Jorge Julve vol cavil·lar i incidir en la privacitat, en la intimitat de cadascú que hui en dia s’ha vist compromesa, i ho fa a través de l’exposició Transitori que presenta ara a la galeria Cànem i que suposa la primera exhibició de la temporada a la sala.

El ritme de l’actualitat i les xarxes socials ens obliguen indirectament a mostrar i abocar imatges personals quasi sense adonar-nos de la exhibició que inconscientment estem fent de la nostra vida. Moments exposats obertament al públic que no deixa d’observar-los com si es tractés d’un «voyeur». D’aquesta manera, l’artista arreplega i acumula imatges, generant un arxiu propi d’instantànies alienes al pintor. Julve recrea aquestes imatges, que semblen fotografies, triades a l’atzar que oculten més que mostren. Espais únics i privats, tancats, hermètics, que deixen volar la nostra imaginació i augmenten la nostra curiositat per descobrir que hi ha darrere, allò que ens amaga el pintor.

SENSACIONS FICTÍCIES // Es podria dir que Julve juga, d’alguna manera, amb l’espectador creant sensacions fictícies. L’artista representa marcs, persianes i tot tipus d’impediments, barreres visuals que no permeten veure que hi ha i que al mateix temps preserven la intimitat d’una situació o acció. És a dir, en aquesta sèrie no hi ha espai públic, només es plasma allò reservat com a màxim referent de la privacitat i confiança.

La pregunta per a l’espectador, com bé assenyala el text de presentació de la mostra, hauria de ser: «Per què s’aboquen les imatges íntimes a allò públic?; doncs pensem que les imatges les originen persones i fan referència a objectes, accions i espais…» Així doncs, l’objectiu que persegueix l’autor és comprometent-se, reflexionant sobre la nova actualitat virtual que avui en dia ens envolta, i mitjançant la imatge pictòrica, en el seu cas.

UN JOC // Parlar del joc de mostrar i ocultar o de representació o post-presentació no seria desgavellat perquè amb el dibuix i la pintura descontextualitza les imatges. El seu compromís amb la societat com a pintor és fer visible el problema que la nostra societat té amb l’exposició desmesurada —fotografies, informació, espais...— que compartim a través les xarxes socials.

Julve treballa en el buit que existeix entre l’opacitat i la transparència. En paraules del propi autor: «Entre l’opacitat i la transparència, de manera enigmàtica, m’apropo a les sensacions. [...] La pintura està viva, la sento tal com l’aplico, capa de pintura damunt capa de pintura, entonant amb el color, construint amb les formes i la materialitat de la pintura… al remat hi arribo al punt de la fortitud desitjada».

Capes i veladures de pintura superposades que ens dóna per a que siguem nosaltres, com si fóra un palimpsest, els qui puguem descobrir —metafòricament parlant—, la intimitat present que es troba amagada en cadascun dels nostres pensaments, gests, mirades… que ens esperem darrere del teló que ha creat i que només desvetllarem amb el temps i l’experiència que s’obté al contemplar la pintura.

L’obra ací present, que romandrà exposada a les parets de la galeria Cànem fins al proper 12 de novembre, ens fa relacionar directament amb sentiments trobats i pensaments que ens venen al cap quan intentem desxifrar que s’oculta al darrere. Per al jove artista d’Alcalà de Xivert, és un procés, una transfiguració.

Jorge Julve crea imatges per a alliberar unes altres, al mateix temps que les cuida i preserva d’estranys. Prenent les paraules de la presentació de l’exposició: «Jorge Julve fa bona la dita d’Hannah Arendt, quan afirma que el concepte de propietat té la seua arrel en la persona mateixa, en la possessió d’un cos i el domini del seu energia i que la nostra única propietat fiable és la nostra habilitat». «Com a espectadors (la tercera variable de l’equació necessària per completar l’obra) —continua el text de la mostra— entenem com pot arribar a ser de ric i variat el món ocult en les condicions de la intimitat».