaritzar. Les meues peces exposades en el Carmen són il·lustracions infantils que formen part d’un projecte educatiu, de composicions arriscades i colors potents. Encara que la millor manera d’explicar-vos la meua obra és que visiteu l’exposició.

—M’interessa saber com treballa Vane Julian, el seu procés creatiu.

—La veritat que varia una mica depenent del projecte. Tracte cadascun de manera concreta i individual. Intente acostar-me d’una forma conceptual o gràfica, però en general abans de començar a il·lustrar necessite investigar sobre el tema que tractaré per a poder comunicar amb major claredat, sobretot si es tracta d’il·lustració de premsa. Dedique temps a esbossar, provar diferents opcions i composicions, buscar una idea mentre mire diferents fonts d’inspiració, i després passe a l’elecció cromàtica, que en realitat em porta algun temps. I sempre treballe escoltant música.

—En quins projectes camines immersa ara mateix?

Tinc diferents entre mans, encara que pel tema del covid es van ajornant i és tot una mica incert i confús. Continue mantenint connexió amb Anglaterra amb un projecte mural que realitzaré en 2021, un altre projecte d’educació amb el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, així com altres projectes d’il·lustració a Castelló. També intente sempre traure temps per a projectes personals, crec que és important mantindre aquest costat actiu.