Filla de mormons, als 16 anys Jesca Hoop va rebutjar finalment la doctrina de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies i es va fer a la carretera —«Ara em sento lliure d’això: tinc fe en la gent», va arribar a dir—, moment en què va començar a escriure les seues pròpies cançons després de passar tota la seua infància cantant himnes mormons. Aquest viatge iniciàtic, allunyat de l’educació de l’església restaurada per Joseph Smith, la va portar amb només vint anys a conèixer a aquest músic inigualable de veu trencada i una mica esbojarrat anomenat Tom Waits.

Va ser el cantant de Pomona, Califòrnia, famós per les seues cançons de to aspre, el primer en oferir-li un treball com a mainadera dels seus fills, per després guiar-la d’alguna manera en els seus primers passos per una carrera musical que va començar a cridar l’atenció al principi dels anys 2000. Àlbums com Hunting My Dress i The House That Jack Built van suposar un avanç en la seva trajectòria, encara que la seua consolidació en l’escena musical alternativa nord-americana no acabava d’enlairar del tot fins a la publicació de Love Letter For Fire, una col·laboració amb Sam Beam d’Iron And Wine. A més d’arribar a un nou públic —i, en el procés, trobar un nou segell que la representara— aquest disc va servir per trobar formes de ressaltar la peculiar veu de Hoop i, en definitiva, aquest do que posseeix per sumir l’oient en una atmosfera única, pròpia d’aquesta música experimental amb influències folk, rock i electròniques que ha desenvolupat amb el pas dels anys.

ESTIL ÚNIC

El mateix Tom Waits va definir l’estil d’Hoop com «una moneda de quatre costats, és una ànima vella, com una perla negra, una bona bruixa o una lluna vermella, és com nedar en un llac a la nit». No és estrany, per tant, que després de Love Letter For Fire, el seu últim treball, Memories Are Now, una col·lecció de nou cançons, mostri l’envejable capacitat d’Hoop de sorprendre’ns.

La guitarrista i compositora californiana ha reconegut que cada vegada que comença a crear un nou àlbum pateix una mena de crisi d’identitat. «Quan començo sempre em pregunto, què és aquesta música? On encaixa?», assenyala. D’aquí, probablement, la seua tendència a saltar d’un estil a un altre, d’aquí el seu verstailidad. Folk, jazz, blues, pop, experimental... «M’impressiona el poder de la música, la seua capacitat de transformació. Cada dia em commou. Si vull canviar el meu estat d’ànim, música», comenta l’artista.

A CASTELLÓ

«Després dels seus inicis amb Tom Waits com a mentor, i les col·laboracions d’artistes de la talla de Guy Garvey (Elbow) o Shearwater, Hoop aconsegueix brillar amb llum pròpia sent sens dubte una de les veus femenines més atractives de l’actualitat», expliquen des del SONS Castelló.

Precisament, Jesca Hoop protagonitzarà aquest dilluns, 12 de juny, el concert de cloenda d’aquesta temporada, i ho farà al Centre Municipal de Cultura de la capital de la Plana. Amb una instrumentació austera, «només usant els matisos necessaris, la compositora va donant cos a unes cançons en què el present venç al passat, en què senzillesa no vol dir simplicitat», adverteixen els organitzadors del Cicle de Músiques Independents, aquest refugi musical que mai deixa de sorprendre’ns amb les seues propostes.

El cantant, compositor, guitarrista i productor Blake Mills —encarregat de produir Fiona Apple o Alabama Shakes— ha estat el responsable de la producció d’aquest nou treball d’Hoop que ara presenta al nostre país durant aquest mes de juny, i no cal dir que poder comptar amb la seua presència a Castelló és un veritable luxe, una cosa gairebé inexplicable i pel que hem d’estar agraïts. I és que no sempre es té l’oportunitat d’escoltar en directe a una artista la veu de la qual ens condueix cap a un estat paridisíac. Tal com remarquen des del SONS, «com sempre menys és més quan hi ha cançons que se sostenen, i el cos es converteix en esquelet al qual la veu de Jesca Hoop s’agafa per estremir-nos».

Extraordinària temporada primaveral la del SONS Castelló 2017 amb autors de la talla de Françoiz Breut, John Smith, Lawrence Arabia i ara Jesca Hoop. Així, si.