En el seu celebrat i escarit, però precís, assaig Breve historia del mito (Siruela), Karen Armstrong ofereix res més iniciar la seua tesi una d’aquestes màximes autèntiques dient-nos que «els humans sempre hem estat creadors de mites». Molts d’aquests mites, com sabem, procedeixen de nombrosos relats i textos de la cultura hel·lènica, els protagonistes de la qual eren aquests herois o semidéus que es definien per la seua excel·lència humana i la seua audàcia.

Si hi ha un autor que podríem considerar com el pare de l’èpica grega, i per tant de la literatura èpica universal, aquest seria Homer. Ningú dubte que els grans poemes homèrics, com la Ilíada i l’Odissea, són les fites fonamentals d’aquesta tradició que continua vigent i que ens continua fascinant.

El llarg i complicat viatge de retorn, de Troia a Ítaca, protagonitzat per Odisseu —també anomenat Ulisses— és una de les epopeies més fascinants que mai hagi existit. Com bé afirma Carlos García Gual és la seua obra La deriva de los héroes en la literatura griega (Siruela), aquest icònic i mític personatge va suposar, per la seua hàbil astúcia i la seua paciència, un nou tipus d’heroi. Dit d’una altra manera, la seua versàtil intel·ligència, que l’ajuda a escapar dels monstres i les magues, a més de la seua habilitat com a orador i narrador, van convertir a Ulisses en el paradigma d’un nou tipus d’heroi del qual continuem aprenent encara avui. «Odisseu és, sens dubte, el més modern dels herois èpics. És, per descomptat, un heroi, les armes del qual, no són ja les del guerrer antic», explica García Gual, i potser per això, el seu viatge, la seua aventura, és una de les més representades i admirades.

Així mateix, hem de subratllar la seua «modernitat», ja que la secció de les aventures marines, que és la més coneguda i fabulosa del seu viatge, està narrada pel mateix Odisseu, un tret que influirà en nombrosos relats posteriors i que ha servit perquè una companyia com a Teatro Gorakada hagi plantejat una producció com El viaje de Ulises.

Per a tota la família

Que la didàctica és fonamental sembla una obvietat, però no està de més recordar-ho. Les administracions, així com les diverses entitats i centres culturals, han de fomentar programes que ajudin a la divulgació i formació, tant emocional com estètica i intel·lectual, dels més petits. En aquest sentit, des de l’arribada d’Alfonso Ribes al capdavant de la delegació territorial de l’Institut Valencià de Cultura a Castelló s’ha potenciat aquesta labor didàctica amb una programació familiar específica i de qualitat, com ho demostra la peça de Gorakada que el 24 de gener —a les 18.00 hores— es representarà en el Teatre Principal de Castelló.

Des de la companyia basca destaquen que «la història d’Ulisses és la història del viatge com a metàfora de la vida, de la lluita contra les dificultats i la manera de resoldre-les». Així, el públic assisteix a un «un viatge ple de peripècies úniques i de jocs compartits on cada acte, cada escena, és un univers en sí mateix».

Guardonada amb el Premi FETEN al Millor Espectacle 2019, i nominada també com una de les millors obres de teatre familiar en els premis Max, El viaje de Ulises de Teatro Gorakada és una peça que conjuga la història i la diversió d’una manera sorprenent sota la direcció de José Carlos García. Una obra sorgida de la creació col·lectiva sobre un text de Julio Salvatierra basat al seu torn en el relat d’Homer.

Llarga vida a l’heroi grec. Llarga vida al teatre de qualitat per a tots els públics.