El 18 d’octubre de 1961, a Nova Orleans, Louisiana, Ellis i Dolores Marsalis van tenir al segon dels seus sis fills, al qual van batejar amb el nom de Wynton Learson Marsalis. Caldria esperar d’ell que es convertís en músic, seguint els passos del seu pare, com va fer el seu germà major Brandford i com farien, també, els seus germans més petits Delfeayo i Jason. El que no se sabia, perquè aquestes coses mai se saben, és que Wynton es convertiria en una icona del jazz mundial.

Criat en el mateix bressol del jazz, i educat pel qual molts consideren és un dels més importants pianistes de jazz modern de Nova Orleans, com és el seu pare Ellis Marsalis —la importància del qual en la història del jazz es deu, sobretot, al seu enorme prestigi com a educador, sent mestre de músics del calibre de Terence Blanchard, Donald Harrison, Harry Connick, Jr. o Nicholas Payton, entre altres—, Wynton Marsalis és, en realitat, un jazzista atípic, com ho demostra la seua passió per la música de Bach, Beethoven i Mozart —pocs intèrprets de jazz conec, a excepció d’aquest geni anomenat Keith Jarrett, que hagin gravat peces de Haydn, Hummel o fins i tot Leopold Mozart—.

Nombrosos premis Grammy, la Medalla Nacional d’Humanitats atorgada pel president Barak Obama en 2015 en reconeixement al seu treball en l’aprofundiment de la comprensió de les humanitats i per ampliar el compromís dels ciutadans estatunidencs amb la història, la literatura, els idiomes i la filosofia, així com el fet de convertir-se en el primer músic de jazz a guanyar en 1997 el Premi Pulitzer de Música pel seu èpic oratori Blood On The Fields —un guardó que durant les cinc dècades anteriors es va negar a reconèixer als músics de jazz i la seua música d’improvisació, reservant aquesta distinció per als compositors clàssics i que després d’honrar a Marsalis va fer el propi, encara que de manera pòstuma, a il·lustres com Duke Ellington, George Gershwin, Thelonious Monk i John Coltrane—, fan del músic i compositor de Nova Orleans tota una icona de la cultura contemporània americana i també mundial, com ho demostra el fet d’haver estat condecorat amb la insígnia de Cavaller de la Legió d’Honor del govern francès.

A Castelló

Amb tot, el que volem remarcar és que comptar amb una figura com la de Wynton Marsalis a Castelló és un veritable esdeveniment, un fet del que enorgullir-se. I la seua presència és possible gràcies a un aspecte que sembla determinant, com és la comunicació i cooperació entre dues institucions: l’Institut Valencià de Cultura (IVC) i l’Ajuntament de Castelló. No és la primera vegada que totes dues entitats col·laboren entre si, però és probable que mai abans haguessin decidit sumar les seues forces per a programar de forma conjunta un concert com el que oferirà a la sala simfònica de l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló aquest pròxim dissabte, 29 de febrer, a les 20.00 hores, Wynton Marsalis al costat de l’orquestra fundada en 1988 i dirigida pel propi trompetista nord-americà des de 1991, The Jazz at the Lincoln Center Orchestra.

JLCO són les sigles d’aquesta formació que porta més de tres dècades dedicada en cos i ànima a revisar i reactualizar el llegat del jazz. Considerats a vegades una entitat conservadora —res més lluny, la veritat—, Marsalis i la seua orquestra fa temps que proposen ambiciosos programes que poden anar dels orígens del jazz amb Buddy Bolden i Nova Orleans com a epicentres, fins a Ornette Coleman —un dels pares del free jazz— i Chick Corea, el jazz cubà i Rubén Blades. Però retrocedim una mica en el temps, si els sembla, per a conèixer millor qui és Wynton Marsalis, com va iniciar el seu camí.

Un camí de llegenda

Ja hem comentat unes línies abans l’atmosfera musical que Marsalis va viure a casa. Als 14 anys ja va actuar al costat de diverses formacions de la seua ciutat natal i als 17 es convertiria en el músic més jove a ser admès en el Berkshire Music Center de Tanglewood i, malgrat la seua joventut, va ser guardonat amb el prestigiós Premi Harry Shapiro de l’escola. En l’any 1979, Wynton es va mudar a la ciutat de Nova York per a assistir a la prestigiosa Juilliard School i quan això va succeir, quan va començar a tocar a la ciutat dels gratacels, la seua vida va canviar, va començar a vibrar com mai hagués imaginat.

Que Wynton Marsalis desperta passions és un fet. Els executius de Columbia Records ho van saber quan li van signar el seu primer contracte d’enregistrament. La llegenda començava a forjar-se, però abans necessitava encara adquirir experiència, convertir-se en un líder. En el seu afany per aconseguir aquest objectiu, Marsalis va aprofitar l’oportunitat per a unir-se al mític (i gairebé mitològic) grup dels Jazz Messengers. El perquè no era un altre que estudiar amb el mestre de la bateria i director d’orquestra Art Blakey. Va ser de Blakey que Wynton va adquirir el seu concepte per a liderar una banda i aportar intensitat a totes i cadascuna de les actuacions en directe. Podria dir-se que Marsalis és Marsalis, en part, pel mestratge de Blakey, i per les vivències que li van acompanyar al costat d’il·lustres com Sarah Vaughan, Dizzy Gillespie, Sweets Edison, Clark Terry, John Lewis, Sonny Rollins, Ron Carter, Herbie Hancock, Tony Williams i moltes altres llegendes de l’escena del jazz mundial amb les quals va actuar aquests anys.

Tot aquest coneixement, tot aquest jazz, que és pura essència, és el que experimentarà el públic castellonenc, que ha sabut respondre a la crida d’una figura com la de Marsalis per a esgotar les entrades gairebé en temps rècord. Així, es tornarà a veure un Auditori ple, curull d’energia, extraordinari en la seua magnificència, que és, al seu torn, la magnificència d’un músic capaç d’elevar el jazz a una altra categoria, de convertir-se en un defensor de la cultura i els valors que aquesta ens aporta.

XXVIII Jazz a Castelló

La presència de Wynton Marsalis s’emmarca dins del XXVIII Festival Jazz a Castelló, cita que celebra les seues gairebé tres dècades de vida amb un cartell que molt probablement és dels millors que s’han viscut fins avui.

Efectivament, Marsalis és el gran protagonista del certamen, el gran atractiu, però existeixen altres noms que valen la pena escoltar-se en aquesta cita i que convertiran a la capital de la Plana del 27 de febrer a l’1 de març en un veritable club de jazz.

El Teatre del Raval, la Casa de la Cultura, l’avinguda Sant Pere del Grau, els carrers del centre de la ciutat i l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló seran els escenaris d’una programació que se centra, sobretot, en el jazz nacional, valencià i provincial, «amb una programació atractiva per a obrir aquesta música a un públic més ampli amb soul, big band, estàndards clàssics i funk», com va explicar en el seu moment la regidora de Cultura del consistori, Verònica Ruiz.

El cicle arrencarà dijous que ve, dia 27, en el Raval amb l’energia del soul i gospel de Rebeca Rods & Black Ligth Gospel Choir, on presentarà l’espectacle en record a l’artista Aretha Franklin que es va estrenar fa un any en el Teatre Nou Alcalá de Madrid.

El divendres 28, en el mateix escenari, actuarà la Clasijazz Big band dirigida pel músic valencià Ramon Cardó i formada per 19 músics del més alt nivell, que presentaran un projecte espectacular. Aquest dia, les actuacions també es traslladaran a la Casa de la Cultura, on el guitarrista Leo Tejedor, al capdavant del seu trio, oferirà un programa amb reminiscències del gran Django Reinhardt, convertint la capella del centre en el Caveau de la Huchette de París de meitat del segle XX.

Els carrers de la ciutat també ballaran al ritme elèctric del Gata Brass Band, una banda de funk i groove que beu de la música negra barrejada amb el hip hop i el beat box i que el 29 de febrer discorrerà a l’estil de les marching bands de Nova Orleans. Durant aquesta jornada, el festival es traslladarà a l’avinguda Sant Pere del Grau de Castelló amb l’actuació d’Héctor Tirado & The Flatmates, amb un grup que barreja el blues amb el jazz i el funk. I la Casa de la Cultura acollirà el diumenge, 1 de març, a Arantxa Domínguez i Ricardo Belda, dos insignes jazzistes valencians que presentaran, acompanyats d’un sextet de luxe, A las Puertas, un magnífic disc publicat a la fi de l’any 2018.

Jazz per a tots.