Un record de joventut d’una mare cap al seu fill. Aquesta va ser, en primera instància, la sement de La geometría del trigo, d’Alberto Conejero, qui amb el pas dels anys va transformar aquest record a través de la imaginació. Tal va ser aquesta transformació que, confessa, «es va convertir en un record propi, tan real com el contrari».

El dramaturg de Jaén, mereixedor en 2016 del Premi Max en la categoria de millor creació original per la seua obra La piedra oscura, ofereix en aquesta ocasió a l’espectador un viatge «de nord a sud, de sud a nord, d’ara a llavors, i de llavors a ara», com ell mateix assegura. La geometría del trigo és un intent de començar de nou, «i de continuar junts», afegeix, per a assenyalar que «el vincle mai desapareix; sempre som a temps de cuidar-lo». De quin vincle parla? A què es refereix exactament?

Aquesta obra, de caràcter autobiogràfic, pretén il·lustrar, d’una banda, la riquesa identitària d’un país com Espanya, i per un altre, la unió familiar. Per a això, posa l’accent en la manca o inexistència d’una educació emocional i dels silencis que poblen la nostra història col·lectiva. «Com a país, no hem consensuat un mínim del relat, i part del que ens ocorre ara també ha de veure amb la necessitat d’asseure’ns a conversar, perquè sembla que es parla molt però ningú s’asseu a parlar», manifesta el dramaturg.

A través de la història d’una jove parella, Joan i Laia, del seu viatge des de Barcelona a un poble andalús amb motiu d’un enterrament, Conejero aconsegueix plasmar tota una col·lecció de traumes que, explica, «tenen a veure amb l’orfandat, amb el desamor i amb estimar en l’actualitat».

Diumenge que ve, 27 d’octubre, a partir de les 18.00 hores, els actors Consuelo Trujillo, José Troncoso, Eva Rufo, Juan Vinuesa, Zaira Montes i José Bustos es pujaran a l’escenari del Teatre Principal de Castelló per a representar aquesta peça sobre la identitat, l’amor i la família.