Xavier Ferrer Chust exhibeix a la Llotja del Cànem de Castelló el seu últim treball fotogràfic sobre la vida a un monestir ortodox, concretament el de Neamt a Romania.
L’exposició, titulada Monestir, pretén plasmar a grans trets la pervivència i la comunió de la contemporaneïtat i la tradició en un espai sagratMonestir —com el Jerusalem per l’església ortodoxa romanesa—. El fotògraf treballa sobre la convivència monacal ortodoxa, així com reflecteix la influència dels canvis històrics que han conformat el context social del país, des dels enfrontaments per la independència contra el control otomà, a la pressió de l’Imperi austrohongarès o la de la Rússia soviètica, fins a aconseguir l’estabilitat democràtica actual després donar-se per finalitzat el període comunista, tal com apunta l’historiador Jacinto Heredia Robres en l’escrit que acompanya l’obra.
UN VIATGE
El fotògraf va viatjar a Romania el 2013 per realitzar un estudi durant el transcurs de vint-i-set hores al monestir. Una convivència palesa en la trentena de fotografies en blanc i negre que mostren la vida diària dels monjos, tant en l’eucaristia com en les tasques quotidianes, pròpies del funcionament monàstic.
El muntatge de la mostra és intel·ligent i precís, i ajuda l’espectador a submergir-se en el fil narratiu que Ferrer construeix al voltant del monestir i el seu poble. I ho fa no només posant en relleu que la fotografia és un art per a tothom, sinó que és capaç d’arribar i revelar el que d’una altra manera ens és ocult. Un clar exemple d’això és aquesta exposició, on es descobreix l’altra cara de la religió cristiana, l’ortodoxa, doncs, com diem, la mostra pretén descobrir el dia a dia del monestir. Tant el treball diari físic com l’espiritual tenen cabuda en aquesta narració, on la protagonista és la història, una història que s’amaga darrere de cada un dels murs de pedra o de cada un dels solcs de la pell que capta amb l’objectiu.
Heredia Robres destaca com, a través de les seues peces visuals: «es mantenen vius els antics oficis per a la subsistència de la comunitat fins al treball amb la incorporació de noves tècniques, la solemnitat dels ritus litúrgics ortodoxos, la riquesa artística de les pintures murals, l’orfebreria i els iconòstasis, els moments de cant i de pregària convivint amb la venda de records artesanals, la presència auxiliar de les beguines i les dones devotes [...] però, sobretot, la seua atenció se centra en l’estudi dels intensos gestos i mirades dels monjos».
UNA MIRADA
És precisament aquesta mirada, aquest instant el que trasllueix la veritable història que s’amaga darrere el monestir. Gestos que s’accentuen més encara gràcies a la monocromia de totes elles, així com la disposició en forma de creu de les instantànies de petit format, que atorguen una major solemnitat a la sala al costat de la reproducció d’una icona de la Verge amb el nen, a manera de Theotokos.
Sens dubte, és aquesta una ocasió per gaudir de la fotografia i descobrir —fins el 21 d’octubre— de la mà del fotògraf vila-realenc com transcorre la vida a un espai sagrat com el monestir de Neamt, on malgrat els avenços tecnològics s’ha intentat preservar l’ànima del lloc. Silenci, contemplació, serenitat i llibertat al servei de la comunitat.
